Partit Asturianista: diferència entre les revisions
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer) |
|||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
==A l’actualitat== |
==A l’actualitat== |
||
Des del 1999 el PAS no té representació en la Junta General, el que li resta projecció pública. Per a les eleccions autonòmiques de |
Des del 1999 el PAS no té representació en la Junta General, el que li resta projecció pública. Per a les eleccions autonòmiques de 2007 es va presentar a la Unión Asturianista. En aquestes eleccions autonòmiques de 2007 no va aconseguir cap diputat, obtenint la coalició 13.255 vots, faltant-li 2.500 vots<ref>[http://www.elcomerciodigital.com/prensa/20070528/politica/desencanto-uras-quedarse-lejos_20070528.html# Desencantament en URAS-PAS per quedar-se lluny de la representació parlamentària.]</ref> en la circumscripció central per a aconseguir-lo. |
||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
Revisió del 17:21, 10 gen 2009
| Fundació: | 1985 |
|---|---|
| president: | Xuan Xosé Sánchez Vicente |
| secretari general: | Xesús Cañedo Valle |
| secretari d'organització: | Pepe Fernández Alonso |
| ideologia: | nacionalista asturià, socialdemocràcia, social-liberalisme |
| seu: | C/El Riberu, 34 1 D Avilés, Astúries |
| colors: | blanc, blau i verd |
| Web: | www.asturianista.as |
El Partíu Asturianista (PAS) és un partit polític nacionalista asturià "asturianista, interclásista i de progrès", fundat el 1985 per Xuan Xosé Sánchez Vicente.
Història
Després de la sortida de Sánchez Vicente del PSOE en 1983, aquest decideix fundar el Partíu Asturianista, que es legalitza formalment el novembre de 1985. Entre els seus objectius estava un projecte de reforma de l’Estatut d'Autonomia en el qual es proposava que Astúries fos reconeguda com nacionalitat històrica, s'atorgués l'oficialitat a l'asturià i en el qual es reclamessin les màximes competències d'autogovern permeses per la Constitució espanyola de 1978. En 1988 el partit celebra la 1ª Conferència Nacional, de la qual surt aprovat el document fundacional del partit i es decideix concórrer a les eleccions autonòmiques d'aquest any, de les quals sortiria com la cinquena força política asturiana. Un any més tard el PAS es presenta a les eleccions al Parlament Europeu dintre d'una candidatura de partits nacionalistes de tota Espanya i a les Corts.
En 1991 celebra el seu primer congrés nacional en el que s’aprova el Documentu d'Ideoloxía y Estratexia i es decideix formar una coalició electoral amb un altre partit nacionalista, la Unidá Nacionalista Asturiana (UNA). A les eleccions del 25 de maig d'aquest any aquesta coalició assoleix un diputat en la Junta General en la persona de Sánchez Vicente i sis regidors en cinc concejos distints. És la primera vegada des de la restauració de la democràcia que un membre d'un partit nacionalista assoleix un lloc en la Junta. Tot just un any després, la coalició es trenca. No obstant això, el PAS mantindria el seu diputat en les autonòmiques de 1995, on a més es va assolir l'ajuntament de Nava. Durant la segona part de legislatura de 1995 a 1999 el PAS serveix de suport al govern de Sergio Marqués per a treure endavant els pressupostos generals. Fruit d'aquest suport s'aprova una llei de promoció de l'asturià, pas previ encaminat a la futura oficialitat de la llengua, el que constituïx un dels majors assoliments polítics de la formació. En el segon i tercer congressos nacionals del partit, en 1994 i 1998 respectivament, s'aproven documents com la Ponència d'Empobinamientu Políticu i s'aproven les estratègies polítiques del partit.
A l’actualitat
Des del 1999 el PAS no té representació en la Junta General, el que li resta projecció pública. Per a les eleccions autonòmiques de 2007 es va presentar a la Unión Asturianista. En aquestes eleccions autonòmiques de 2007 no va aconseguir cap diputat, obtenint la coalició 13.255 vots, faltant-li 2.500 vots[1] en la circumscripció central per a aconseguir-lo.