Percepció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:20, 19 març 2018

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.^[1] La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...^[2]

D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat per una Memòria (psicologia)memòria sensorial, enviat a una memòria a curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini però que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul originari.

Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostre coneixement? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l’ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana? Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior? Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L’empirisme sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l'engany al que ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.

La psicologia de la percepció s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials (informació extreta pels sentits) i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.

Normes de Gestalt

La psicologia de la Gestalt és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents més reconeguts han estat els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. Aquesta psicologia conté algunes lleis i normes que poden resultar útils a l'hora d'entendre la percepció. Algunes normes que han sigut acumulades per la Gestalt són:

Llei de Semblança

La nostra percepció acostuma a percebre els elements semblants o idèntics en grandària, color o forma com a pertanyents a la mateixa forma. ^[3]

L'ull humà sol percebre elements similars en un disseny com una imatge completa, forma o grup, fins i tot si aquests elements estan separats. El cervell sembla crear un vincle entre elements de naturalesa similar. Després, els percebrem en una relació entre ells, separant-los d'altres elements d'un disseny. Els ulls humans són bons per omplir "buits" o connectant "punts".

La semblança està influenciada per la forma, la mida i el color dels elements. Quan es barregen objectes amb alt grau de semblança entre si amb un grup d'objectes diferents, el cervell dedica temps i energia a crear un enllaç entre ells perquè pugui entendre la seva relació entre ells.

Llei de Proximitat

La llei de la proximitat descriu com l'ull humà percep connexions entre elements visuals. Es considera que els elements que s'apropen entre si es relacionen quan es comparen amb elements que estan separats entre si. La nostra percepció tendix a percebre junts els elements pròxims en el temps i l'espai.^[4]

La llei de proximitat ens permet utilitzar espais en blanc, per exemple, per generar relacions percebudes entre diferents elements. En el material escrit, la llei de proximitat ens permet tenir sentit del text en general. Això també és cert per l'espaiat dels paràgrafs i per als elements més dispars del text en una pàgina web. L'espaiat entre blocs de text ens indica la probabilitat que es relacionin entre si.

Llei de Continuitat

Els detalls que mantenen un patró o direcció tendixen a agrupar-se junts, com a part d'un model. És a dir, percebre elements continus encara que estiguen interromputs entre si.^[5]

La llei de la continuació afirma que l'ull humà segueix línies, corbes o una seqüència de formes per tal de determinar una relació entre elements de disseny.

La Llei de continuació pot dur a terme efectes positius i negatius en dissenys. L'efecte positiu és l'espai en un disseny que està format per l'assumpte: la imatge que inserim. L'efecte negatiu és la resta de l'espai al voltant i entre les vores d'aquest objecte. Quan veiem un disseny de disseny, els nostres ulls tendeixen a dibuixar una línia que connecta diferents elements. [1]

Llei de Contrast

Un element es distingeix de la resta per la seua singular especificitat, per la forma, mida, color o altres qualitats pròpies de l'objecte.^[6]

La Llei de Contrast es refereix a la tendència del sistema visual per simplificar una escena en l'objecte principal que estem observant (la figura) i tota la resta que forma el fons. El concepte sovint s'il·lustra amb la clàssica il·lusió "rostres o gerros", també coneguda com el gerro Rubin. Segons si veieu el negre o el blanc com a figura, podeu veure dues cares en el perfil (és a dir, percebre el color fosc com a figura) o un gerro al centre (és a dir, veure el color blanc com a figura) .

En mirar una escena visual, la gent tendeix a buscar maneres de diferenciar entre figures. Algunes maneres en què la gent realitza això son:[2]

Buit: els objectes en primer pla tendeixen a ser nítids i diferents, mentre que els de fons són borrosos o nebulosos.

Contrast: l'alt contrast entre els objectes pot conduir a la percepció de la figura i el sòl. El gerro Rubin és un exemple.

Mida: les imatges que semblen més grans es perceben com a més a prop i una part de la figura, mentre que les que són més petites semblaran més lluny i formaran part del fons.

Separació: un objecte aïllat de tota la resta d'una escena visual és més probable que es vegi com una figura versus fons.

Llei de Clausura

La nostra percepció tendix a tractar de completar el que percibim per a donar-li sentit.^[7]

La llei del tancament explica com percebem formes incompletes. Quan hi ha informació que falta en una imatge, l'ull ignora la informació que falta i omple els buits amb línies, colors o patrons de la zona circumdant per completar la imatge. En realitat, no hi ha fronteres ni línies entre aquesta àrea (el fons) fora de la imatge que estem completant i els antecedents que hem determinat formen part de la imatge.

