Lingua franca nova: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
| sil = |
| sil = |
||
}} |
}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
La '''Lingua Franca Nova''' (LFN o elefen) és una [[llengua auxiliar]] [[llengua artificial|artificial]] creada pel doctor en psicologia [[C. George Boeree]] de la [[Universitat de Shippensburg]], [[Pennsylvania]].<ref>http://www.pennlive.com/midstate/index.ssf/2011/11/pennsylvania_dialects.html</ref> La llengua està basada en el [[francès]], l'[[italià]], el [[portuguès]], el [[castellà]] i el [[català]].<ref name="Invented Languages">Harrison, Richard H. (2008) ''Lingua Franca Nova.'' '''Invented Languages, 1,''' pp. 30 –33.</ref> Segueix una [[gramàtica]] molt simplificat basada en un [[crioll]] llatí amb normes estrictes.<ref name="Invented Languages" /><ref name="Fluffy Bunnies">http://www.richardsandesforsyth.net/docs/bunnies.pdf</ref> |
La '''Lingua Franca Nova''' (LFN o elefen) és una [[llengua auxiliar]] [[llengua artificial|artificial]] creada pel doctor en psicologia [[C. George Boeree]] de la [[Universitat de Shippensburg]], [[Pennsylvania]].<ref>http://www.pennlive.com/midstate/index.ssf/2011/11/pennsylvania_dialects.html</ref> La llengua està basada en el [[francès]], l'[[italià]], el [[portuguès]], el [[castellà]] i el [[català]].<ref name="Invented Languages">Harrison, Richard H. (2008) ''Lingua Franca Nova.'' '''Invented Languages, 1,''' pp. 30 –33.</ref> Segueix una [[gramàtica]] molt simplificat basada en un [[crioll]] llatí amb normes estrictes.<ref name="Invented Languages" /><ref name="Fluffy Bunnies">http://www.richardsandesforsyth.net/docs/bunnies.pdf</ref> |
||
⚫ | |||
== Història == |
== Història == |
||
C. George Boeree va començar a treballar-hi |
C. George Boeree va començar a treballar-hi l'any [[1965]] prenent un concepte proper a la [[lingua franca]], un [[pidgin (lingüística)|pidgin]] utilitzat al [[Mediterrani]] medieval, i amb l'objectiu era crear una llengua auxiliar internacional fàcil d'aprendre.<ref name=FAQ>{{ref-web|cognom=Boeree|nom=C. George|url=http://elefen.org/faq.html|consulta=28 abril 2014|títol=FAQ: Frequently Asked Questions|editor=elefen.org}}</ref> Tot i això no va ser fins el [[1998]] que la llengua es va fer pública a través d'[[internet]]. |
||
A partir d'aquesta difusió inicial persones interessades arreu del món van començar a prendre i col·laborar a través de la xarxa. La comunitat es va coordinar inicialment a través d'un grup a [[Yahoo]] creat l'any [[2002]] per Bjorn Madsen.<ref>{{ref-web|url=https://groups.yahoo.com/neo/groups/LinguaFrancaNova/info|consulta=28 abril 2014|títol=Lingua Franca Nova (LFN)}}</ref> Stefan Fisahn va crear també una [[wiki]] dedicada a aquesta llengua el [[2005]], la qual es va traslladar a la plataforma [[Wikia]] l'any 2009, comptant amb 2.900 articles. |
|||
El gener de 2008 es va atorgar a la LFN la designació internacional [[ISO 639-3]] "lfn".<ref>http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=lfn ISO designation</ref> |
El gener de 2008 es va atorgar a la LFN la designació internacional [[ISO 639-3]] "lfn".<ref>http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=lfn ISO designation</ref> |
||
⚫ | |||
