Vapor Buxeda Vell: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''Vapor Buxeda Vell''' |
El '''Vapor Buxeda Vell''' (conegut popularment com a '''Vapor Buxeda''' o '''Can Buxeda Vell''') fou un vapor tèxtil de [[Sabadell]] construït entre els anys [[1852]] i [[1854]] fundat pels germans Miquel i Domènech Buxeda. Era una indústria sabadellenca, fruit de la industrialització creixent a [[Catalunya]] al llarg del [[segle XIX]], dedicada al procés de producció, manufacturació i fabricació de [[teixit]]s de llana i de cotó i de [[filat]]s d'[[estam]] i de llana. |
||
Cronologia: Entre 1852 i 1854 (segle XIX) |
|||
| ⚫ | |||
Va ser el primer establiment industrial de Sabadell que l'any [[1879]] tingué enllumenat elèctric autoproduït per la seva màquina de vapor.<ref>[http://chimevapor.spaces.live.com/blog Vapors de Sabadell] (castellà)</ref> L'any [[1905]] s'hi va construir la sala de la màquina de vapor, dissenyada per l'arquitecte Francesc Izard. Els germans Buxeda llogaven parts de la nau i de la força motriu a alguns dels propietaris industrials més modestos, els quals, més tard, ja van establir les seves pròpies fàbriques. |
|||
Propietari: Miquel i Doménech Buxeda |
|||
Dedicació: Procés productiu llaner: des de l’entrada de llana a la fàbrica fins que sortien els teixits acabats. Fàbricació de teixits de llana i cotò i de filats d’estam i de llana. |
|||
Elements: Consta d’una gran nau amb elements sustentadors de ferro colat i paraments de maó vist, acompanyada d’una xemeneia cilíndrica. |
|||
== |
===Situació=== |
||
| ⚫ | El vapor limitava amb els actuals carrers d'Alemanya, de Sant Pau i de Cervantes, i cobria una extensió de més de 9.000 m². L'entrada principal d'accés es trobava al carrer de Sant Pau, nº 117.<ref>[http://arquindistrial.blogspot.com/2008/02/vapor-cal-sec.html Treball de recerca sobre l'arquitectura industrial a Sabadell]</ref> |
||
| ⚫ | |||
Actualment, l'entrada principal a l'edifici es troba al carrer de Cervantes, nº 68. |
|||
Propietari: Ajuntament de Sabadell |
|||
===Estructura=== |
|||
Dedicació: Museu de la Indústria Tèxtil Llanera. |
|||
| ⚫ | Arquitectònicament, el vapor concorda amb la tipologia habitual de construcció de la fase primerenca dels vapors. Així doncs, tenia una gran nau on hi havia totes les màquines de vapor, que feia servir el [[ferro fos]] com a material pels elements sustentadors, parets altes de maó fetes d'obra vista i una xemeneia de secció circular. |
||
Elements: A l’interior es conserven interessants mostres de maquinària i tecnologia aplicades a l’energia del vapor. També són interessants l’habitatge de l’encarregat i la pròpia sala de la màquina de vapor dissenyada per Francesc Izard al 1905. |
|||
== Actualitat == |
|||
Edifici industrial o agrícola |
|||
| ⚫ | |||
Període Segle XIX |
|||
Actualment el propietari de l'edifici és l'Ajuntament de Sabadell, que l'ha rehabilitat i reconvertit en el [[Museu de la Indústria Tèxtil Llanera]]. A l'interior s'hi conserven mostres de maquinària i de tecnologia aplicades a l'energia del vapor. També hi resta l'habitatge de l'encarregat de l'antic vapor, la sala de la màquina de vapor semifixa Wolf dissenyada per Francesc Izard el [[1905]], on hi ha la màquina de vapor, i la sala de calderes. |
|||
Situació Carrer de Cervantes, 68 |
|||
El Vapor Buxeda Vell (també anomenat Vapor Buxeda o Can Buxeda Vell) es va construir entre els anys 1852 i 1854, per iniciativa dels germans Miquel i Domènec Buxeda. El vapor s'utilitzà des d'un primer moment per a la fabricació de teixits de llana i cotó i dels filats d'estam i de llana. Simbolitza la primera fase en el procés de mecanització: els industrials modestos llogaren parts de la nau i la força motriu al primer propietari. Quan l'economia els ho va permetre, van establir fàbriques pròpies. El vapor Buxeda Vell va ser el primer establiment industrial de la ciutat que el 1879 va tenir enllumenat elèctric autoproduït per la seva màquina de vapor. |
|||
| ⚫ | |||
Del Vapor Buxeda Vell se'n conserva la sala de màquines (on hi ha la màquina de vapor semifixa Wolf, del 1908) i la sala de calderes. Actualment, el Vapor Buxeda Vell és la seu del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 14:53, 10 maig 2010
El Vapor Buxeda Vell (conegut popularment com a Vapor Buxeda o Can Buxeda Vell) fou un vapor tèxtil de Sabadell construït entre els anys 1852 i 1854 fundat pels germans Miquel i Domènech Buxeda. Era una indústria sabadellenca, fruit de la industrialització creixent a Catalunya al llarg del segle XIX, dedicada al procés de producció, manufacturació i fabricació de teixits de llana i de cotó i de filats d'estam i de llana.
Va ser el primer establiment industrial de Sabadell que l'any 1879 tingué enllumenat elèctric autoproduït per la seva màquina de vapor.[1] L'any 1905 s'hi va construir la sala de la màquina de vapor, dissenyada per l'arquitecte Francesc Izard. Els germans Buxeda llogaven parts de la nau i de la força motriu a alguns dels propietaris industrials més modestos, els quals, més tard, ja van establir les seves pròpies fàbriques.
Situació
El vapor limitava amb els actuals carrers d'Alemanya, de Sant Pau i de Cervantes, i cobria una extensió de més de 9.000 m². L'entrada principal d'accés es trobava al carrer de Sant Pau, nº 117.[2] Actualment, l'entrada principal a l'edifici es troba al carrer de Cervantes, nº 68.
Estructura
Arquitectònicament, el vapor concorda amb la tipologia habitual de construcció de la fase primerenca dels vapors. Així doncs, tenia una gran nau on hi havia totes les màquines de vapor, que feia servir el ferro fos com a material pels elements sustentadors, parets altes de maó fetes d'obra vista i una xemeneia de secció circular.
Actualitat
Actualment el propietari de l'edifici és l'Ajuntament de Sabadell, que l'ha rehabilitat i reconvertit en el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera. A l'interior s'hi conserven mostres de maquinària i de tecnologia aplicades a l'energia del vapor. També hi resta l'habitatge de l'encarregat de l'antic vapor, la sala de la màquina de vapor semifixa Wolf dissenyada per Francesc Izard el 1905, on hi ha la màquina de vapor, i la sala de calderes.
