Viquiprojecte:Castellar del Vallès/QRuta Joan Arús/Punt 6
La Malesa[modifica]
Aquí, dalt d’un turó com els que pintava el noucentista Joaquim Sunyer, respirem Mediterrània. Se’ns apareix la Mola... veiem el poblet veí, la casa pairal del poeta, el riu descansant al gorg i, al final de tot, la ciutat... el mar... tot el món...
Dins el bosc d’aquests topants, plens de xaragalls i torrenteres, obagues fosques i fonts humils i tranquilles, el poeta vivia fantàstiques caceres on el gos, l’escopeta i el sarró eren tot el bagatge necessari per caminar cap al més essencial...
Què hi diu la Viquipèdia[modifica]
La Malesa és un turó on s'hi troba un jaciment arqueològic descobert als anys 70[1], quan en uns treballs de remoció de terres amb la finalitat d'obrir unes rases de conreu, es trobaren diferents restes de ceràmiques ibèriques i d'importació itàlica . Al 1973 es recolliren altres fragments i s'establí l'àrea d'ocupació del jaciment; més tard, al 1987, es va realitzar una altra prospecció amb recuperació de ceràmica d'època romana republicana i materials del que podria ser un hàbitat Alt Medieval. Alguns experts afirmen l'existència d'estructures construïdes en pedra seca i paviments de terra batuda, així com la presència d'escòria de ferro.[2] Als anys 90, una altra prospecció aportà alguns fragments de ceràmica feta a mà que es definiren de l'edat del Bronze en una petita balma situada al nord del turo.
L'indret sembla haver estat ocupat majoritàriament en el període de l'Ibèric Ple pel poble dels Laietans. Durant aquest període de l'Ibèric Ple, es consolida una jerarquització del territori en la que cohabiten un conjunt de nuclis per sobre la resta, els oppida, situats en zones estratègiques. Aquests, controlarien una densa xarxa assentaments menors i amb diferents funcions que passarien des de la defensa i control del territori, fins a la producció i l'hàbitat de la població rural.[3]
Referències[modifica]
- ↑ ««Malesa, La». Mapa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 maig 2014.]».
- ↑ Coll J.M., Molina J.A., Roig J.. «El poblament protohistòric de la conca alta del riu Ripoll: de l’Edat del Ferro a la fi del món ibèric». Limes, 3, 1993, pàg. 41-52..
- ↑ Oller Guzmán, Joan. El territori i poblament del Vallès en època antiga. Bellaterra: Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2012 [Consulta: 28 maig 2014]..