Àgrafa de Jesús

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els Àgrafa (en singular ἄγραφον agrafon, una paraula grega que significa "no escrit") són les dites de Jesús que no es troben als evangelis canònics. Per això se'n diuen "[paraules] no escrites", i ens han arribat a través de diverses fonts. En general qui les pronuncia no és Jesús ressuscitat, sinó Jesús mentre vivia entre els homes, abans de la seva passió i mort. Els trobem en variants escrites dels evangelis i altres llibres del Nou Testament, en els escrits dels Pares de l'Església, en autors cristians antics i en textos musulmans.[1]

El terme Àgrafa va ser utilitzat per primera vegada per Johann Gottfried Körner, un teòleg alemany, estudiós de la Bíblia l'any 1776 a l'obra De sermonibus Christi agraphois.[2] L'Evangeli de Joan diu de forma molt clara que els Evangelis no han conservat tot el que havia dit i fet Jesús en la seva vida mortal.[3]

Es poden distingir dos tipus d'Àgrafa: el primer està integrat per textos que provenen de fonts apòcrifes, jueves i musulmanes. Tenen poc o cap valor històric però ofereixen dites curioses i pintoresques. El segon grup està format pels continguts de les variants del Nou Testament i aquells que transmet la tradició patrística, i ofereixen una certa garantia d'autenticitat. Les fonts jueves, la Mixnà o el Talmud, es preocupen poc de la persona de Jesús, i quan ho fan segueixen els evangelis canònics. Les fonts musulmanes són abundants, però sempre d'època molt tardana. La major part provenen d'obres de temàtica ascètica de l'edat mitjana (segles XI i XII), però alguns àgrafa són del segle VII. Això és un argument contra la seva autenticitat, però els ascetes musulmans van recórrer als evangelis canònics i apòcrifs per a incloure en els seus textos idees elevades espiritualment.[2]

Dins del segon grup, els àgrafa que provenen del Nou Testament, a la majoria dels textos coneguts no se'ls hi pot atribuir gaire autenticitat. Els àgrafs són doncs poc fiables per descobrir la vida i l'opinió real de jesús, però recull una tradició que volia preservar tot allò que hagués pogut sortir de la seva boca.[1]

Alguns reculls d'Àgrafa es troben a la Didaké, en textos de Justí el Màrtir i Climent d'Alexandria, als Papirs d'Oxirinc i en una addició tardana a l'Evangeli de Marc.[4]

« I tot sacrifici serà salat amb sal »
— Marc 9, 49

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Puig i Tàrrech, Armand. Los Evangelios apócrifos. Barcelona: Ariel, 2008, p. 51. ISBN 9788434487826. 
  2. 2,0 2,1 Santos Otero, Aurelio de. Los Evangelios apócrifos. Madrid: B.A.C., 1999, p. 102-103. ISBN 8479140445. 
  3. Joan 21, 30
  4. Piñero, Antonio. Todos los Evangelios. Madrid: EDAF, 2010, p. 634. ISBN 9788441421165. 

Bibliografia[modifica]

  • Jeremias, Joachim. Palabras desconocidas de Jesús. Salamanca: Sígueme, 1976