Viquiprojecte Discussió:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (I)/Grup 4

Tendències

Segons Ana Landeta, Jordi Adell, et al, els EVA evolucionen cap a models d’e-learning orientats a formes d’aprenentatge actives i col·laboratives, amb incorporació d’eines socials, com blogs, wikis o sistemes de missatgeria instantània. L’aprenentatge en entorns virtuals s’està fent cada cop més present en les modalitats de formació presencial, esdevenint en una eina a tenir en compte en el disseny d’activitats d’aprenentatge. Els entorns virtuals tendeixen a ser cada cop més oberts, connectant l’àmbit formatiu amb la vida digital de l’usuari, tot incorporant els recursos de la xarxa i de les app dels dispositius mòbils.

Les noves eines possibiliten un aprenentatge més participatiu, on l’estudiant contribueix en el desenvolupament del seu entorn d’aprenentatge, fusionant aprenentatge formal i informal. Amb aquesta nova orientació, els EVA semblen convergir cap a entorns personals d’aprenentatge (PLE). En aquest entorn conflueixen la vida digital dels estudiants, l’activitat educativa formal i altres àmbits com la formació professional, l’activitat social o els centres d’interessos.

Segons això, l’EVA es configura amb:

• plataformes e-Learning, que són aplicacions creades específicament per a ser utilitzades com a escenaris d’ensenyament-aprenentatge. Hi ha diverses nomenclatures per referir-se a plataformes tecnològiques amb funcions específiques respecte a la gestió dels processos d’aprenentatge en entorns virtuals (LCMS, LMS)
• blogs, pàgines web estructurada com un diari personal, amb entrades i comentaris;
• Wikis, webs creades i editades de manera colaborativa;
• xarxes socials i d’altres eines web 2.0.

Referències

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/9881/1/TRIPA_e-learning_catala.pdf, Evolució i reptes de l’educació virtual. Construint l’e-learning del segle XXI, (accés oct 2019), Jordi Adell et al, oct 2011, editorial UOC

Avantatges i Inconvenients dels EVA

Els entorns virtuals d'aprenentatge fan més tangible el canvi de l'educació tradicional a la nova concepció d'educació i és per això, que cal ser conscient dels múltiples beneficis que ens proporciona l'ús d'aquesta eina. Així doncs, un dels valors afegits que ens pot aportar aquesta modalitat d'estudi és el desenvolupament del pensament crític. En concret, les competències que ens permeten recercar, seleccionar i gestionar informació. Davant d'aquest escenari, la figura del docent esdevé un guia i/o orientador dels coneixements i l'estudiant és ara, el protagonista del seu propi aprenentatge el qual, gràcies a la naturalesa dels recursos propis d'aquest context, pren un paper més actiu i participatiu en el procés d'ensenyança-aprenentatge.

Cal destacar també, que a través d'aquesta alternativa educativa, l'alumne té al seu abast tot el material de la seua especialitat proporcionant així, un aprenentatge més lliure i autònom. Ens trobem, doncs, davant un entorn sense barreres espaciotemporals. Tanmateix, ens ofereix un aprenentatge més personalitzat i adaptatiu gràcies a la facilitat d'interacció entre els participants i la gestió de l'aprenentatge de cadascú segons el seu ritme i/o interessos: “Els experts no van trigar a advertir les grans possibilitats per a la interacció i la col·laboració entre estudiants i professors, fet que va arribar a esdevenir fins i tot un element característic de l'aprenentatge virtual (Badia i Mominó, 2001”  (Harasim i altres, 2000).

Altrament i per tal de portar a terme aquest entorn virtual, no es pot prescindir de recursos tecnològics la qual cosa pot generar retards i/o interrupcions en el procés de formació. Hi apareix també en aquest fet, una conseqüència d'índole econòmica que provoca a alguns col·lectius problemes d'accessibilitat, així com la necessitat prèvia d'una alfabetització en TICs. Per altra banda, es requereix un alt grau d'intervenció activa per part del tutor, ja que aquesta modalitat potencia tant l'aïllament de l'alumne/a, com el risc de distanciament social i mancança d'atenció.

Referències

http://cv.uoc.edu/annotation/cd0c7ad9ee0e459c4658c8e2915bb123/464096/PID_00173063/modul_1.html, Aprendre i ensenyar en línia. Maria Pérez-Mateo Subirà, Montse Guitert Catasús, set 2011, editorial Eureca Media, SL.

Elements que composen els EVA

Tot entorn virtual d’aprenentatge presenta un conjunt d’eines que faciliten la seva gestió i interacció. Podem diferenciar quatre blocs segons les seves funcions:

• Eines de gestió i d’administració acadèmica. S’empren per sol·licitar informació o inscriure’s en un curs; realitzar consultes d’expedients acadèmics; gestionar certificats, horaris, exàmens, entre d’altres.

