Łucja Frey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaŁucja Frey

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Łucja Frey-Gottesman Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Lviv (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1942 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Lviv Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lviv Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMetge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióneuròloga, metgessa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsUniversitat de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Łucja Frey o Łucja Frey-Gottesman (Lviv, 3 de novembre de 1889 - 1942?) va ser una metgessa neuròloga polonesa, víctima de l'Holocaust. Va ser una de les primeres dones neuròlogues acadèmiques a Europa i és coneguda per haver descrit el mecanisme patològic de la síndrome auriculotemporal, que avui dia es coneix també com a síndrome de Frey.[1]

Biografia[modifica]

Łucja Frey va néixer en una família jueva el 3 de novembre de 1889 a Lviv, ciutat que llavors formava part de l'Imperi Austrohongarès, des de 1914 de Polònia i avui dia d'Ucraïna. Els seus pares eren Szymon Symcha Frey, contractista d'obres, i la seva esposa, Dina Frey (nom de soltera, Weinreb).[2][3] De 1896 a 1900 va assistir a una escola elemental cristiana benedictina i el 1907 va acabar els estudis secundaris a l'Institut Franciszek-Józef, on va estudiar com a alumna externa. Després va estudiar matemàtiques i filosofia amb el físic Marian Smoluchowski (1872-1917). De 1907 a 1912 va estar matriculada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Lviv i el 1913 va graduar-se. Quatre anys després va començar a estudiar medicina a la Universitat de Lviv, però la Guerra polonesoucraïnesa va obligar-la a interrompre els estudis durant un curs (1918-1919), que el va passar treballant al pavelló de neuropsiquiatria de l'Hospital de Lviv.[2]

Després d'haver aprovat quatre semestres de la carrera de Medicina, va anar a Varsòvia per acabar els estudis i allà va treballar d'ajudant júnior en el Departament de Malalties Neurològiques que dirigia Kazimierz Orzechowski (1878–1942).[1] Després d'obtenir la llicenciatura en medicina, el 2 de juny de 1923,[2] i fins a 1928, va treballar d'ajudant sénior en el mateix Departament de Malalties Neurològiques. És possible que obtingués el doctorat el 1924 perquè els articles publicat a partir d'aquell any n'indiquen aquest títol.[4] A finals de 1928 va tornar a Lviv per treballar a l'hospital de la comunitat jueva, i el 1929 es va casar amb un advocat de nom Mordechai (Marek) Gottesman, amb qui, l'any 1930 va tenir una filla, Danuta.[2]

Després de les invasions nazi i soviètica de Polònia, el setembre de 1939, i l'ocupació subsegüent de Lviv, el seu marit va ser acusat d'activitats contrarevolucionàries i va ser detingut per la policia secreta soviètica (NKVD) i segurament va ser assassinat, perquè no se'n va saber mai més res.[1] En 1941, quan les forces soviètiques van abandonar la ciutat i va ser ocupada per les tropes alemanyes, Łucja Frey. junt amb la seva família i uns 136.000 jueus, va ser obligada a traslladar-se al gueto, on va treballar a la clínica que hi havia. Se sap que el febrer de 1942 encara hi era i va rebre la seva targeta d'identitat amb el número 144.[4] És molt probable que Łucja Frey fos assassinada juntament amb els seus pacients durant liquidació del gueto el 20 d'agost 1942 o que fos deportada al camp de concentració de Belzec i allà assassinada.[2] També podria ser que hagués mort de tifus, atès que aquesta malaltia infecciosa va causar moltes morts i ella n'estava contínuament exposada a l'hospital on treballava en el gueto. Les persones que morien de tifus eren enterrades en fosses comunes a costat del cementiri jueu.[5]

Hi ha moltes incerteses sobre la seva vida. Segons el testimoniatge que va fer a Yad Vashem Hedwa Balat, cunyada seva, Łucja Frey i Marek Gottesman haurien tingut també un fill nomenat Jakub, nascut el 1919. Tanmateix, no hi ha altres fonts que donin suport a aquesta tesi i la biògrafa de Frey ho considera molt improbable.[2] Algunes dades dels últims anys es van conèixer per un formulari (Fragebogen) mèdic de quatre pàgines que els alemanys feien omplir als jueus per recollir-ne informació per lliurar-los el permís de treball. Todd W. Singer, advocat de Tulsa (Oklahoma), va comprar el formulari que va omplir Łucja Freyper per regalar-lo a la seva esposa, Kelley Singer, metgessa. En examinar-lo es van adonar que la dona que havia omplert aquell formulari havia descrit una malaltia que ara es coneix amb el seu nom. Es van posar en contacte amb un grup interconfessional jueu-cristià i així va començar una recerca en què van participar persones de diversos llocs, des de metges de la Universitat de Florida, estudiosos del Iad va-Xem, a Israel i el Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units, al qual els Kelly van fer donació del Fragebogen.[5] Si bé no s'ha pogut esbrinar quina va ser la fi de Łucja Frey, aquell document va permetre conèixer detalls de la seva que abans s'ignoraven.

