Ícar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «(1566) Ícar».
Dèdal i Ícar

En la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal. Va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta.

Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir el pare li va dir: "Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi no et passarà res".

De sobte, el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat dels raigs del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caiguera a l'aigua mentre cridava al seu pare i s'enfonsés al mar. Finalment el pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.

Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué mar d'Icària) en la seva memòria. Dèdal va arribar fins a Sicília, va crear un temple per a Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

Vegeu també: Eora