Domingo Torres Maeso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:37, 15 juny 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaDomingo Torres Maeso
Biografia
Naixement20 de novembre de 1895
València
Mort25 de juny de 1980(1980-06-25) (als 84 anys)
València
  Alcalde de València
3 de febrer de 1937 – 12 d'abril de 1939
Activitat
Ocupaciópolític, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
InculpacióAssassinat Modifica el valor a Wikidata

Domingo Torres Maeso (València, 20 de novembre de 1895 - 25 de juny de 1980) fou un anarcosindicalista valencià, president del Consell Municipal de València durant la guerra civil espanyola.

Treballava al port de València. Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT) des de 1916, va participar en els fets de la vaga general de 1917. Després del Congrés de Sants de 1918 va col·laborar en l'extensió dels sindicats únics. L'agost de 1919 fou detingut amb Miquel Cabo i Joan Rueda sota l'acusació d'haver instigat l'assassinat de tres esquirols en una vaga contra La Unión Española. Malgrat que la petició de penes era molt alta, tots tres foren alliberats en 1921. Durant la dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat a França, des d'on va col·laborar en totes les conspiracions contra el seu règim. Va tornar a València després de la proclamació de la Segona República Espanyola i el 1932 es va unir als Sindicats d'Oposició que donaven suport al trentisme. El 1934 va crear l'Aliança Obrera a València, va donar suport la revolució d'Astúries de 1934 i hagué d'exiliar-se un altre cop.[1]

Va participar activament en el fracàs del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a València, i un cop començada la guerra civil espanyola va formar part del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d'Economia representant la CNT. Alhora marxà cap al front i formà part de la columna dirigida per Josep Benedito Lleó que va lluitar al front de Terol. El febrer de 1937 va tornar i fou nomenat president del Consell Municipal de València i de la Junta Provincial de Defensa Passiva.[2] La fi de la guerra el va sorprendre a Califòrnia fent propaganda per la causa republicana. En no poder tornar es va establir primer a Marsella i en 1944 a Tolosa de Llenguadoc, on fou secretari de relacions en el Comitè Nacional de CNT. Anys després marxà a Veneçuela, però en la dècada de 1970 va tornar a València, on va morir. L'octubre de 2018 la Delegació de Cultura de l'ajuntament de València va restaurar el seu retrat al passadís que porta al museu històric de l'ajuntament.[3]

Referències

Enllaços externs