Kurt Lewin
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1890 Mogilno (Polònia) (en)  |
| Mort | 12 febrer 1947 (56 anys) Newtonville (Massachusetts) (en) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Religió | Budisme tibetà |
| Formació | Universitat de Munic Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Director de tesi | Carl Stumpf i Alois Riehl |
| Camp de treball | Psicologia |
| Ocupació | Psicòleg i professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Cornell Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Duke Universitat Humboldt de Berlín |
| Alumnes | Beatrice Anne Wright |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Bluma Zeigarnik (en) , Leon Festinger, Morton Deutsch, Beatrice Anne Wright i Dorwin Cartwright (en) |
Kurt Lewin (Mogilno, 9 de setembre de 1890 - Newtonville, Massachusetts, 12 de febrer de 1947) va ser un psicòleg estatunidenc d'origen alemany especialitzat en anàlisi de la conducta i psicologia de les organitzacions.[1]
Biografia[modifica]
Era el segon de quatre fills d'una família jueva de classe mitjana, que tenien una botiga i una granja als afores de la ciutat. La família es va traslladar a Berlín quan Kurt Lewin era adolescent per cercar oportunitats per als seus fills. Lewin va estudiar Medicina a la Universitat de Frieberg, però els seus interessos van canviar i va passar a estudiar Biologia a la Universitat de Múnic. Allà va introduir-se en la psicologia, i va canviar-se a la Universitat de Berlín per estudiar amb els primers psicòlegs de la Gestalt, i el 1916 va obtenir el doctorat en Psicologia (Smith i Leeming, 2011).
Als anys 1930 es va traslladar als Estats Units per fugir de l'amenaça nazi, i allà va col·laborar en la recuperació psicològica dels supervivents dels camps de concentració. Durant la seva formació va entrar en contacte amb investigadors destacats tant del conductisme com de la teoria Gestalt, però va desplaçar el seu interès cap al funcionament dels grups socials.
Entre les seves idees figura la noció que un individu està marcat per la genètica tant com per l'ambient, en el qual intervenen forces socials que modifiquen la conducta personal. Per analitzar aquest comportament s'han de tenir en compte les forces que més actuen en el moment concret de prendre una decisió, i no solament l'experiència passada, com se solia fer fins aleshores.
Quant a les empreses, es poden definir segons l'estil de lideratge que imperi: autoritari, laissez-faire o democràtic, tres estils d'autoritat que posteriorment han estat traslladats a altres camps, com l'educació a la família o a l'escola. En el primer estil, el director té una personalitat forta i imposa les seves decisions, que poden ser ben acceptades segons el carisma del líder, però que dificulten la presa de decisions independents dels subordinats. En les organitzacions marcades per un estil permissiu, el rol directiu queda diluït i tenen més importància els caràcters individuals dels membres, ja que no hi ha sentiment de pertinença al grup. A l'estil democràtic hi ha consens sobre les atribucions de cada persona i l'elogi o la crítica es perceben com a objectius i necessaris.
Referències[modifica]
- ↑ «Kurt Lewin | American social psychologist» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2019].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Smith, T.E, Leeming, C.S. (2011). Kurt Lewin: another Kurt for Experiential Educators to know. A T.E. Smith, Sourcebook of experiential education: key thinkers and their contributions (p. 173-179). New York: Routledge «Enllaç».