Treball científic[modifica]

L'article de Frey sobre la síndrome auriculotemporal, ara coneguda com a «síndrome de Frey», és de 1923, el mateix any que va acabar els estudis de medicina. El va publicar primer a la revista polonesa Polska Gazeta Lekarska, i més tard, el mateix any, a la coneguda revista francesa Revue Neurologique.[6][7] Va descriure el cas d'un pacient que després de rebre una ferida de bala a la regió parotidea, va començar a experimentar diversos símptomes durant la ingestió d'aliments, entre els quals sudoració facial i vermellor.[8] En realitat, aquell article no va ser la primera descripció d'aquesta diversitat de símptomes.[8][9] Abans que ella, ho havien tractat Kastremsky (1740), Duphenix (1757), Barthez (1806), Dupuy (1816), Brown-Sequard (1849), Baillarger (1853), Henle (1855), Bérard (1855), Bergounhioux (1859), Rouyer (1859), Botkin (1875), Parkes Weber (1897), New i Bozer (1922) i Lipsztat (1922).[9] Brown-Sequard va descriure un cas en què el pacient era el seu pare i Henle va descriure el seu propi cas, quan, als cinc anys, després d'una parotidits va tenir les símptomes de vermellor i sudoració.[9] Frey coneixia alguns dels treballs previs; de fet, en el seus primers articles de 1923 va citar Baillarger, Bergounhioux, Botkin, Rouyer i Lipsztat. Però les descripcions fetes abans, manquen d'una visió ampla de l'anatomia, patologia i mecanisme exacte de la sudació gustativa.[9] L'article de Łucja Frey «Przypadek zespołu nerwu usznoskroniowego» («Le síndrome du nerf auriculo-temporal») es considera la primera descripció completa del fenomen.[9] Frey va ser la primera que va reconèixer aquesta síndrome com un trastorn de les innervacions dels sistemes simpàtic i parasimpàtic, la baula que mancava per relacionar el fenomen de la ingestió d'aliment i estimulació gustativa amb la vermellor i sudoració facial i vermellor.[8]

L'epònim «síndrome de Frey» va ser introduït a la literatura mèdica per Henryk Higier el 1926[10] i per Bassoe el 1932.[11] En reconeixement de descripcions anteriors d'aquesta síndrome, de vegades se l'anomena síndrome de Baillarger, de Frey-Baillarger o de Dupuy.[4]

A més aquest treball destacat, Frey va publicar articles sobre altres temes que va investigar, entre els quals els efectes de verins vegetals en la degeneració de la medul·la espinal, la topografia del tronc de l'encèfal, l'esclerosi lateral amiotròfica, la malaltia articular neuropàtica de Charcot (o artropatia neuropàtica), cists dels ventricles del cervell, tumors del clivus, tumors del lòbul frontal i tumors del còrtex retrosplenial.[9]

Reconeixement[modifica]

Fins a 2004, només hi havia uns pocs articles biogràfics sobre la vida de Łucja Frey: en polonès, suec, i anglès.[3][12][13][14][4][15][16][17] Aquestes publicacions repetien fets incomplets i escassos trets d'una monografia clàssica d'Herman Eufemiusz sobre neuròlegs polonesos.[18] Encara que el 2004 se'n va publicar una biografia ben documentada, segueix havent-hi moltes incerteses sobre la seva vida. Per exemple, segons el testimoniatge que va fer a Yad Vashem Hedwa Balat, cunyada seva, Łucja Frey i Marek Gottesman haurien tingut també un fill nomenat Jakub, nascut el 1919. Tanmateix, no hi ha altres fonts que donin suport a aquesta tesi i la biògrafa de Frey ho considera molt improbable.[2]

