Èider reial
Somateria spectabilis  | |
|---|---|
_barrow,_alaska_-06_(27577003883).jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 0,93 m |
| Pes | 73 g (pes en néixer) 1,617 quilograms (pes adult) |
| Cries | 4,5 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Somateria |
| Espècie | Somateria spectabilis (Linnaeus, 1758) Somateria spectabilis |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Anas spectabilis |
| Distribució | |
 Zona de nidificació Zona d'hivernació | |
.svg){kind=icon}
L'èider reial[1] (Somateria spectabilis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria al llarg de les costes àrtiques de l'hemisferi nord del nord-est d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia.[2]
Els ocells passen la major part de l'any en ecosistemes marins costaners a latituds altes i migren a la tundra àrtica per criar al juny i juliol. Ponen de quatre a set ous en un racó a terra cobert d'herba i plomissol.
Descripció
[modifica]L'èider reial és un ànec marí gros, que mesura entre 50 i 70 cm de llargada amb una envergadura de 86 a 102 cm.[3] Els mascles són, de mitjana, més pesats que les femelles, amb un pes mitjà d'1,668 kg per als mascles i 1,567 kg per a les femelles.[4] La massa d'un ocell individual pot variar considerablement d'una temporada a una altra, des de tan sols 0,9 kg fins a uns 2,2 kg.[5] Com tots els èiders, l'espècie té un accentuat dimorfisme sexual; el mascle és lleugerament més gros[6] i, en plomatge nupcial, molt més vistós que la femella.[5] El mascle és inconfusible amb el cos majoritàriament negre, el pit blanc amb tocs beix i el cap multicolor. El cap, el clatell i el coll són d'un color gris blavós pàl·lid. La galta és de color verd pàl·lid. El bec, separat de la cara per una fina línia negra, és de color vermell amb una ungla blanca i una gran protuberància groga distintiva. Algunes terciàries estan corbades cap amunt i formen "esperons" al llarg de l'esquena.[7]
La femella (de vegades anomenada col·loquialment "èider reina")[8] és d'un color marró càlid en general, lleugerament més pàl·lid al cap i al coll. Les plomes de les parts superiors i els flancs estan marcades amb "galons" negres, mentre que les del coll i el cap tenen fines vetes negres. Té una taca beix a la base del bec i un anell ocular beix que s'estén en una franja corbada cap avall darrere de l'ull.[3] Normalment, el bec es descriu de color negre[9] o gris, i les potes i els peus de color gris verdós.[3]
Els ocells joves són de color marró grisenc. A finals de la primera tardor, els mascles joves muden en un plomatge més fosc, amb blanc al pit i a la gropa; triguen tres anys a aconseguir el plomatge adult complet.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]L'èider reial és circumpolar, es troba a tot l'Àrtic.[10] Es reprodueix a la costa àrtica d'Alaska, Canadà, Groenlàndia, Svalbard i Rússia, utilitzant una varietat d'hàbitats de la tundra. Hiverna a zones marines àrtiques i subàrtiques, sobretot al mar de Bering, la costa oest de Groenlàndia, l'est del Canadà i el nord de Noruega. Els ocells hivernants poden formar grans estols en aigües costaneres que els siguin propicies, i alguns superen els 100.000 ocells. També es troba anualment davant del nord-est dels Estats Units, Escòcia i Kamtxatka.[3]
Comportament
[modifica]Dieta i alimentació
[modifica]Les estratègies d'alimentació de l'èider reial canvien segons l'estació. Durant gran part de l'any, és al mar; allà, busca invertebrats bentònics. Durant la temporada de cria, fa més part de la recerca d'aliment en llacs i estanys d'aigua dolça, on s'endinsa, alimentant-se principalment de petits invertebrats arrencats de la superfície de l'aigua. S'alimenta de mol·luscs, crustacis com crancs de la família dels litòdids, i d'eriçons de mar, estrelles de mar i anemones de mar.[11]
Reproducció
[modifica]La femella construeix un niu tot rascant el terra, generalment a prop de l'aigua. El folra amb vegetació i plomes del propi cos. La posta és de dos a set ous, que incuba ella sola durant 22 a 23 dies.[12] Els pollets són criats col·lectivament per les femelles.[7]
Veocalitzacions
[modifica]El cant del mascle és un parrup tremolós, semblant al d'un colom, transcrit com a «cruu-cruu-cruu»[13] o «huu-huu-huuu».[3] La femella fa una varietat de cloqueigs greus semblant a una gallina,[3] grunyits i rugits.[13]
Longevitat
[modifica]L'èider reial més vell conegut era una femella que va viure almenys 18 anys i 11 mesos. Va ser anellada com a adulta al sud de Gambell, Alaska, el 1940, i abatuda el 1958 a Utqiagvik, Alaska.[14]
Conservació i amenaces
[modifica]A causa de la gran població i l'àmplia distribució, l'èider reial està catalogat com a espècie en risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.[15] L'èider reial és una de les espècies a les quals s'aplica l'Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics (AEWA (anglès)).[16]
