Macrofotografia

cap d'una mosca: exemple de macrofotografia.

La macrofotografia és el tipus d'imatge fotogràfica on el subjecte fotografiat és igual o més petit que la mida del la pel·lícula fotogràfica o el sensor electrònic que captura la imatge. És ideal per realitzar fotografies d'objectes molt petits, o detalls molt puntuals d'objectes de major grandària, amb un ús molt accentuat dins la recerca biològica, pel fet que amb ella és possible la documentació i estudi de característiques de diverses espècies, tant animals com vegetals. A més d'això, també són valorats en la fotografia d'articles de mida reduïda com joies, monedes, segells, entre altres objectes.

Accessoris i tècniques per macrofotografia

A més dels objectius específicament dissenyats per a macrofotografia, es poden utilitzar accessoris dissenyats per retallar la distància mínima d'enfocament d'un objectiu normal aproximant-se a l'ampliació 1:1. A més d'això, poden afegir aquests accessoris a un objectiu macro, amb la intenció de millorar la seva capacitat d'ampliació.

Objectius macro

Es denominen objectius macro aquells especialment dissenyats per enfocar correctament a una distància molt petita, per aconseguir ampliacions generalment d'1:1 (o grandària natural) sense requerir equipament addicional. En general, són objectius dissenyats específicament per a tal fi, gairebé sempre amb longitud focal compresa entre normal i teleobjectiu. Estan minuciosament corregits per treballar a curtes distàncies, el que els fa en general costosos.

Lents d'aproximació

Esquema òptic utilitzant un lent d'aproximació.

Lents d'aproximació.

També coneguts com a filtres d'aproximació o close-up, són lents simples de forma generalment planoconvexa, amb aspecte, diàmetres i dimensions similars a les d'un filtre fotogràfic. S'enrosquen a la part frontal de l'objectiu, i permeten un augment de la imatge proporcional al seu disseny. S'etiqueten amb un nom seguit d'un nombre natural, que correspon al nombre d'augments de la lent, mesurat en diòptries. La majoria de lents d'aproximació que es troba al mercat té com a desavantatge la seva baixa qualitat de construcció, la qual cosa introdueix defectes òptics (aberracions, pèrdua de contrast) que degraden en gran manera la qualitat de la imatge, de manera que en general es recomanen únicament per a l'ús aficionat.

A més dels lents, existeixen els objectius d'aproximació, que són objectius compostos de major qualitat que els anteriors, amb aspecte i funcionament similars al dels lents d'aproximació, però, aquests consisteixen en un parell acromàtic amb elements d'alta qualitat, el qual preveu millor les aberracions i permet obtenir imatges de major definició. Tot i això, el seu factor d'ampliació és relativament escàs, i el seu cost és bastant més gran que el dels lents d'aproximació tradicionals, per la qual cosa no gaudeixen de popularitat.

Acoblament de dos objectius amb Anells

Esquema òptic utilitzant un objectiu invertit.

Esquema òptic utilitzant un objectiu invertit.

Consisteix en un anell similar a un filtre sense elements òptics, amb rosques en els seus dos extrems, utilitzat per a acoblar dos objectius, el primer connectat directament a la càmera i el segon en posició invertida (l'element frontal cap a la càmera), i dirigit cap a l'objecte.

Aquesta configuració és similar a l'ús d'un lent d'aproximació, de manera que el segon objectiu funciona com un filtre compost de bona qualitat òptica. La combinació generalment utilitzada és un teleobjectiu en connexió amb el cos i un gran angular funcionant com a objectiu d'aproximació. Permeten una bona relació d'ampliació en general, però la seva capacitat d'augmentar la mida de la imatge depèn de la combinació utilitzada, així com la qualitat d'aquesta.

Tubs i Manxes d'Extensió

Joc de tubs de d'extensió.

Només es pot utilitzar en càmeres en les que l'objectiu pugui ser desmuntat. Per tal d'augmentar la distància focal (i així l'augment de la imatge) s'utilitza un tub o una manxa com accessori per distanciar a l'objectiu respecte de la càmeres.

Una manxa extensora consisteix en un parell d'anells, units per un material flexible (paper, cuir, plàstic) i opac a la llum en forma tubular. El primer anell consisteix en una muntura que permet acoblar la manxa a la càmera, i el segon s'acobla a qualsevol objectiu tradicional de la mateixa muntura. El sistema es fixen mitjançant de mecanismes generalment metàl·lics (cremallera amb cargol regulador) que permet fixar la distància entre ambdós extrems.

