Àguila cridanera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaÀguila cridanera
Clanga clanga
Great spotted Eagle I2 IMG 8358.jpg
Adult en hivern a Bharatpur (Rajasthan, India). Noteu l'inconspicu ull.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Accipitriformes
Família Accipitridae
Gènere Clanga
Espècie Clanga clanga
(Pallas, 1811)
Nomenclatura
Sinònims Aquila clanga
Combinació original Àguila cridanera
Distribució
Aquila clanga dis.PNG
Àrea de cria (verd clar) i d'hivernada (blau)
Modifica dades a Wikidata

L'àguila cridanera (Clanga clanga) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) que cria en una àrea que va des d'Europa Oriental, cap a l'est, fins al Pacífic i que ocasionalment es poden albirar als països catalans en hivern.


Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Àguila moderadament gran, que fa una llargària d'uns 65 cm i una envergadura de 160 cm.
  • El plomatge és marró fosc, amb el cap i les cobertores alars més fosques que la resta.
  • Es pot confondre amb l'àguila pomerània (Aquila pomarina), d'aspecte similar i amb la que coincideix en part de la seva distribució i també, a l'Índia en hivern, amb l'espècie Aquila hastata.
  • El cap resulta petit per a una àguila.
  • El jove té taques blanques a les ales.
  • Els crits recorden els lladrucs d'un gos.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Les espècies Clanga pomarina i Clanga hastata són els seus parents més pròxims i sembla que comparteixen un avantpassat de mitjans del Pliocè, fa uns 3,6 milions d'anys,[1] [2] i que potser vivia a la regió de l'Afganistan, dividint-se en dos llinatges, un al nord i altre al sud (A.hastata), arran l'avanç de les glaceres i deserts de l'última era del gel. Posteriorment el llinatge septentrional es va escindir en un oriental (A.clanga) i altre occidental (A.pomarina), probablement al voltant del límit entre el Pliocè i el Plistocè, fa menys de dos milions d'anys.

No s'han descrit subespècies.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Aquesta àguila pon 1-3 ous en un niu fet als arbres.

Els joves romanen algun temps amb els seus pares després d'emplomallar, fins que arriben a la maduresa sexual i cerquen el seu propi territori i parella.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta bàsicament de petits mamífers i preses semblants, bàsicament terrestres.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Habita zones cobertes d'arbres. L'àrea de reproducció s'estén pel nord d'Europa i a través d'Àsia, passant l'hivern al sud-est d'Europa, Orient Mitjà i Àsia meridional. Fan la migració cap a les zones de cria bastant tard, al Bhutan per exemple es poden veure amb certa regularitat fins al final de març.[3] És un ocell territorial, però en hivern esdevé més social, formant bandades petites de fins a deu ocells, de diferents edats. També s'associen en aquesta època amb altres accipítrids com el milà negre (Milvus migrans) o l'àguila d'estepa (Aquila nipalensis).[3]

Conservació[modifica | modifica el codi]

La UICN el classifica com vulnerable. La població mundial es va estimar en menys de 4000 parelles reproductores l'any 2000. Les principals amenaces són la degradació i pèrdua d'hàbitat, així com les pertorbacions humanes durant la temporada d'aparellament.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parry, S.J.; Clark, W.S. & Prakash, V. (2002): On the taxonomic status of the Indian Spotted Eagle Aquila hastata. Ibis 144(4): 665-675. doi:10.1046/j.1474-919X.2002.00109.x (HTML abstract)
  2. Rasmussen, Pamela C. & Anderton, John C. (2005): Birds of South Asia - The Ripley Guide. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-67-92]
  3. 3,0 3,1 > Bishop, K. David (1999): Preliminary notes on some birds in Bhutan. Forktail 15: 87-91. PDF fulltext
  4. Väli, Ülo & Lõhmus, Asko (2000): The Greater Spotted Eagle and its conservation in Estonia. Hirundo Supplement 3: 1-50. HTML abstract


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àguila cridanera Modifica l'enllaç a Wikidata