Zelie Emerson
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1883 Jackson (Michigan) |
| Mort | març 1969 (85/86 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | suffragette |
 | |
Zelie Emerson (Jackson, 1883 - març 1969) Zelie Passavant Emerson fou una sufragista estatunidenca resident a Anglaterra. Va fundar el diari Workers' Dreadnought juntament amb Sylvia Pankhurst. La policia la va ferir a Londres durant uns aldarulls pel sufragi el 1913.
Biografia[modifica]
Zelie Passavant nasqué a Jackson (Michigan); sos pares foren Hubbard Rufus Emerson i Zelie Passavant. El seu iaio fou un ministre luterà, William Passavant i la seua besàvia Fredericka "Zelie" Basse havia servit d'inspiració per al nom de la ciutat de Zelienople (Pennsilvània). La mare de Zelie era amiga d'Andrew Carnegie.[1]
Emerson va morir al 1969 a Florida.[2]
Carrera professional[modifica]
Emerson participà en el moviment laboral de Chicago durant anys, i treballava a la casa del Moviment Settlement de la Universitat Northwestern abans de conéixer a Sylvia Pankhurst i anar-se'n a Anglaterra.[3][4] S'implicà en la Unió Social i Política de Dones de Londres, i en el grup dissident, la Federació de Sufragistes de l'Est de Londres.
Al 1912, amb Sylvia Pankhurst obriren la seu de l'organització a Bow Road, a l'est de Londres.[5] Pankhurst escrigué que Emerson pensava que la classe obrera entenia que aconseguir el sufragi femení també beneficiaria els hòmens.[6] Pankhurst i Emerson foren arrestades per aldarulls, entre altres per llançar pedres a la comissaria de policia de Bow al febrer del 1913, i les condemnaren a sis setmanes a la presó de Holloway.[6] En llibertat sota fiança, van tornar a manifestar-se i les condemnaren a dos mesos de treballs forçats.[7] En una ocasió es lliurà de l'arrest, quan Emerson amb altres dues persones va assotar al Dr. Forward, que l'havia alimentat per força durant cinc setmanes, i el declarà inepte per a exercir i que "ell mateix hauria de ser alimentat per força". El metge isqué il·lès de l'incident.(6) Emerson fou alliberada després de fer vaga de fam, ser sotmesa a alimentació forçada, a confinament aïllat i a un intent de suïcidi, després de set setmanes de reclusió.[8][9]
Sa mare, vídua, va viatjar a Londres per a advocar pel seu alliberament.[10][11] El senador estatunidenc Charles E. Townsend també s'implicà en l'alliberament d'Emerson.[12]
Emerson treballà en el Comité per a la Derogació de la Llei de Presoners al 1913. Al novembre del 1913, resultà ferida per la policia de Londres en uns aldarulls pel sufragi.[13] Va sofrir una commoció cerebral, però un mes més tard la tornaren a arrestar per aldarulls.[14][15] Els càrrecs contra ella en aquest incident foren desestimats.[16] Després de sofrir la brutalitat policial, Emerson creia en la necessitat d'entrenament en defensa personal per a les sufragistes. S'uní a les sufragistes i practicà l'ús de garrots, boxa i jiu-jitsu. En un dels seus judicis declarà que havia decidit dur damunt un "club dels dissabtes a la nit", és a dir, una corda amb quitrà i carregada amb plom, per a defensar-se de la policia.[17]
El 1914, a suggeriment d'Emerson, Pankhurst i altres membres de la llavors anomenada East London Federation of Suffragettes editaren un diari, Workers' Dreadnought.[18][19] Emerson fou arrestada altra volta el 1914, i es va parlar d'expulsar-la del país, conforme a la Llei d'Estrangeria.[20]
A causa de la seua mala salut per la commoció cerebral i el trauma per l'alimentació forçada, no tornà a fer campanya al Regne Unit després de "visitar" la seua mare a la casa de Michigan al maig del 1914, i es traslladà amb sa mare a Florida al 1916.[21]
El 1931, els diaris informaven que es dedicava a gestionar un hort de taronges a Lakeland (Florida).[22] El 1958, Emerson i una altra dona productora de cítrics, Bessie Bruce, demandaren el comtat i l'estat pels plans de drenatge que afectarien negativament els seus conreus.[23]
Referències[modifica]
- ↑ «The Munificent Gift – Jackson District Library» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ .
- ↑ "Social Sets of Other Cities" Washington Post (May 4, 1912): 7. Via ProQuest.
- ↑ "Woman Santa for Strikers" Chicago Daily Tribune (December 22, 1910): 7. Via ProQuest.
- ↑ Jackson, Sarah; Taylor. East London Suffragettes (en anglés). History Press, 2014-08-04. ISBN 978-0-7509-6216-2.
- ↑ 6,0 6,1 Atkinson, Diane. Rise up, women! : the remarkable lives of the suffragettes, 2018. ISBN 978-1-4088-4404-5. OCLC 1016848621.
- ↑ "Two Months for Suffragists" New York Times (February 19, 1913): 5. via ProQuest
- ↑ "American Girl in Solitary Cell" Atlanta Constitution (April 1, 1913): 3. Via ProQuest.
- ↑ Elizabeth Crawford, The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide, 1866-1928 (Psychology Press 2001): 522. ISBN 9780415239264
- ↑ "Miss Emerson Free Soon" New York Times (April 5, 1913): 1. Via ProQuest.
- ↑ "Seek Americans' Aid for Miss Emerson" New York Times (March 30, 1913): C4. Via ProQuest.
- ↑ "Senator Townsend to Aid Imprisoned Suffragette" Washington Post (April 2, 1913): 3. Via ProQuest.
- ↑ «San Francisco Call 6 November 1913 — California Digital Newspaper Collection». cdnc.ucr.edu. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ "Zelie Emerson Hurt" New York Times (November 11, 1913): 4. Via ProQuest.
- ↑ "London Police Get Miss Emerson Again" New York Times (December 15, 1913): 4. Via ProQuest.
- ↑ "U. S. Suffragette Freed" Washington Post (December 24, 1913): 5. Via ProQuest.
- ↑ Rouse, Wendy. Her Own Hero: The Origins of the Women's Self-Defense Movement. Nova York: New York University Press, 2017. ISBN 9781479807291.
- ↑ «Workers' Dreadnought». Spartacus Educational [Consulta: 29 gener 2018].
- ↑ Elizabeth Crawford, The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide, 1866-1928 (Psychology Press 2001): 184. ISBN 9780415239264
- ↑ "Emerson Arrested Again" New York Times (March 9, 1914): 5. Via ProQuest.
- ↑ "Zelie Emerson at Home" Boston Daily Globe (May 17, 1914): 8. Via ProQuest.
- ↑ «Zelie Emerson 1931». Hope Star, 15-08-1931, p. 2 [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Zelie Emerson 1958». The Tampa Tribune, 21-06-1958, p. 4 [Consulta: 3 juny 2021].