Vegeu també

Locus de control

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Percepció

↑ Añaños, E. (1999). Psicología de la atención. Cerdanyola: UAB
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.159. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
↑ Plantilla:Www.uv.es/asamar4/exelearning/21 las leyes de la gestalt.html
↑ {{https://es.slideshare.net/luti82/leyes-de-la-gestalt-2056078}}
↑ {{https://epv3tri3.wordpress.com/lleis/}}
↑ {{https://anykyforova.blogspot.com/2013/02/les-lleis-de-gestalt.html?m=1}}
↑ {{https://psicologiahumanista-paloma.blogspot.com.es/2010/04/las-leyes-de-la-percepcion-segun-la.html?m=1}}

Viccionari

[ananos-1] Añaños, E. (1999). Psicología de la atención. Cerdanyola: UAB

[RBA-2] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.159. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].

[3] Plantilla:Www.uv.es/asamar4/exelearning/21 las leyes de la gestalt.html

[4] {{https://es.slideshare.net/luti82/leyes-de-la-gestalt-2056078}}

[5] {{https://epv3tri3.wordpress.com/lleis/}}

[6] {{https://anykyforova.blogspot.com/2013/02/les-lleis-de-gestalt.html?m=1}}

[7] {{https://psicologiahumanista-paloma.blogspot.com.es/2010/04/las-leyes-de-la-percepcion-segun-la.html?m=1}}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostre [[coneixement]]? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l’ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana? Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior? Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L’[[empirisme]] sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]], que defensa que davant l'engany al que ens porten, a vegades, els [[sentits]], el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.
-La [[psicologia de la percepció]] s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials (informació extreta pels [[sentit]]s) i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les [[il·lusió|il·lusions]] perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades. Algunes normes que han sigut acumulades per la Gestalt són:
+La [[psicologia de la percepció]] s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials (informació extreta pels [[sentit]]s) i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les [[il·lusió|il·lusions]] perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.
+== Normes de Gestalt ==
-Llei de la semblança: la nostra percepció acostuma a percebre els elements semblants o idèntics en grandària, color o forma com a pertanyents a la mateixa forma. <ref>{{www.uv.es/asamar4/exelearning/21_las_leyes_de_la_gestalt.html}} </ref>
+La psicologia de la Gestalt és un corrent de pensament dins de la [[psicologia]] moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents més reconeguts han estat els teòrics [[Max Wertheimer]], Wolfgang Köhler, [[Kurt Koffka]] i [[Kurt Lewin]]. Aquesta psicologia conté algunes lleis i normes que poden resultar útils a l'hora d'entendre la percepció. Algunes normes que han sigut acumulades per la Gestalt són:
+=== Llei de Semblança ===
-Llei de la proximitat: la nostra percepció tendix a percebre junts els elements pròxims en el temps i l'espai.<ref>{{https://es.slideshare.net/luti82/leyes-de-la-gestalt-2056078}} </ref>
+[[Fitxer:Gestalt similarity.svg|marc|204x204px|
+Exemple de la Llei de Semblança.
+]]
+La nostra percepció acostuma a percebre els elements semblants o idèntics en grandària, color o forma com a pertanyents a la mateixa forma. <ref>{{www.uv.es/asamar4/exelearning/21_las_leyes_de_la_gestalt.html}} </ref>
+L'ull humà sol percebre elements similars en un disseny com una imatge completa, forma o grup, fins i tot si aquests elements estan separats. El cervell sembla crear un vincle entre elements de naturalesa similar. Després, els percebrem en una relació entre ells, separant-los d'altres elements d'un disseny. Els ulls humans són bons per omplir "buits" o connectant "punts".
-Llei de la continuïtat: els detalls que mantenen un patró o direcció tendixen a agrupar-se junts, com a part d'un model. És a dir, percebre elements continus encara que estiguen interromputs entre si.<ref>{{https://epv3tri3.wordpress.com/lleis/}} </ref>
+La semblança està influenciada per la forma, la mida i el color dels elements. Quan es barregen objectes amb alt grau de semblança entre si amb un grup d'objectes diferents, el cervell dedica temps i energia a crear un enllaç entre ells perquè pugui entendre la seva relació entre ells.
-Llei del contrast: un element es distingeix de la resta per la seua singular especificitat, per la forma, mida, color o altres qualitats pròpies de l'objecte.<ref>{{https://anykyforova.blogspot.com/2013/02/les-lleis-de-gestalt.html?m=1}} </ref>
+=== Llei de Proximitat ===
