Àcid arsènic
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 141,925 Da |
| Rol | teratogen |
| Estructura química | |
| Fórmula química | AsH₃O₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| PKa | 2,25 |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'àcid arsènic és el compost químic amb la fórmula H₃AsO₄. De manera més descriptiva la fórmula química s'escriu com AsO(OH)₃. És un àcid incolor que és l'anàleg amb arsènic de l'àcid fosfòric. Les sal d'arsenat i de fosfat tenen comportaments molt similars. L'àcid arsènic no s'ha aïllat mai i només es troben en solucions on aquest àcid està fortament ionitzat. La seva forma hemihidratada (H₃AsO₄·½H₂O) forma cristalls estables.[1]
Propietats[modifica]
La seva espècie és tetrahèdrica en forma de C3v amb la llargada dels enllaços As–O que va d'1,66 fins a 1,71 Å.[2]
Essent un àcid tripròtic, la seva acidesa es descriu en tres equilibris:
- H₃AsO₄ + H₂O
H₂AsO−
4 + H₃O+ (K1 = 10−2.19) - H₂AsO−
4 + H₂O HAsO2−
4 + H₃O+ (K₂ = 10−6.94) - HAsO2−
4 + H₂O AsO3−
4 + H₃O+ (K₃ = 10−11.5)
Aquests valors Ka són propers als de l'àcid fosfòric. Al contrari que l'àcid fosfòric, l'àcid arsènic és un oxidant com mostra la seva capacitat de convertir el iode a iodur.
Preparació[modifica]
L'àcid arsènic es prepara tractant el triòxid d'arsènic amb àcid nítric concentrat i com a subproducte es produeix triòxid de dinitrogen.[3]
- As₂O₃ + 2 HNO₃ + 2 H₂O → 2 H₃AsO₄ + N₂O₃
Aplicacions[modifica]
Les aplicacions comercials de l'àcid arsènic estan limitades per la seva toxicitat. De vegades es troba com un protector de la fusta, biocida d'alt espectre i agent d'acabat de vidres o metalls, també com a reactiu en la síntesi d'alguns tints i compostos d'arsènic. La seva LD50 en conills és de 6 mg/kg (0.006 g/kg).[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid arsènic |
- ↑ Holleman, A. F.; Wiberg, E.. Inorganic Chemistry. San Diego: Academic Press, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
- ↑ Lee, C.; Harrison, W. T. A. «Tetraethylammonium dihydrogenarsenate bis(arsenic acid) and 1,4-diazoniabicyclo[2.2.2]octane bis(dihydrogenarsenate) arsenic acid: hydrogen-bonded networks containing dihydrogenarsenate anions and neutral arsenic acid molecules». Acta Crystallographica C, 63, Pt 7, 2007, pàg. m308–m311. DOI: 10.1107/S0108270107023967. PMID: 17609552.
- ↑ «Arsenic Acid». A: G. Brauer. Handbook of Preparative Inorganic Chemistry. 1. 2nd. Nova York: Academic Press, 1963, p. 601.
- ↑ Joachimoglu, G. Biochemische Zeitschrift, 70, 1915, pàg. 144.