Ínac

Ínac

Tipus	divinitats fluvials
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Mèlia, Argeia (en) i Colaxe (en)
Mare	Tetis
Pare	Ocèan
Fills	Io, Mycene (en) , Argos, Foroneu, Filòdice, Pegeus (en) i Casus (en)
Altres
Domini	Inachos (en)
Càrrec	rei d'Argos

D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.

Es diu que en altre temps regnava al país d'Argos, i que es casà amb la nimfa Mèlia i d'aquesta unió nasqueren dos fills, Foroneu, Egialeu i una filla, Io. Mèlia també era filla d'Oceà i de Tetis.

Segons els argius, Ínac va viure abans del naixement dels homes, i el seu fill Foroneu va ser el primer humà. Segons altres versions, és contemporani d'Erictoni i d'Eumolp, que vivien a Atenes i a Eleusis. També es diu que va reunir homes després del diluvi de Deucalió, i els va establir a la plana del riu Ínac, al qual va donar el seu nom.

Quan Hera i Posidó es disputaven el poder sobre el país, Ínac va ser triat com a àrbitre de la disputa, juntament amb Cefís i Asterió. Ell va decidir en favor de la deessa, i Posidó, irritat, el va maleir, i per això el riu Ínac queda sec tot l'estiu i no es torna a omplir fins que arriben les pluges.

Les aventures de la seva filla Io, transformada en vaca per Zeus, li van causar gran tristesa. Va provar de perseguir Zeus, el raptor de la seva filla, i el déu li va enviar en contra una erínia, Tisífone, que el va turmentar tant que va acabar llençant-se al riu. També es diu que Zeus el va fulminar provocant la sequera del riu.

Era considerat el fundador de la dinastia argòlica.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 124. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461