⚫ | Hi ha disponibles informació, guies de conversa i altres textos en 12 llengües. També disposa d'una guia de [[gramàtica]], un [[diccionari]] oficial Lingua Franca Nova - Anglès (n'existeix també una versió en francès), així com diversos materials d'aprenentatge. També existeixen diverses traduccions de literatura i poesia. En són exemples ''[[El petit príncep]]'' d'[[Antoine de Saint-Exupéry]]<ref>http://lfn.wikia.com/wiki/La_prinse_peti/0 The Little Prince</ref> o ''[[Alícia al país de les meravelles]]'' de [[Lewis Carroll]], traduït per Simon Davies i el primer llibre imprès disponibles en aquesta llengua.<ref name="Alisia">[http://www.amazon.com/La-aventuras-Alisia-pais-mervelias/dp/1904808883/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1332270261&sr=1-1 La aventuras de Alisia en la pais de mervelias]</ref> |
||
== Pronunciació i ortografia == |
== Pronunciació i ortografia == |
||
Línia 32: | Línia 37: | ||
|''Ciríl·lic''|| а || б || к || д || е || ф || г || х || и || ж || л || м || н || о || п || р || с || т || у || в || ш || з |
|''Ciríl·lic''|| а || б || к || д || е || ф || г || х || и || ж || л || м || н || о || п || р || с || т || у || в || ш || з |
||
|- |
|- |
||
|''IPA''|| {{IPA|[a~ɑ]}} || {{IPA|[b]}} || {{IPA|[k]}} || {{IPA|[d]}} || {{IPA|[e~ɛ]}} || {{IPA|[f]}} || {{IPA|[ɡ]}} || {{IPA|[h]}} || {{IPA|[i/j]}} || {{IPA|[ʒ]}} || {{IPA|[l]}} || {{IPA|[m]}} || {{IPA|[n/ŋ]}} || {{IPA|[o~ɔ]}} || {{IPA|[p]}} || {{IPA|[r]}} || {{IPA|[s]}} || {{IPA|[t]}} || {{IPA|[u/w]}} || {{IPA|[v]}} || {{IPA|[ʃ]}} || {{IPA|[z]}} |
|''[[IPA]]''|| {{IPA|[a~ɑ]}} || {{IPA|[b]}} || {{IPA|[k]}} || {{IPA|[d]}} || {{IPA|[e~ɛ]}} || {{IPA|[f]}} || {{IPA|[ɡ]}} || {{IPA|[h]}} || {{IPA|[i/j]}} || {{IPA|[ʒ]}} || {{IPA|[l]}} || {{IPA|[m]}} || {{IPA|[n/ŋ]}} || {{IPA|[o~ɔ]}} || {{IPA|[p]}} || {{IPA|[r]}} || {{IPA|[s]}} || {{IPA|[t]}} || {{IPA|[u/w]}} || {{IPA|[v]}} || {{IPA|[ʃ]}} || {{IPA|[z]}} |
||
|- |
|- |
||
|''Noms''|| a || be || ce || de || e || ef || ge || hax || i || je || el || em || en || o || pe || er || es || te || u || ve || ex || ze |
|''Noms''|| a || be || ce || de || e || ef || ge || hax || i || je || el || em || en || o || pe || er || es || te || u || ve || ex || ze |
||
Línia 41: | Línia 46: | ||
Les lletres ''i'' i ''u'' s'utilitzen com a semivocals ({{IPA|[j]}} i {{IPA|[w]}}) si van abans d'una altra vocal, entre vocals, o abans de ''li'' i ''ni'' entre vocals i en ''cu'' i ''gu'' abans de vocal. LA lletra ''n'' es pronuncia {{IPA|[ŋ]}} abans de ''g'' i ''k''. |
Les lletres ''i'' i ''u'' s'utilitzen com a semivocals ({{IPA|[j]}} i {{IPA|[w]}}) si van abans d'una altra vocal, entre vocals, o abans de ''li'' i ''ni'' entre vocals i en ''cu'' i ''gu'' abans de vocal. LA lletra ''n'' es pronuncia {{IPA|[ŋ]}} abans de ''g'' i ''k''. |
||
La majoria de paraules tenen l'accent a la vocal o al diftong just abans de la darrera consonant (exemples: ''CA-sa'', ''a-be-ON'', ''BA-ia''). |
La majoria de paraules tenen l'[[Accent prosòdic|accent]] a la vocal o al diftong just abans de la darrera consonant (exemples: ''CA-sa'', ''a-be-ON'', ''BA-ia''). |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Exemples == |
== Exemples == |
||
Línia 87: | Línia 88: | ||
* [http://www.facebook.com/groups/2557990156/ Grup de Facebook de Lingua Franca Nova] |
* [http://www.facebook.com/groups/2557990156/ Grup de Facebook de Lingua Franca Nova] |
||