-Llei de la clausura: la nostra percepció tendix a tractar de completar el que percibim per a donar-li sentit.<ref> {{https://psicologiahumanista-paloma.blogspot.com.es/2010/04/las-leyes-de-la-percepcion-segun-la.html?m=1}} </ref>
+[[Fitxer:Gestalt proximity.svg|marc|217x217px|
+Exemple de la Llei de Proximitat.
+]]
+La llei de la proximitat descriu com l'ull humà percep connexions entre elements visuals. Es considera que els elements que s'apropen entre si es relacionen quan es comparen amb elements que estan separats entre si. La nostra percepció tendix a percebre junts els elements pròxims en el temps i l'espai.<ref><nowiki>{{</nowiki>https://es.slideshare.net/luti82/leyes-de-la-gestalt-2056078<nowiki>}} </nowiki></ref>
+La llei de proximitat ens permet utilitzar espais en blanc, per exemple, per generar relacions percebudes entre diferents elements.
+En el material escrit, la llei de proximitat ens permet tenir sentit del text en general. Això també és cert per l'espaiat dels paràgrafs i per als elements més dispars del text en una pàgina web. L'espaiat entre blocs de text ens indica la probabilitat que es relacionin entre si.
+=== Llei de Continuitat ===
+[[Fitxer:IBM logo in.jpg|marc|224x224px|Exemple de la Llei de Continuitat en el logotip de l'empresa [[IBM]].]]
+Els detalls que mantenen un patró o direcció tendixen a agrupar-se junts, com a part d'un model. És a dir, percebre elements continus encara que estiguen interromputs entre si.<ref><nowiki>{{</nowiki>https://epv3tri3.wordpress.com/lleis/<nowiki>}} </nowiki></ref>
+La llei de la continuació afirma que l'ull humà segueix línies, corbes o una seqüència de formes per tal de determinar una relació entre elements de disseny.
+La Llei de continuació pot dur a terme efectes positius i negatius en dissenys. L'efecte positiu és l'espai en un disseny que està format per l'assumpte: la imatge que inserim. L'efecte negatiu és la resta de l'espai al voltant i entre les vores d'aquest objecte. Quan veiem un disseny de disseny, els nostres ulls tendeixen a dibuixar una línia que connecta diferents elements. [https://www.interaction-design.org/literature/article/laws-of-proximity-uniform-connectedness-and-continuation-gestalt-principles-2]
+=== Llei de Contrast ===
+[[Fitxer:Two silhouette profile or a white vase.jpg|miniatura|221x221px|Exemple de la Llei de Contrast.]]
+Un element es distingeix de la resta per la seua singular especificitat, per la forma, mida, color o altres qualitats pròpies de l'objecte.<ref><nowiki>{{</nowiki>https://anykyforova.blogspot.com/2013/02/les-lleis-de-gestalt.html?m=1<nowiki>}} </nowiki></ref>
+La Llei de Contrast es refereix a la tendència del sistema visual per simplificar una escena en l'objecte principal que estem observant (la figura) i tota la resta que forma el fons. El concepte sovint s'il·lustra amb la clàssica il·lusió "rostres o gerros", també coneguda com el gerro Rubin. Segons si veieu el negre o el blanc com a figura, podeu veure dues cares en el perfil (és a dir, percebre el color fosc com a figura) o un gerro al centre (és a dir, veure el color blanc com a figura) .
+En mirar una escena visual, la gent tendeix a buscar maneres de diferenciar entre figures. Algunes maneres en què la gent realitza això son:[https://www.verywellmind.com/what-is-figure-ground-perception-2795195]
+'''Buit:''' els objectes en primer pla tendeixen a ser nítids i diferents, mentre que els de fons són borrosos o nebulosos.
+'''Contrast:''' l'alt contrast entre els objectes pot conduir a la percepció de la figura i el sòl. El gerro Rubin és un exemple.
+'''Mida:''' les imatges que semblen més grans es perceben com a més a prop i una part de la figura, mentre que les que són més petites semblaran més lluny i formaran part del fons.
+'''Separació:''' un objecte aïllat de tota la resta d'una escena visual és més probable que es vegi com una figura versus fons.
+=== Llei de Clausura ===
+[[Fitxer:Gestalt closure.svg|marc|241x241px|
+Exemple de la Llei de Clausura.
+]]
+La nostra percepció tendix a tractar de completar el que percibim per a donar-li sentit.<ref><nowiki>{{</nowiki>https://psicologiahumanista-paloma.blogspot.com.es/2010/04/las-leyes-de-la-percepcion-segun-la.html?m=1<nowiki>}} </nowiki></ref>
+La llei del tancament explica com percebem formes incompletes. Quan hi ha informació que falta en una imatge, l'ull ignora la informació que falta i omple els buits amb línies, colors o patrons de la zona circumdant per completar la imatge. En realitat, no hi ha fronteres ni línies entre aquesta àrea (el fons) fora de la imatge que estem completant i els antecedents que hem determinat formen part de la imatge.
 == Vegeu també ==
@@ Línia 29: / Línia 73: @@
 {{ORDENA:Percepcio}}
 [[Categoria:Cognició]]
+__FORÇATAULA__

Registres d'autoritat	BNE (1) GND (1) LCCN (1) NDL (1)
Bases d'informació	GEC (1)