Cleopatra l'Alquimista: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Cleòpatra l'Alquimista''' va ser una [[alquimista]] i [[escriptora]] de l'[[Egipte]] [[Imperi Romà|romà]]. Les dates del seu naixement i mort es desconeixen però s'hi situa a [[Alexandria]] entre els [[Segle III|segles III]] i [[IV]]. També es desconeix el seu nom real, Cleòpatra era el seu [[pseudònim]]. No es tracta de [[Cleòpatra VII]], encara que en algunes obres posteriors es refereixen a ella com Cleòpatra: reina d'Egipte. Així apareix per exemple en ''Basillica Philosophica'' de Johann Daniel Mylius ([[1618]]), on la seva imatge apareix retratada al costat del lema: «''El diví està ocult per a la gent per la saviesa del Senyor»''.<ref>Stanislas Klossowski de Rola. </ref> A més se solia utilitzar a Cleòpatra com a personatge en els diàlegs dels textos alquímics. |
'''Cleòpatra l'Alquimista''' va ser una [[alquimista]] i [[escriptora]] de l'[[Egipte]] [[Imperi Romà|romà]]. Les dates del seu naixement i mort es desconeixen però s'hi situa a [[Alexandria]] entre els [[Segle III|segles III]] i [[IV]]. També es desconeix el seu nom real, Cleòpatra era el seu [[pseudònim]]. No es tracta de [[Cleòpatra VII]], encara que en algunes obres posteriors es refereixen a ella com Cleòpatra: reina d'Egipte. Així apareix per exemple en ''Basillica Philosophica'' de Johann Daniel Mylius ([[1618]]), on la seva imatge apareix retratada al costat del lema: «''El diví està ocult per a la gent per la saviesa del Senyor»''.<ref>Stanislas Klossowski de Rola. </ref> A més se solia utilitzar a Cleòpatra com a personatge en els diàlegs dels textos alquímics.<ref>{{Ref-web|url=http://www.davidpublisher.org/Public/uploads/Contribute/5b695cbba9b55.pdf|títol=Lavinia Fontana’s Cleopatra the Alchemist|consulta=25/8/2018|nom=Liana de Girolami Cheney|format=PDF|llengua=En|pàgina=1159-1180|editor=Journal of Literature and Art Studies,|data=agost, 2018|doi=10.17265/2159-5836/2018.08.004|Volum=8|Núm=8}}</ref> |
||
Cleòpatra va ser una de les figures fundadores de l'alquímia, precedint a Zósimo de Panópolis. Michael Maier l'esmenta com una de les quatre dones que sabia com obtenir la [[pedra filosofal]], al costat de [[Maria la Jueva|María la Jueva]], Medera i Taphnutia.<ref>Raphael Patai. </ref> S'esmenta a Cleòpatra amb gran respecte en l'enciclopèdia àrab ''Kitab al-Fihrist'' de [[988]]. S'hi reconeix principalment pel seu [[manuscrit]] ''Chrysopeia'' (fabricació de l'[[or]]), que conté molts [[Emblema|emblemes]] usats i desenvolupats posteriorment per les [[Filosofia|filosofies]] [[Gnosticisme|gnòstiques]] i [[Hermetisme|hermètiques.]] Per exemple, en aquesta obra apareix per primera vegada l'[[Ouroboros]], la serp que engoleix la seva pròpia cua, símbol del cicle etern, a més de l'estel de vuit puntes. L'obra també conté diverses descripcions i dibuixos dels processos tècnics del [[forn]] de fosa o la [[destil·lació]]. Alguns li atribueixen la invenció de l'[[alambí]].<ref>Stanton J. Linden. </ref> |
Cleòpatra va ser una de les figures fundadores de l'alquímia, precedint a Zósimo de Panópolis. Michael Maier l'esmenta com una de les quatre dones que sabia com obtenir la [[pedra filosofal]], al costat de [[Maria la Jueva|María la Jueva]], Medera i Taphnutia.<ref>Raphael Patai. </ref> S'esmenta a Cleòpatra amb gran respecte en l'enciclopèdia àrab ''Kitab al-Fihrist'' de [[988]]. S'hi reconeix principalment pel seu [[manuscrit]] ''Chrysopeia'' (fabricació de l'[[or]]), que conté molts [[Emblema|emblemes]] usats i desenvolupats posteriorment per les [[Filosofia|filosofies]] [[Gnosticisme|gnòstiques]] i [[Hermetisme|hermètiques.]] Per exemple, en aquesta obra apareix per primera vegada l'[[Ouroboros]], la serp que engoleix la seva pròpia cua, símbol del cicle etern, a més de l'estel de vuit puntes. L'obra també conté diverses descripcions i dibuixos dels processos tècnics del [[forn]] de fosa o la [[destil·lació]]. Alguns li atribueixen la invenció de l'[[alambí]].<ref>Stanton J. Linden. </ref> |
||
Revisió del 12:47, 25 ago 2018
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Després de segle III |
| Mort | Abans de segle IV |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsofa, alquimista, escriptora |
| Activitat | (Floruit: segle III ) |
Cleòpatra l'Alquimista va ser una alquimista i escriptora de l'Egipte romà. Les dates del seu naixement i mort es desconeixen però s'hi situa a Alexandria entre els segles III i IV. També es desconeix el seu nom real, Cleòpatra era el seu pseudònim. No es tracta de Cleòpatra VII, encara que en algunes obres posteriors es refereixen a ella com Cleòpatra: reina d'Egipte. Així apareix per exemple en Basillica Philosophica de Johann Daniel Mylius (1618), on la seva imatge apareix retratada al costat del lema: «El diví està ocult per a la gent per la saviesa del Senyor».[1] A més se solia utilitzar a Cleòpatra com a personatge en els diàlegs dels textos alquímics.[2]
Cleòpatra va ser una de les figures fundadores de l'alquímia, precedint a Zósimo de Panópolis. Michael Maier l'esmenta com una de les quatre dones que sabia com obtenir la pedra filosofal, al costat de María la Jueva, Medera i Taphnutia.[3] S'esmenta a Cleòpatra amb gran respecte en l'enciclopèdia àrab Kitab al-Fihrist de 988. S'hi reconeix principalment pel seu manuscrit Chrysopeia (fabricació de l'or), que conté molts emblemes usats i desenvolupats posteriorment per les filosofies gnòstiques i hermètiques. Per exemple, en aquesta obra apareix per primera vegada l'Ouroboros, la serp que engoleix la seva pròpia cua, símbol del cicle etern, a més de l'estel de vuit puntes. L'obra també conté diverses descripcions i dibuixos dels processos tècnics del forn de fosa o la destil·lació. Alguns li atribueixen la invenció de l'alambí.[4]
Referències
- ↑ Stanislas Klossowski de Rola.
- ↑ «Lavinia Fontana’s Cleopatra the Alchemist» (PDF) (en anglès) p. 1159-1180. Journal of Literature and Art Studies,, agost, 2018. DOI: 10.17265/2159-5836/2018.08.004. [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ Raphael Patai.
- ↑ Stanton J. Linden.
Bibliografia
- Stanton J. Linden. The alchemy reader: from Hermes Trismegistus to Isaac Newton Cambridge University Press. (2003)
- Jennifer S. Uglow. The Macmillan dictionary of women's biography (1982)