Recusació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En l'àmbit del dret i de l'administració, la recusació és la facultat de sol·licitar que un determinat funcionari s'abstingui d'intervenir en un procediment, basada en l'existència d'un possible interès personal del funcionari en l'afer o en les seves relacions amb els interessats.[1][2] És una implicació del deure d'abstenció: un jutge o funcionari que és conscient d'un conflicte d'interessos, s'ha de retirar d'un expedient o plet,[3] si no ho fa, les altres parts poden demanar-ne la recusació. Si la majoria dels motius són fàcils per demostrar, el motiu «amistat íntima o enemistat manifesta» és subjecte d'interpretació. Un no-respecte del deure d'abstenció pot ser una motiu d'anul·lació de la decisió per una instància superior.

Segons la llei de l'estat espanyol, els motius d'abstenció o de recusació són:[4]

«
  • Tenir interès personal en l'assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pugui influir la d'aquell; ser administrador d'una societat o entitat interessada o tenir una qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
  • Tenir parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representació o el mandat.
  • Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones que sesmenten a l'apartat anterior.
  • Haver tingut intervenció com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
  • Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
 »
— Llei 30/1992[4]

Exemples[modifica]

  • La recusació contra cinc magistrats que jutjaran el Procés.[5]
  • La demanda de recusació del jutge Marchena.[6][7][8]
  • Espanya demana a l'ONU la recusació de dos dels ponents de l'informe que reclama la llibertat dels presos[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Recusació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Diccionari de dret administratiu | TERMCAT». [Consulta: 31 agost 2019].
  3. ↑ «Recusació». Oficina Antifrau de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Capítol III Abstenció i recusació (Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú)». BOE. Portal Jurídic de Catalunya, 27-11-1992.
  5. ↑ «La recusació contra cinc magistrats que jutjaran el Procés supera la fase d'instrucció». Ara, 24-08-2018.
  6. ↑ «El Suprem estudiarà la recusació de Marchena que demanen sis presos del Procés». Ara, 22-11-2018.
  7. ↑ Morales, Aida «Marchena demana al Suprem que no accepti la seva recusació.». Nació Digital, 30-11-2018. «El president de la sala que jutjarà els polítics catalans esgrimeix que no té "cap interès, ni directe ni indirecte, sobre la causa"»
  8. ↑ Vázquez, Ángeles «El Suprem comença a tramitar la recusació de Marchena». El Periódico, 21-11-2018 [Consulta: 31 agost 2019].
  9. ↑ ACN «Espanya demana a l'ONU la recusació de dos dels ponents de l'informe que reclama la llibertat dels presos». Empordà [Consulta: 31 agost 2019].
Vegeu Recusació en el Viccionari, el diccionari lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Recusació&oldid=30193766»