Ángel María de Lera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1912  Baides (província de Guadalajara) |
| Mort | 23 juliol 1984 (72 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | Novel·la |
Premis | |
Ángel María de Lera (Baides, 7 de maig de 1912 - Madrid, 23 de juliol de 1984)[1] va ser un novel·lista espanyol.
Biografia[modifica]
Va néixer en la localitat alcarrenya de Baides el 7 de maig de 1912.[1] El seu pare era metge i així la seva infància va passar per diverses localitats de Castella i La Rioja. Va ingressar en el seminari de Vitòria, on va estudiar Humanitats fins que en 1930 va sofrir una crisi de fe i ho va abandonar. Es va traslladar a Andalusia estudiant quatre anys de Dret en la Universitat de Granada.
Va estar en el Exèrcit Republicà on va arribar a ser comandant. Va viure els esdeveniments del cop de Casado a Madrid i evoca part de les seves experiències en la novel·la Las últimas banderas, guardonada amb el Premi Planeta en 1967.
Va estar pres de 1939 a 1947. Després de sortir de la presó va haver d'acceptar els més humils oficis: peó de paleta, escombrariaire, agent d'assegurances fins que va ser comptable d'una petita fàbrica de licors de Madrid. A poc a poc va començar a fer col·laboracions la premsa fins que publica la seva primera novel·la titulada Los olvidados en 1957. Després d'ells pot dedicar-se professionalment a escriure. La seva novel·la La boda va ser duta al cinema en 1964 sota la direcció de Lucas Demare. Entre els periòdics en què va col·laborar destaca el diari ABC. Va ser autor de novel·les com Se vende un hombre (1973),[2] El oscuro amanecer,[3] El hombre que volvió del paraíso (1979), Secuestro en Puerta de Hierro (1982) o Con ellos llegó la paz (1984).[2]
En 1978 publicà Ángel Pestaña. Retrato de un anarquista, una biografia de l'anarcosindicalista Ángel Pestaña, de la qual, malgrat el «bon ofici de l'autor», s'ha assenyalat la manca d'aparell crític i bibliografia.[4] En aquesta obra l'autor no oculta les seves «simpaties» amb el biografiat, a qui va conèixer en persona.[5]
La seva obra s'emmarca en el realisme de la postguerra, amb un fort contingut social, escrivint una vintena de novel·les. Com a fundador i president de l'Associació Col·legial d'Escriptors es va implicar en la defensa dels interessos d'aquests. Es va casar en 1950 i va tenir dos fills. Va morir a Madrid el 23 de juliol de 1984.[1][6]
Obres[modifica]
- Los olvidados (1957)
- Los clarines del miedo (1958)
- La boda (1958)
- Bochorno (1960)
- Trampa (1962)
- Hemos perdido el sol (1963)
- Tierra para morir (1964)
- Con la maleta al hombro (1965)
- Por los caminos de la medicina rural (1966)
- Las últimas banderas (1967)
- Fanáticos (1969)
- Se vende un hombre (1973)
- Los que perdimos (1974)
- Las noche sin riberas (1976)
- Oscuro amanecer (1977)
- El hombre que volvio del paraiso (1979)
- Secuestro en la Puerta de Hierro (1982)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Armada, 1984.
- ↑ 2,0 2,1 Leeder, 1994, p. 194-201.
- ↑ Carrasco, 1977.
- ↑ Sans Puig, 1979, p. 273.
- ↑ Guzmán, 1978, p. 41-42.
- ↑ Angel María de Leda, escritor El País, 24 de juliol de 1984
Bibliografia[modifica]
- Armada, Alfonso «Ángel María de Lera, el novelista defensor de los escritores, será enterrado hoy en el cementerio civil de Madrid». El País [Madrid], 24-07-1984.
- Carrasco, Bel «Presentación de "Oscuro amanecer", de Ángel María de Lera». El País, 23-04-1977.
- Guzmán, Eduardo de «Medio siglo de sindicalismo español: Ángel Pestaña». Tiempo de Historia, 48, 01-11-1978, pàg. 40-47.
- Leeder, Ellen Lismore. «Dimensión existencial en la narrativa de Lera». A: Actas Irvine-92: Actas de XI Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas. coordinado por Juan Villegas. 4, 1994, p. 194-201.
- Sans Puig, José María «79-1392 Lera. Ángel María de: Ángel Pestaña. Retrato de un anarquista.- Librería-Editorial Argos (Colección' Argos Vergara). - Barcelona,1978. - 357 p., con ils. (20 X 13,5)». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona, 25, 84-86, 1979, pàg. 273. ISSN: 0537-3522.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Marta Portal Nicolás A tientas y a ciegas |
Premi Planeta 1967 |
Succeït per: Manuel Ferrand Murillo Con la noche a cuestas |
| Precedit per: Manuel Barrios Gutiérrez Epitafio para un señorito |
Premi Ateneo de Sevilla 1973 |
Succeït per: Rodrigo Royo Masía Todavía |
| Precedit per: José Luis Cano García de la Torre La poesía de la generación de 1927 |
Premi Fastenrath 1974 |
Succeït per: Mercedes Fórmica Corsi La hija de Juan de Austria |