Àngel Juallar i Geli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaÀngel Juallar i Geli
Naixement 1566
Perpinyà
Mort 1623 (56/57 anys)
Modifica dades a Wikidata

Àngel Juallar i Geli (Perpinyà, 1566 - 1623) va ser un religiós rossellonès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La família Juallar [1][nt 1] va constituir un nucli d'influència, especialment eclesiàstica i legal, a la Catalunya del Nord. Àngel Juallar era nét de Miquel Juallar [nt 2] i fill de Joan Juallar, advocats tots dos. Entrà a l'orde benedictí i va ser abat de Santa Maria de Serrateix (1594-1600) i de Sant Martí del Canigó (1600-1623). El 1608 pretengué vendre el monestir de Sant Martí als jesuïtes de Perpinyà a canvi d'una renda vitalícia de 1.200 lliures anuals [7] i el president de la Congregació de Sant Benet el va fer empresonar; la representació política que Juallar tenia de la Diputació del General, però, portà el president Onofre d'Alentorn i de Botella a fer-lo alliberar i a emetre un dur [8] un pronunciament contra el Superior de la congregació. Sembla que [9] Àngel Juallar va ser finalment excomunicat per l'intent de venda.

Els germans Juallar[modifica | modifica el codi]

A més d'en Joan, foren:

  • Onofre Juallar i Geli va ser doctor en dret i burgès honrat de Perpinyà el 1603. Va ser autor del ban del 1613 que prohibia oposar resistència a l'expedició de "Ma Armada" perpinyanenca alçada per a recuperar les relíquies de sant Galderic retingudes a Vilafranca de Conflent.[10]
  • Jerònima Juallar i Geli, nascuda el 1558, el 1576 es casà amb el donzell Onofre Damià de Serres i Font, de Perpinyà
  • Estàsia Juallar i Geli fou canongessa agustiniana al convent de Sant Salvador de Perpinyà, i n'arribà a ser priora
  • Guiomar Juallar i Geli seguí la carrera de la seva germana Estàsia i fou igualment priora de Sant Salvador [11]
  • Hi hagué, pel cap baix, un altre germà, o dos, perquè la bibliografia existent es contradiu [nt 3]
    • Per una banda s'esmenta Gaspar Juallar i Geli, frare dominicà
    • Per l'altra, Rafael Juallar, magistrat de Perpinyà a la segona meitat del segle XVI, jutge de primera apel·lació al tribunal del Governador del Rosselló, advocat fiscal dels tribunals reials de Perpinyà i assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya.

Els Arxius departamentals dels Pirineus Orientals conserven l'expedient "1 E 456" [13] dedicat a documents de la família Juallar.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Juallar segons la majoria de referències, però algun autor [2] suggereix Gallart. A Perpinyà hi ha documentats altres Juallar contemporanis, a més dels esmentats a aquest article [3][4]
  2. Miquel Juallar va ser doctor en dret i visqué a Perpinyà, d'on n'era jutge ("Michael Juallar, legum doctor, alter ex judicibus ordinariis curie magniffici baiuli oppidi Perpiniani" visà uns Capítols que Galceran Galceran de Pinós i de Fenollet presentà al rei de França [5] el 1528. Tingué tres fills:
    • Josep Juallar, que abraçà la carrera eclesiàstica i fou cabiscol de la catedral de Lleida;
    • Francesc Juallar, que fou canonge d'Elna; i
    • Joan Juallar continuà la carrera jurídica del seu pare. El 1558 [6] rebé una delegació de Pere Ros, jutge, perquè el reemplacés en unes gestions oficials a Prats de Molló. Al seu torn, tingué diversos fills: Onofre, Àngel, Jerònima, Estàsia, Guiomar i, dubtosos, Gaspar i Rafael
  3. Capeille, al seu Dictionnaire de biographies roussillonnaises (1914) [12] dóna tres germans Juallar i Geli de sexe masculí: Onofre, Àngel i Rafael, i no esmenta en Gaspar, que si cita Fernández Terricabras en comptes d'en Rafael [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Fernández Terricabras, Ignasi. El Tractat dels Pirineus i el patronat eclesiàstic. Família i religió a la diòcesi d'Elna-Perpinyà.  A: Jané Checa, Òscar. Del Tractat dels Pirineus (1659) a l'Europa del segle XXI: un model en construcció? Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya, 2010, p. 325-333. ISBN 9788439386049. 
  2. Zaragoza i Pascual, Ernest. Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustana (1215-1835). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, p. 146 (col. Scripta et Documenta, 67). ISBN 8484156680. 
  3. Rosa Juallar, de qui s'ha conservat un Llibre de memòria 1602 manuscrit: «Fitxa del "Llibre de memòria", al web dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals» (en francès). [Consulta: 1 desembre del 2014].
  4. Teresa Juallar és esmentada a: Valsalobre, Pep; Rafanell, August (editors). Estudis de filologia catalana, dotze anys de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis. Barcelona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 1999, p. 75 (Biblioteca Abat Oliba, 219). ISBN 8484151190. 
  5. Planes i Albets, Ramon «Els Capítols donats per Galceran Galceran de Pinós i de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet i senyor de les baronies de Pinós i Mataplana, al rei Lluís XI de França (1649)». Arxiu de Textos Catalans Antics, vol. 27, 2008, pàg. 453-466. DOI: 10.2436/20.3000.01.9.
  6. Alart. Inventaire-sommaire des Archives Dèpartementales antérieures a 1790, Pyrénées-Orientales. Paris: Paul Dupont, 1868.  Pàg. 363
  7. Genís i Mas, Daniel. L"Història de Cataluña" de Rafael Cervera [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 2012, p. XXXII. 
  8. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 163-165. ISBN 84-412-0885-9. 
  9. Sans i Travé, Josep Maria (director). Dietaris de la Generalitat de Catalunya. vol. III anys 1578 a 1611. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1996, p. XLII. ISBN 8439339658. 
  10. Jampy, Roger. «La guerre des reliques» (en francès). [Consulta: 1 desembre del 2014].
  11. Lazerme, Philippe. Noblesa catalana. Cavallers i burgesos honrats de Rosselló i Cerdanya. vol. 2. Paris: l'autor, 1975, p. 228-230. ISBN 2902065027. , segons Fernández Terricabras El Tractat dels Pirineus i el patronat eclesiàstic (2010)
  12. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 287.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  13. «Archives departementales des Pyrénées-Orientales, Série 1 E (Familles)». [Consulta: 1 desembre del 2014].