Els nius i pollets de l'èider reial tenen molts depredadors, com ara el gavinot hiperbòri (Larus hyperboreus), el corb comú (Corvus corax), el paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) i la guineu àrtica (Vulpes lagopus).[17]
Taxonomia i etimologia
[modifica]Quan va descriure per primera vegada l'èider reial el 1758, a la 10a edició de la seva obra Systema Naturae, Carl Linnaeus el va assignar al gènere Anas, juntament amb la resta d'ànecs.[18] El 1819, William Elford Leach el va traslladar a ell i als altres èiders grossos al gènere Somateria, on ha romàs des de llavors.[19] Està molt estretament relacionat amb els altres membres del mateix gènere i se sap que s'hibrida amb l'èider comú (S mollissima).[20] Malgrat l'àmplia distribució, és monotípic.[18]
El nom del gènere Somateria és una combinació de les paraules dels grec antic «sōma», que significa “cos”, i «erion», que significa “llana”; La combinació (és a dir, "cos llanut") és una referència al famós plomissol gruixut i suau de l'èider.[21] El nom específic spectabilis és llatí per a “vistós”, “remarcable” o “digne de veure”, una referència a la bellesa del plomatge del mascle adult.[21]
El nom comú de l'ocell, èider reial, és una traducció directa del nom islandès.[22] S'anomena "rei" per la protuberància taronja, en forma de corona, que hi ha per sobre del bec del mascle; el plomatge multicolor del mascle també suggereix túniques reials.[21] "Eider" és una paraula neerlandesa, alemanya o sueca derivada de la paraula islandesa «æður» (que significa “eider”), derivada del nòrdic antic «æthr».[23]
Galeria
[modifica]
_-_Weltvogelpark_Walsrode_2012-15.jpg)
_-_Weltvogelpark_Walsrode_2012-43.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Èider reial». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 octubre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 Ogilvie, Malcolm A.; Young, Steve. Wildfowl of the World. Londres: New Holland Publishers, 1998, p. 150. ISBN 978-1-84330-328-2.
- ↑ {{{títol}}}. 2a edició.títol=CRC handbook of avian body masses|editorial=CRC Press|data=2008|lloc=Boca Raton {|isbn=978-1-4200-6444-5|pàgines=45}}
- 1 2 Gavrilo, Maria. Encyclopedia of the Arctic. Nova York: Routledge, 2005, p. 1088. ISBN 978-1-57958-436-8.
- ↑ Kear, Janet. Man and wildfowl. Londres: T & AD Poyser, 2010, p. 262–263. ISBN 978-1-4081-3762-8.
- 1 2 Godfrey, W. Earl. The birds of Canada. Ottawa: National Museum of Canada, 1986, p. 77. ISBN 978-0-660-10758-5.
- ↑ Seton Paul Gordon. Amid Snowy Wastes: Wild Life on the Spitsbergen Archipelago (en english). Londres: Cassell and co., ltd., 1922, p. 90.
- ↑ Dunne, Pete. Pete Dunne's essential field guide companion. Boston: Houghton Mifflin Co, 2006, p. 68. ISBN 978-0-618-23648-0.
- ↑ Newton, Ian. The speciation and biogeography of birds. Amsterdam Boston: Academic Press, 2003, p. 305. ISBN 978-0-12-517375-9.
- ↑ Oppel, Steffen; Powell, Abby N.; Butler, Malcolm G. «King Eider Foraging Effort During the Pre-Breeding Period in Alaska» (en anglès). The Condor, 113, 1, 2-2011, p. 52–60. DOI: 10.1525/cond.2011.100077. ISSN: 1938-5129.
- ↑ «King Eider Life History» (en anglès). All About Birds, Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 5 octubre 2025].
- 1 2 Kear, Janet. Ducks, geese and swans. 2: Species accounts (Cairina to Mergus). Oxford: Oxford University Press, 2005, p. 698. ISBN 978-0-19-861009-0.
- ↑ Clapp, Roger B.; Klimkiewicz, M. Kathleen; Kennard, John H. «Longevity Records of North American Birds: Gaviidae through Alcidae». Journal of Field Ornithology, 53, 2, 1982, p. 81-124. ISSN: 0273-8570.
- ↑ «Somateria spectabilis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 07-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22680409a132526730.en..
- ↑ «King eider». AEWA. [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ Phillips, Laura M.; Powell, Abby N. «Brood Rearing Ecology of King Eiders on the North Slope of Alaska» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 121, 2, 6-2009, p. 430–434. DOI: 10.1676/08-125.1. ISSN: 1559-4491.
- 1 2 del Hoyo, Josep. Family Anatidae (Ducks, Geese and Swans). vol.1. Barcelona: Lynx Edicions, 1992, p. 536–628 [621] (Handbook of Birds of the World). ISBN 978-84-87334-10-8.
- ↑ «Report: Somateria spectabilis» (en anglès). ITIS. [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ Trefry, Sarah A.; Dickson, D. Lynne; Hoover, Andrea K. «A Common Eider × King Eider Hybrid Captured on the Kent Peninsula, Nunavut». ARCTIC, 60, 3, 10-12-2009. DOI: 10.14430/arctic217. ISSN: 1923-1245.
- 1 2 3 Sandrock, James; Prior, Jean C. The Scientific Nomenclature of Birds in the Upper Midwest. Iowa City: University of Iowa Press, 2014, p. 134. ISBN 978-1-60938-225-4.
- ↑ Smith, Alfred Charles. The birds of Wiltshire. Comprising all the periodical and occasional visitants, as well as those which are indigenous to the county. Londres: R.H. Porter; Devizes, H.F. Bull, 1887, p. 485.
- ↑ «Definition of EIDER» (en anglès), 06-08-2025. [Consulta: 5 octubre 2025].
