Àurea Rosa Clavé i Bosch

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaÀurea Rosa Clavé i Bosch
Dades biogràfiques
Naixement 29 de setembre de 1876
Barcelona
Mort 4 de febrer de 1940(1940-02-04) (als 63 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Compositora, Pianista i Professor de música
Dades familiars
Pares Josep Anselm Clavé
Modifica dades a Wikidata

Àurea Rosa Clavé i Bosch [n 1] (Barcelona, 29 de setembre de 1876 - Barcelona, 4 de febrer de 1940) fou una directora, professora i compositora catalana,[1] filla de Josep Anselm Clavé, amb qui aprengué piano, música i direcció coral.

La vida com a músic[modifica | modifica el codi]

Fou iniciada pel seu pare a la música, i ell fou qui la portà a la professionalització. S'especula, que a vegades era l'Àurea qui dirigia els Cors de Clavé, quan l'Anselm estava indisposat. S'inicià en la composició fent alguns arranjaments de peces corals del seu pare per a banda o orquestra. La seva obra es considera esporàdica, tot i que les que es coneixen varen ser estrenades. Se sospita que podria haver-hi més composicions inèdites.[2] Fou també professora de piano del Conservatori Municipal de Barcelona.[3]

Àurea Rosa Clavé i la francmaçoneria[modifica | modifica el codi]

Va pertànyer a la Lògia Lealtad n. 6, la primera Càmera d'adopció (maçoneria femenina) de Barcelona, en la qual s'inicià l'any 1879.[4] Va iniciar a la també compositora Clotilde Cerdà i Bosch filla d'Ildelfons Cerdà.[5]

La disputa pel llegat de Josep Anselm Clavé[modifica | modifica el codi]

En J.A. Clavé va fundar l'"Asociación General de Coros Euterpenses" com a entitat legal per donar suport a la seva obra de divulgació musical. Quan va morir, l'any 1874, es va generar una disputa per la presidència d'aquesta, entre les hereves (Àurea i la seva mare) i les societats corals. Aquest fet va acabar amb la fundació per part d'Àurea i la seva mare de la seva pròpia entitat: l'"Asociación Euterpense" (1887). La nova associació tenia una revista titulada El metrónomo, dirigida primer per Josep Rodoreda i després pel seu marit Conrad Ferrer. La revista, a més de promocionar l'associació, també servia per reclamar els drets d'interpretació de les obres de Clavé per a les seves hereves, ja que en aquell moment pertanyien a la societat coral creada pel mestre. L'"Asociación General de Coros Euterpenses" mantenia que J.A. Clavé havia creat les obres per als cors i no pas pel seus hereus. Àurea, creient-se la legítima hereva del llegat, canvià el nom de l'associació per "Asociación de los Coros de Clavé". Les hereves de Clavé finalment decidiren posar denúncia i es dictaminà a favor seu, però la sentència no s'arribà a complir mai. Finalment, amb l'ajuda del governador civil s'arribà a un acord que satisféu ambdues parts, almenys moralment.[6]

Anècdotes i curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Frederic Soler "Pitarra", mort el 4 de juliol de 1885, havia de ser enterrat al Panteó de Catalans Il·lustres, però encara no havia estat acabat de construir. Àurea Rosa, solidàriament, oferí el panteó familiar ubicat al Cementiri de l'Est per acollir temporalment les despulles. No fou, però, fins a l'any 1964 quan, a iniciativa de Manuel Franch, les restes de Pitarra s'inhumaren i es traslladaren al Cementiri del Sud-oest.[7][8]
  • El seu pare li dedicà la contradansa corejada titulada "Aurea Rosa".[2]

Obres[1][9][modifica | modifica el codi]

La majoria de les seves obres resten encara perdudes i sols es té constància en documents de la seva estrena.

La partitura de L'Agrahiment es pot consultar en línia, i l'Himne a França i La Font del Roure apareixen inventariades a l'inventari del fons de la Societat Coral Nova Gesòria, dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.[10]

  • A la Luna (soprano i piano)
  • A la Verge (contralt, cor i piano)
  • Cena novíssima (marxa solemne per a banda)
  • Himne a França (lletra de Bonaventura Bassegoda)
  • Íntimes (soprano i piano)
  • L' Agraïment, cantata à Barcelona (per a cor i banda, lletra de Frederic Soler "Pitarra"), una obra que va estar desapareguda durant més d'un segle[10]
  • La Font del Roure (1902)
  • La primavera (cor)
  • O vos omnes (veu, piano i harmònium)
  • Solfeo (dues veus i orquestra)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Per bé que Àurea Rosa Clavé surt alguna vegada esmentada a la premsa de l'època com a Àurea Rosa Clavé de Ferrer, aquest Ferrer no formava part del seu nom de naixement, sinó que era un apel·latiu perquè estava casada amb en Conrad Ferrer (Llopis, Arturo «José Anselmo Clavé y su recuerdo». La Vanguardia Española, 01-04-1962, pàg. 31.) El segon cognom d'Àurea Rosa Clavé era Bosch, per la seva mare Isabel Bosch (Canadell i Rusiñol, Roger. Josep Anselm Clavé i l'escriptura: obra poètica i periodisme cultural [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012. )

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Casares Rodicio, Emilio. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999, p. 745 (vol. 3). ISBN 84-8048-306-7 [Consulta: 6 març 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Elías de Molins, Antonio. «Diccionario biográfico y bibliográfico de artistas catalanes». [Consulta: 6 maig 2014].
  3. «Àurea Rosa Clavé i Bosch». [Consulta: 6 maig 2014].
  4. Ortiz Albear, Natividad. «Mujeres masonas en España: diccionario biográfico (1868-1939)». [Consulta: 6 maig 2014].
  5. «La maçoneria femenina o d'adopció». [Consulta: 6 maig 2014].
  6. Aviñoa, Xosé (coord.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62. 
  7. Roig i Llop, Tomàs. «El meu viatge per la vida 1939-1975». [Consulta: 6 maig 2014]. pàgina 119
  8. «Los dos entierros de Frederic Soler, alias "Serafí Pitarra"». [Consulta: 6 maig 2014].
  9. «FONS SOCIETAT CORAL NOVA GESÒRIA 1871 – 1954 Inventari». Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal. [Consulta: 7 maig 2014].
  10. 10,0 10,1 «Solistes de l'Empordà interpreta una obra oblidada d'Àurea Rosa Clavé». Revista Musical Catalana, 12-02-2014 [Consulta: 21 abril 2014].