Èol
 | Aquesta és una pàgina de desambiguació. És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient. |
«Èol» té aquests significats: En la mitologia grega, Èol (en grec Αἴολος) és el nom de tres personatges diferents. Les dades ofertes pels mitògrafs han portat a confondre'ls.
Els tres personatges
[modifica]Catàleg d'Eòlides
[modifica]- Amb Anfitea: sis filles i sis fills, entre ells els més joves i únics nomenats, Cànace i Macareu.[1]
- Amb Cíane: Agatirn, Androcles, Astíoc, Feremó, Xutos i Iocast, a més de sis germanes innominades.[2]
- Amb Egialea: Alcíone.[3]
- Amb Enárete, filla de Deímac: Alcíone, Atamant, Càlice, Cànace, Creteu, Deión, Magnes, Perieres, Perimede, Pisídice, Salmoneu i Sísif.[4]
- Amb Ífide, filla de Peneu: Salmoneu.[5]
- Amb Laòdice, filla de Aloeu: Creteu i Salmoneu[6]
- Amb Melanipe o Singloti, filla de Quiró: Arne.[7]
- Amb Telèpora o Telèpatra, filla de Lestrigó: Androcles, Asticràtia, Crisip, Dia, Èol, Falacro, Feremó, Hefestia, Ifte, Xutos, Peribea i Iocast.[8]
- (Sense especificar la consort): Etli, Agènor, Calítia, Cànace, Ceix, Cèrcaf (avi d'Amíntor), Clímene, Clímen, Diores, Euquenor, Eurígone, Xutos, Làpites, Lisídice, Macareu, Macèdon, Mínias, Mimant, Perifant, Polimela, Tanagra, Tritogènia[9] i Iope.[9][10][11][12][13][14][15][16][17][13][18][19] També Ferea (mare de Hècate per Zeus).[20]
- En la Eneida, Juno li ofereix a la nimfa Deiopea (Δηιόπεια) com a esposa a canvi de manar els seus vents a la flota d'Enees per a impedir-li desembarcar a Itàlia.[21]
Vegeu també
[modifica]Notes i referències
[modifica]- ↑ Plutarco, Parallela minora 28
- ↑ Biblioteca histórica, V, 7, 5.
- ↑ Higino: Fábulas 65
- ↑ Biblioteca mitológica, I, 7, 3.
- ↑ Helánico citado en escolio sobre Platón, El banquete 208
- ↑ Escolio sobre Homero, Odisea XI 235
- ↑ HIGINO: Astronomía poética, II, 18, 2; sin embargo, en DIODORO SÍCULO (Biblioteca histórica, IV, 67, 3), parece sugerirse que Arne fue hija del Eolo Hipótada.
- ↑ Escolio sobre la Odisea X 6
- ↑ 9,0 9,1 PAUSANIAS: Descripción de Grecia, V, 8, 2.
- ↑ Tzetzes, Alegorías de la Odisea, pp. 146, 147.
- ↑ Clemente de Alejandría, Protréptico 4.9
- ↑ Estrabón: Geografía, 9.5.18; de este Cércafo es hijo Ormeno, a su vez padre de Amíntor y este de Fénix, el preceptor de Aquiles.
- ↑ 13,0 13,1 Odisa X, 1; Diodoro Sículo, V, 7, 5; Filetas "sobre Partenio", 2.2
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca histórica V 81, 6
- ↑ Estéfano de Bizancio, Étnica voz "Macedonia", citado en Helánico, fr. 74
- ↑ Apolonio de Rodas, Argonaáuticas 3.1093 ss
- ↑ Biblioteca histórica, IV, 67, 3.
- ↑ Pausanias, Descripción de Grecia IX 20.1, en donde Corina alega que Tanagra es hija del dios fluvial Asopo.
- ↑ Estéfano de Bizancio, Étnica voz "Yope"
- ↑ Escolio a Teócrito 2, 36; Tzetzes sobre Licofrón Alejandra 1175
- ↑ VIRGILIO: Eneida, I, 71-75.