Wesley Octavius Forsyth

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWesley Octavius Forsyth
Biografia
Naixement26 gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
Markham (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Lieder.net: 4072 Modifica el valor a Wikidata

Wesley Octavius Forsyth (Markham, 26 de gener de 1859 - Toronto, 7 de maig de 1937) va ser un pianista, compositor[1] i educador musical canadenc resident a Toronto, Ontario. La majoria de les seves composicions van ser escrites per a piano i veu.[2][3]

Adolescència i educació[modifica]

Forsyth va néixer al municipi de Markham, al comtat de York, Ontario.[4] De petit Forsyth va estudiar piano amb Edward Fisher. De jove va estudiar a la Universitat de Música i Teatre de Leipzig[2] amb Salomon Jadassohn (composició, harmonia, contrapunt, cànon i fuga),[3] Martin Krause (piano), Gustav Schreck (composició), Paul Klengel (composició), Richard Hofmann (compositor) (orquestració), Robert Papperitz, Bruno Zwintscher, (piano) i Adolf Ruthardt, (piano).

Carrera[modifica]

Mentre estudiava a Leipzing, Forsyth va escriure articles per a The Musical Courier de Toronto i va crear la seva primera composició reeixida, "Romanza", com a part de la seva Suite en mi menor, el 1888. La peça va ser interpretada a Leipzig aquell any per una orquestra militar.[5] Va debutar aquell any com a pianista solista, però no va aconseguir èxit com a intèrpret instrumental i va tornar a Toronto per ensenyar. El 1892 va viatjar a Viena i Ischl per estudiar amb Julius Epstein[2] El 1893 va ser el director del Metropolitan College of Music de Toronto, més tard rebatejat com a Metropolitan School of Music.[5][6]

A la dècada de 1890 va escriure crítiques musicals i altres articles per a les publicacions The Musician i The Week.

El 1913 les seves composicions havien estat publicades internacionalment,[4] i va continuar produint un gran volum d'obres després de la Primera Guerra Mundial.[7] El 1923, els seus alumnes havien format un "Forsyth Club", i diverses de les seves obres es van representar a la ràdio.[7]

Una col·lecció de papers de Forsyth i altres documents sobre la seva vida es conserven a la Biblioteca Nacional del Canadà.[8]

Selecció d'obres[modifica]

  • "L'amor em va agafar suaument per la mà": op. 30, núm. 2
  • "Cauen dutxes"
  • "La llum de la llar"
  • "Preludi i fuga: núm. 1 en do menor: per a l'orgue", op. 18
  • "No. 2: Cançó de la nit de plata (romanç)"
  • Frülingsabend = Spring evening: Alt oder Mezzo-Sopran mit Pianofortebegleitung, op. 16, núm. 2
  • "A través de prats encantadors", op. 54

Referències[modifica]

  1. The Canadian Magazine. 41. H. C. Maclean Publications. 1913. p. 492.
  2. 2,0 2,1 2,2 Elaine Keillor. "W. O. Forsyth". The Canadian Encyclopedia.
  3. 3,0 3,1 Guido Bimberg (1997). Musique au Canada. Universitätsverlag Dr. N. Brockmeyer. pp. 19, 58. ISBN 978-3-8196-0516-1
  4. 4,0 4,1 The Yearbook of Canadian Art. J. M. Dent. 1913. pp. 111, 115.
  5. 5,0 5,1 Elaine Keillor (18 març 2008). Music in Canada: Capturing Landscape and Diversity. McGill-Queen's Press - MQUP. pp. 125, 149. ISBN 978-0-7735-3391-2
  6. Musical Courier: A Weekly Journal Devoted to Music and the Music Trades. Musical Courier Company. 1895. p. 16.
  7. 7,0 7,1 Clifford Ford (1982). Canada's music: an historical survey. GLC Publishers. pp. 68, 122.
  8. "FORSYTH, W.O. (Wesley Octavius), 1859-1937 MUS 106". Music archive at the National Library of Canada

Enllaços externs[modifica]