Òpera de Zúric
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (de) Opernhaus Zürich  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre d'òpera i teatre | |||
| Arquitecte | Fellner & Helmer (en)  Hermann Helmer | |||
| Construcció | 1965 | |||
| Obertura | 1r octubre 1891 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Zúric (Suïssa) | |||
| Lloc | Falkenstrasse (en) , 1 | |||
| ||||
| Bé cultural nacional de Suïssa | ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Opernhaus Zürich | |||
| Capacitat màxima | 1.100 | |||
| Ocupant | Opernhaus Zürich | |||
L'Òpera de Zúric (en alemany, Opernhaus Zürich) és un teatre d'òpera de Zúric, situat prop del Bellevue i inaugurat el 1891.
El teatre es va construir per substituir l'Aktientheater (Teatre Antic) que va sucumbir davant un incendi l'any 1890. El seu nom original era Stadttheater. Els arquitectes van ser els del despatx de renom vienés Fellner & Helmer, que van modificar només lleugerament el seu disseny anterior per al teatre de Wiesbaden. Es va edificar en només 16 mesos i es va inaugurar el 1891,[1] convertint-se en el primer teatre d'òpera d'Europa a disposar d'enllumenat elèctric.[2]. Inicialment concebut per a teatre parlat i cantat, després de la inauguració del Schauspielhaus Zürich, es va limitar a la representació d'òpera, operetes i ballet.
Després de la seva renovació i ampliació entre 1982 i 1984, va ser reinaugurat amb les òperes Die Meistersinger von Nürnberg (Richard Wagner) i Der Kirschgarten (Rudolf Kelterborn).
Tal com va ser restaurat, el teatre és un edifici ornamentat amb una façana neoclàssica de pedra blanca i grisa adornada amb busts de Weber, Wagner i Mozart. Addicionalment, s'hi troben busts de Schiller, Shakespeare i Goethe. L'auditori està construït en estil neorococó i té capacitat per a unes 1.100 persones.[3]
Va rebre el guardó a la «Millor companyia d'òpera de l'any» en els International Opera Awards de 2014.[4]
Òperes estrenades a l'Òpera de Zuric Any Data Compositor Obra 1917 11 de maig Ferruccio Busoni Turandot i Arlecchino o les finestres. 1922 10 de maig Othmar Schoeck Venus. 1932 10 de desembre Robert Stolz Venus in Seide. 1933 30 de setembre Robert Stolz Zwei Herzen im Dreivierteltakt . 1933 14 d'octubre Alexander Zemlinsky Der Kreidekreis. 1935 30 de març Eduard Künneke Herz über Bord. 1935 5 d'octubre Oscar Straus Drei Walzer 1936 18 de gener Emmerich Kálmán Kaiserin Josephine. 1937 2 de juny Alban Berg Lulu. 1938 28 de maig Paul Hindemith Mathis der Maler. 1942 13 de juny Arthur Honegger Jeanne d'Arc au bûcher. 1943 Paul Burkhard Casanova in der Schweiz. 1946 22 de juliol Heinrich Sutermeister Niobe. 1947 29 de març Paul Burkhard Tic-Tac. 1957 6 de juny Arnold Schönberg Moses und Aron. 1961 2 de juny Bohuslav Martinu The Greek Passion. 1967 26 de maig Heinrich Sutermeister Madame Bovary. 1975 Giselher Klebe Ein wahrer Held. 1977 5 de juny Rudolf Kelterborn Ein Engel kommt nach Babylon. 1984 Rudolf Kelterborn Der Kirschgarten. 1998 17 d'octubre Heinz Holliger Schneewittchen. 2005 12 de juny HK Gruber Der Herr Nordwind. 2005 20 de novembre Edward Rushton Harley.
Intendents
[modifica]- 1883-1896: Paul Schroetter
- ...
- 1901-1921: Alfred Reucker
- ...
- 1932-1947: Karl Schid-Bloss
- ...
- 1964-1975: Hermann Juch
- 1975-1986: Claus Helmut Drese
- 1986-1989: Christoph Groszer
- des de 1991: Alexander Pereira
Referències
[modifica]- ↑ «Tonhalle» (en alemany). planet-zurich.com, 2010. Arxivat de l'original el 26 April 2012. [Consulta: 5 desembre 2011].
- ↑ «Global Recognition. Zurich sidesteps the opera 'crisis'». swissinfo.ch. Swiss Broadcasting Corporation, 25-07-2014. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ «History». opernhaus.ch. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Winners 2014». International Opera Awards, 30-08-2016. [Consulta: 9 octubre 2023].
Enllaços externs
[modifica]