Teoria de camps

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La teoria de camps és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats de camps. Un camp és una entitat matemàtica per la qual l'addició, la subtracció, multiplicació i divisió són ben definides.

Consulteu el glossari de la teoria de camps per a algunes definicions bàsiques de la teoria del camp.

Història[modifica]

El concepte de camp va ser usat implícitament per Niels Henrik Abel i Évariste Galois en el seu treball sobre la resolució d'equacions.

En 1871, Richard Dedekind, anomenà al conjunt de nombres reals o complexos que es tanca en les quatre operacions aritmètiques com a "camp".

En 1881, Leopold Kronecker definí el que va anomenar "domini de la racionalitat", que és de fet un camp de polinomis en termes moderns.

Alguns teoremes útils[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • R.B.J.T. Allenby. Rings, Fields and Groups. Butterworth-Heinemann, 1991. ISBN 0-340-54440-6. 
  • T.S. Blyth and E.F. Robertson. Groups, rings and fields: Algebra through practice, Book 3. Cambridge University Press, 1985. ISBN 0-521-27288-2. 
  • T.S. Blyth and E.F. Robertson. Rings, fields and modules: Algebra through practice, Book 6. Cambridge University Press, 1985. ISBN 0-521-27291-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teoria de camps Modifica l'enllaç a Wikidata