* [http://groups.yahoo.com/group/LinguaFrancaNova/ Grup de Yahoo de Lingua Franca Nova] |
* [http://groups.yahoo.com/group/LinguaFrancaNova/ Grup de Yahoo de Lingua Franca Nova] |
||
* [http://www.omniglot.com/writing/lfn.htm Lingua Franca Nova - Omniglot] |
|||
[[Categoria:Llengües artificials]] |
[[Categoria:Llengües artificials]] |
Revisió del 20:14, 28 abr 2014
Lingua Franca Nova, lingua franca nova i elefen ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Creador | George Boeree ![]() |
Data | 1998 ![]() |
Tipus | llengua construïda ![]() |
Ús | |
Rànquing | Desconegut |
Classificació lingüística | |
Llengua planificada basada en llengües romàniques i criolles | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet ciríl·lic ![]() |
Institució de normalització | La Asosia per Lingua Franca Nova (ALFN) |
Codis | |
ISO 639-3 | lfn |
Glottolog | ling1267 ![]() |
IETF | lfn ![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Flag_of_Lingua_Franca_Nova.svg/265px-Flag_of_Lingua_Franca_Nova.svg.png)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Lfn_testa.png/265px-Lfn_testa.png)
La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsylvania.[1] La llengua està basada en el francès, l'italià, el portuguès, el castellà i el català.[2] Segueix una gramàtica molt simplificat basada en un crioll llatí amb normes estrictes.[2][3]
Història
C. George Boeree va començar a treballar-hi l'any 1965 prenent un concepte proper a la lingua franca, un pidgin utilitzat al Mediterrani medieval, i amb l'objectiu era crear una llengua auxiliar internacional fàcil d'aprendre.[4] Tot i això no va ser fins el 1998 que la llengua es va fer pública a través d'internet.
A partir d'aquesta difusió inicial persones interessades arreu del món van començar a prendre i col·laborar a través de la xarxa. La comunitat es va coordinar inicialment a través d'un grup a Yahoo creat l'any 2002 per Bjorn Madsen.[5] Stefan Fisahn va crear també una wiki dedicada a aquesta llengua el 2005, la qual es va traslladar a la plataforma Wikia l'any 2009, comptant amb 2.900 articles.
El gener de 2008 es va atorgar a la LFN la designació internacional ISO 639-3 "lfn".[6]
Recursos d'aprenentatge
Hi ha disponibles informació, guies de conversa i altres textos en 12 llengües. També disposa d'una guia de gramàtica, un diccionari oficial Lingua Franca Nova - Anglès (n'existeix també una versió en francès), així com diversos materials d'aprenentatge. També existeixen diverses traduccions de literatura i poesia. En són exemples El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry[7] o Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, traduït per Simon Davies i el primer llibre imprès disponibles en aquesta llengua.[8]
Pronunciació i ortografia
Es pronuncia fonèticament i s'escriu amb 22 lletres que tant es poden escriure amb l'alfabet llatí com ciríl·lic:[2][9]
Llatí a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z Ciríl·lic а б к д е ф г х и ж л м н о п р с т у в ш з IPA [a~ɑ] [b] [k] [d] [e~ɛ] [f] [ɡ] [h] [i/j] [ʒ] [l] [m] [n/ŋ] [o~ɔ] [p] [r] [s] [t] [u/w] [v] [ʃ] [z] Noms a be ce de e ef ge hax i je el em en o pe er es te u ve ex ze
Les vocals de la LFN (a, e, i, o i u) es pronuncien com al castellà o l'italià. Els diftongs són ai [ai~ɑi], au [au~ɑu], eu [eu~ɛu] i oi [oi~ɔi].