• Eines de comunicació interpersonal i de treball col·laboratiu. S’utilitzen per establir comunicacions de forma síncrona i asíncrona entre els diferents agents implicats: docent-alumne o alumne-alumne. En són un exemple: el xat, el correu electrònic, les videoconferències, els espais de treball en grup, la transferència de fitxers…

• Eines de creació i gestió de cursos. Engloben les aplicacions de la xarxa d’Internet que permeten la creació d’espais d’ensenyament - aprenentatge. Les opcions que ofereixen als usuaris són: el seguiment i progrés de l’alumnat, els processos d’avaluació, l’ús i personalització de la pàgina personal…

• Eines de creació de materials i de continguts d’aprenentatge. Agrupen el conjunt de programes i/o aplicacions que s’usen per a donar forma als continguts i activitats. Per exemple: les bases de dades, els materials de consulta, les notificacions automàtiques, els elements multimèdia...

Totes aquestes eines comparteixen una mateixa característica, han de ser flexibles per adaptar-se a les necessitats d’una societat cada vegada més tecnificada.

Referències

https://www.edutec.es/revista/index.php/edutec-e/article/view/556/290. Herramientas para la creación, distribución y gestión de cursos a través de Internet. (accés 12 d'octubre de 2019). De Benito, Bárbara. juny 2000. Revista Electrónica de Tecnología Educativa.

Introducció

És evident que vivim en l'era digital i, en conseqüència, la tecnologia es troba en el nostre dia a dia. Per tant, no es pot quedar fora de les aules. Ara bé, com diu Adell (2011) la tecnologia, per si sola, no millora la qualitat educativa, sinó que cal un canvi en la metodologia, una nova manera d'ensenyar i aprendre. És en aquest context que apareix el concepte d'entorn virtual. 

Referències

• http://cv.uoc.edu/annotation/cd0c7ad9ee0e459c4658c8e2915bb123/464096/PID_00173063/modul_1.html, Aprendre i ensenyar en línia. (accés 16 d'ctubre de 2019), Maria Pérez-Mateo Subirà, Montse Guitert Catasús, set 2011, editorial Eureca Media, SL.

Definició

Un entorn virtual d'aprenentatge (EVA) es pot definir com un espai en què té lloc l'ensenyament i l'aprenentatge virtual. Es pot aplicar en un procés educatiu totalment a distància, presencial o mixt (que combina les dues modalitats). L'EVA ens permet l'intercanvi d'informació sincrònica (xats) i asincrònica (fòrums i missatgeria interna). D'aquesta manera s'aconsegueix que l'alumne arribi a ser el protagonista de la seva formació.

A més, un dels molts avantatges de l'entorn virtual és que no hi ha un número màxim o mínim de participants, sinó que és flexible. L'EVA permet elaborar diferents tipus d'activitats interactives (qüestionaris, textos, imatges, àudios, etc.) que faciliten l'atenció a la diversitat així com un seguiment i avaluació dels  estudiants. Les activitats s'han de desplegar en l'entorn d'acord amb una estratègia pedagògica i d'acord amb un model de disseny d'aprenentatge. És important que l'estratègia pedagògica es pugui triar, dissenyar o modificar, ja que l'ensenyament ha de ser elàstic, cal poder-se adaptar als alumnes en qualsevol moment, si és necessari.

Referències

• http://cent.uji.es/doc/eveauji_ca.pdf. Selecció d’un entorn virtual d’ensenyament/aprenentatge de codi font obert per a la Universitat Jaume I. (accés 16 d'ctubre de 2019), Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I, 2004.

• https://sites.google.com/a/xtec.cat/aprendre-en-entorns-digitals-canviants/l-aula-digital/entorns-virtuals-d-aprenentatge . Aprendre i ensenyar en entorns virtuals. (accés 16 d'octubre de 2019). Generalitat de Barcelona. Departament d’educació.

• https://www.uv.es/bellochc/pedagogia/EVA3.pdf. Entornos virtuales de aprendizaje. (accés 16 d'octubre de 2019). Bolloch, Consuelo. Unidad de Tecnología Educativa (UTE). Universidad de Valencia.

Competència digital

Estem immersos en un model d’aprenentatge web 2.0, on les noves tecnologies tenen un gran protagonisme.

La competència digital esdevé una guia en aquest nou paradigma educatiu. Per al bon desenvolupament de la competència és necessari aprofundir en els següents eixos: accés a la informació, l’ús de canals de comunicació, la creació de continguts, la seguretat i la resolució de problemes.

L’ús dels entorns virtuals d’aprenentatge garanteixen l’aproximació de l’usuari als eixos esmentats, sent un recurs que potencien la competència digital, i en conseqüència, la resta de competències i habilitats implicades en els processos d’aprenentatge.

Referències

https://www.educacionyfp.gob.es/educacion/mc/lomce/el-curriculo/curriculo-primaria-eso-bachillerato/competencias-clave/competencias-clave/digital.html. Competencia Digital, (accés 11 d'octubre de 2019). Ministerio de Educación y Formación Profesional, Gobierno de España.