Friedrich Gustav Jakob Henle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFriedrich Gustav Jakob Henle
Jakob henle.jpg
Biografia
Naixement 19 juliol 1809
Fürth
Mort 13 maig 1885 (75 anys)
Göttingen
Lloc d'enterrament Cementiri municipal de Göttingen
Grup ètnic Jueus
Formació Universitat de Bonn
Activitat
Director de tesi Johannes Peter Müller
Ocupació Anatomista, zoòleg, investigador mèdic, patòleg, ictiòleg i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Göttingen
Universitat de Zuric
Universitat de Heidelberg
Universitat Humboldt de Berlín
Professors Johannes Peter Müller i Karl Rudolphi
Alumnes Albert von Kölliker i Carl Joseph Norden
Obra
Estudiant doctoral Theodor Langhans
Abreviatura d'autor en zoologia Henle
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Friedrich Gustav Jakob Henle (9 de juliol de 1809 - 13 de maig de 1885) va ser un metge, patòleg i anatomista alemany d'orien jueu. Va descobrir el bucle de Henle als ronyons junt amb altres estructures anatòmiques que porten el seu cognom. El seu assaig sobre el contagi per miasma va ser un dels primers arguments per la teoria dels germens en les malalties. Va ser una figura important en el desenvolupament de la medicina moderna.[1]

Henle desenvolupà els conceptes de contagium vivum i contagium animatum, respectivament (Von den Miasmen und Kontagien , 1840) - seguint idees de Girolamo Fracastoro i el treball d'Agostino Bassi; així cofundant la teoria dels microorganismes com la causa de les malalties infeccioses. No va trobar per ell mateix espècies especials de bacteris - tsca aconseguida pel seu alumne Robert Koch. Els dos van posar les regles fonamentals de la definició de malalties causades per microbis: els Postulats Henle Koch.[2]

Biografia[modifica]

Henle nasqué a Fürth, Baviera de pares jueus. Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg i a la de Bonn, on es doctorà el 1832, va passar a ser professor d'anatomia. Va publicar sobre el sistema limfàtic, la distribució de l'epiteli, el cabell, la formació del mucus la pus, etc.[2]

Obres[modifica]

  • Sistema d'anatomia general (1841-1844).
  • Zoologia sobre el tauró i rajades
  • Manual de Patologia Racional (1846).[2]
  • Manual d'Amatomia Humana Sistemàtica (1852-1873).[2]

El 1870, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Morí a Göttingen, el 13 de maig de 1885.[2]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Robinson, Victor, M.D.. The Life of Jacob Henle. Nova York: Medical LIfe Co, 1921. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Chisholm 1911, p. 269 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «FOOTNOTESmith200626» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
Attribution

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Gustav Jakob Henle Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Friedrich Gustav Jakob Henle