Les lletres i i u s'utilitzen com a semivocals ([j] i [w]) si van abans d'una altra vocal, entre vocals, o abans de li i ni entre vocals i en cu i gu abans de vocal. LA lletra n es pronuncia [ŋ] abans de g i k.
La majoria de paraules tenen l'accent a la vocal o al diftong just abans de la darrera consonant (exemples: CA-sa, a-be-ON, BA-ia).
Exemples
Lingua Franca Nova
(Escoltar l'enregistrament d'àudio en Lingua Franca Nova)
- Lingua Franca Nova es desiniada per es un lingua vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. El ave varios cualia bon:
- El ave un numero limitada de fonemes. El sona simila a italian o espaniol.
- El es scriveda como el sona. No enfante deve pasa multe anios studia nonregulas!
- El ave un gramatica vera simple e regula. El es min complicada en esta caso como engles o indonesian.
- El ave un grupo limitada e tota regula de afises produinte per crea parolas nova.
- El ave regulas de la ordina de parolas bon definada, como multe linguas major.
- El ave un lista de parolas fundada en la linguas roman moderne. Esta linguas es comun e influensente, e ia contribui la parte major de parolas engles.
- El es desiniada per es asetante natural de parolas tecnical de latina e elenica, la "norma de mundo" per fato.
- El es desiniada per aperi plu parte "natural" per los ci comprende la linguas roman, ma no min fasil per otras.
Nos Padre
Lingua Franca Nova Nos Padre ci es en sielo
Tu nom ta es santida
Tu rena ta veni
Tu vole ta aveni
En tera como en sielo
Dona oji nos pan dial a nos
E pardona nos detas a nos
Como nos pardona la detas de otras
E no dirije nos a tenta
Ma libri nos de malia
Amen
Alisia en la pais de mervelias[8]
Alisia comensa deveni multe noiada, sentante a lado de se sore sur la colineta, con no cosa per ocupa se: a un o du veses, el ia regardeta en la libro cual se sore leje, ma lo conteni no pitures o conversas, “e cual es la valua de un libro,” Alisia pensa, “sin pitures o conversas?”
Donce el es considerante, en se mente propre (tan bon como posible, car el senti multe dormosa e stupida par causa de la dia calda), esce la plaser de crea un cadena de margaritas ta compensa per la labora de leva se e colie la margaritas, cuando subita un Coneo Blanca con oios ros pasa corente a se lado.
No parte de esta es vera multe notable; e Alisia no trova ce lo es vera multe estracomun cuando el oia la Coneo dise a se: “Ai! ai! me va es tro tarda!” (cuando Alisia contempla esta a pos, lo pare a el ce el ia debe mervelia a lo, ma aora, a la momento de aveni, tota pare intera natural); Ma, cuando la Coneo prende an un orolojeta de se pox de jaceta, e regarda lo, e alora continua freta, Alisia salta sur se pedes, car la pensa vola tra se mente ce el ia vide ja nunca un coneo con o un pox de jaceta, o un orolojeta prendable de lo, e con curiosia ardente, el core pos lo en traversa de la campo, e ariva a la bon tempo per vide lo desapare su la sepe en un tunel de coneo grande.
En la momento seguente, Alisia entra pos lo, no considerante an pico como el va sorti posible denova.
Referències
- ↑ http://www.pennlive.com/midstate/index.ssf/2011/11/pennsylvania_dialects.html
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Harrison, Richard H. (2008) Lingua Franca Nova. Invented Languages, 1, pp. 30 –33.
- ↑ http://www.richardsandesforsyth.net/docs/bunnies.pdf
- ↑ Boeree, C. George. «FAQ: Frequently Asked Questions». elefen.org. [Consulta: 28 abril 2014].
- ↑ «Lingua Franca Nova (LFN)». [Consulta: 28 abril 2014].
- ↑ http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=lfn ISO designation
- ↑ http://lfn.wikia.com/wiki/La_prinse_peti/0 The Little Prince
- ↑ 8,0 8,1 La aventuras de Alisia en la pais de mervelias
- ↑ http://www.omniglot.com/writing/lfn.htm Omniglot