Manxa d'extensió muntat en una càmera de pel·lícula Cànon.

El major desavantatge en dispositius de baix cost, de la mateixa manera que succeeix en els tubs d'extensió, és la pèrdua de l'acoblament mecànic i electrònic de l'objectiu amb la càmera, com el control del diafragma i l'enfocament automàtic. Encara que existeixen tubs i manxes més complets, inclouen contactes per l'enfocament automàtic i-depenent del model de muntura-acobladors mecànics per al diafragma permetent enfocar i regular l'obertura automàticament des del cos de la càmera, són molt costosos i per tant més difícils de justificar. Un altre desavantatge per a aquest sistema és la pèrdua de llum respecte a l'objectiu original, arribant a ser impossible per a la càmera enfocar automàticament si l'extensió és molt gran, i fent necessaris flaixos per il·luminar l'escena si la llum no és suficient. L'últim dels desavantatges notoris té a veure amb l'ampliació, en la imatge final, de totes les aberracions òptiques de l'objectiu estès, sent sempre preferible un objectiu de molt alta qualitat per aconseguir una imatge nítida i ben contrastada.

En general, es distribueixen comercialment en grups de tres tubs, cadascun amb tres longituds d'extensió diferents, la qual cosa permet crear una àmplia gamma de combinacions d'extensió de la longitud focal.

L'avantatge d'ambdós sistemes (tubs i manxes d'extensió) consisteix en la possibilitat d'evitar recórrer a un altre dispositiu òptic intermediari que interfereixi en la captació de la imatge.

Esquema òptic utilitzant una manxa o tub d'extensió.

Els objectius de millor nitidesa generalment disponibles entre els fabricants són els objectius dedicats per macrofotografia, cas en el qual la combinació d'aquests permet aconseguir combinacions pròximes al límit del supermacro i de la micrografia.

Supermacro

Per macrofotografia de grans augments (entre 6-10x), s'usen els anomenats objectius supermacro, que són objectius de relativament curta distància focal i extraordinària qualitat òptica, de forma i grandària similar als dels microscopis. No tenen anell d'enfocament i s'utilitzen sempre acoblats a manxes o tubs d'extensió. Quan es supera els 10 augments respecte a la grandària del sensor, es parla generalment de micrografia.

Fals macro

falsa funció macro en càmeres compactes.

Un objectiu macro veritable ha d'estar preparat per enfocar un objecte a mínim al 50% de la seva mida real, respecte a la de la pel·lícula o del sensor, és a dir un factor d'ampliació de 0,5 (1:2) o més. La gran majoria de càmeres compactes i d'alguns objectius zoom tenen el símbol o el rètol macro. En realitat aquesta funció mostra la màxima ampliació del dispositiu, però realment (i en general) una càmera digital compacta arriba factors d'ampliació d'1:4 o menys (respecte al seu propi sensor, de mida gairebé sempre molt més petit que el de 35mm), raó per la qual les imatges obtingudes amb aquests sistemes no es consideren macros pròpiament dits.

L'argument d'alguns fabricants de càmeres compactes per afegir aquest rètol és, que respecte al negatiu de 35mm, l'ampliació relativa de la imatge s'acosta a l'1:1, la qual cosa en molts casos és també fals.

Exemples

• 
  Macrofotografia d'un cèntim nord-americà
• 
  Mosques de la carn en aparellament.
• 
  Insectes en una planta presa amb una Canon G3
• 
  Pètal d'un Hibiscus, una fotografia d'acostament presa amb una Canon PowerShot A95

Vegeu també

• Fotografia científica

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macrofotografia

• 25 Fotos Macro Impressionants
• Breu descripció sobre el tema (castellà)
• Breu descripció sobre el tema (anglès)
• Algunes fórmules sobre la profunditat de camp en macro fotografia
• Macrofotografia (anglès)
• Vídeos - Tutorial de macrofotografia i els petits "trucs" (anglès) (castellà) (italià)
• macrofotografia en espanyol (web del macro en espanyol, fòrum, galeries)
• Com fer sorprenents macrofotografies, Foto Aficionado.es , 14 novembre 2010
• (italià) Macrofotografia