Algunes dades dels últims anys es van saber per un formulari (Fragebogen) mèdic de quatre pàgines que els alemanys feien omplir als jueus per recollir-ne informació per lliurar-los el permís de treball. Todd W. Singer, advocat de Tulsa (Oklahoma), va comprar el formulari que va omplir Łucja Frey per regalar-lo a la seva esposa, Kelley Singer, metgessa. En examinar-lo es van adonar que la dona que havia omplert aquell formulari era una metgessa que havia descrit una malaltia que ara es coneix amb el seu nom. Es van posar en contacte amb un grup interconfessional jueu-cristià i així va començar una recerca en què van participar persones de diversos llocs, des de metges de la Universitat de Florida, estudiosos del Iad va-Xem, a Israel i el Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units, al qual els Kelly van fer donació del Fragebogen. Si bé no s'ha pogut esbrinar quina va ser la fi de Łucja Frey, aquell document va permetre conèixer detalls de la seva vida que abans s'ignoraven.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Grzybowski, A.; Sak, J. «Łucja Frey (1889–1942)». Journal of Neurology, 2016, pàg. 2358-2359. DOI: 10.1007/s00415-016-8107-2.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Mirjam Moltrecht: Dr. med. Lucja Frey. Eine Ärztin aus Lwow 1889-1942. Rekonstruktion eines Lebens. Hartung Gorre Verlag Konstanz, 2004. PDF Arxivat 2020-06-01 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gliński JB. Słownik biograficzny lekarzy i farmaceutów ofiar drugiej wojny światowej. Wrocław: Wydawnictwo Medyczne Urban & Partner, 1997
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Maciejewska, Izabela; Dziewiatkowski, Jerzy; Spodnik, Edyta «Lucja Frey: A pioneering physician in tragic times» (pdf) (en anglès). Clinical Anatomy, 20, 2007, pàg. 588-590. DOI: 10.1002/ca.20481 [Consulta: 8 febrer 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Who was this woman?» (en anglès). United States Holocaust Memorial Museum. [Consulta: 9 febrer 2022].
  6. ↑ Frey, Ł. «Przypadek zespołu nerwu usznoskroniowego» (en polonès). Polska Gazeta Lekarska, 41, pàg. 708-710.
  7. ↑ Frey, Ł. «Le syndrome du nerf auriculo-temporal» (en francès). Revue Neurologique, 2, pàg. 97-104.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Dulguerov, Pavel; Marchal, Francis; Gysin, Claudine «Frey syndrome before Frey: the correct history» (pdf) (en anglès). The Laryngoscope, 109, 1999, pàg. 1471-1473. DOI: 10.1097/00005537-199909000-00021 [Consulta: 9 febrer 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Dunbar, Erin M.; Singer, Todd W.; Singer, Kelley, et al. «Understanding gustatory sweating. What have we learned from Lucja Frey and her predecessors?» (pdf) (en anglès). Clinical Autonomic Research, 12, 2002, pàg. 179-184. DOI: 10.1007/s10286-002-0045-7 [Consulta: 9 febrer 2022].
  10. ↑ Higier, S. «Das auriculo-temporale Syndrom und seine Pathogenese» (en alemany). Zeitschrift für die gesamte Neurologie und Psychiatrie, 106, 1926, pàg. 114-119. DOI: 10.1007/BF02864005.
  11. ↑ Bassoe, P. «The auriculotemporal syndrome and other vasomotor disturbances about the head» (en anglès). Medical Clinics of North America, 16, pàg. 405-412.
  12. ↑ Bennett JD, Pietruski J. Łucja Frey (1889-1943). W 70 rocznicę ogłoszenia zespołu uszno-skroniowego i 50 rocznicę śmierci. Otolaryngologia Polska. 47. 4: 378-382 (1993). PMID: 8255594
  13. ↑ Herman E. Wspomnienia pośmiertne. Neurologia Polska 24, 27-28 (1950)
  14. ↑ Erkki Hakulinen: Känd för sin beskrivning av en gustatoriskt utløst svettning i ansiktet. Läkartidningen 4: 211-212 (1992).
  15. ↑ Bennett JD. The woman behind the syndrome: Frey's syndrome--the untold story. Journal of the History of the Neurosciences. 2 (3): 139–44 (1994). PMID: 11618815
  16. ↑ Burton MJ, Brochwicz-Lewinski M. Lucja Frey and the auriculotemporal nerve syndrome. J R Soc Med. 84. 10: 619-20 (1992). PMID: 1744848 PDF
  17. ↑ O'Neill JP, Condron C, Curran A, Walsh A. Lucja Frey--historical relevance and syndrome review. The surgeon : journal of the Royal Colleges of Surgeons of Edinburgh and Ireland. 3 (6): 178–81 (2008). PMID: 18581755
  18. ↑ Eufemiusz Herman: Neurolodzy polscy. Warszawa: Państwowy Zakład Wydawnictw Lekarskich, 1958, ss. 225-227.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Łucja_Frey&oldid=33339907»