Friedrich Gustav Jakob Henle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFriedrich Gustav Jakob Henle
Jakob henle.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1809 Modifica el valor a Wikidata
Fürth Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1885 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri municipal de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiJohannes Peter Müller Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAnatomista, zoòleg, investigador mèdic, patòleg, ictiòleg i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat de Zuric
Universitat de Heidelberg
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJohannes Peter Müller i Karl Rudolphi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlbert von Kölliker i Carl Joseph Norden Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralTheodor Langhans Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaHenle Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
GermansJohanna Schoell (en) Tradueix i Marie Mathieu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Friedrich Gustav Jakob Henle (9 de juliol de 1809 - 13 de maig de 1885) va ser un metge, patòleg i anatomista alemany d'origen jueu. Va descobrir el bucle de Henle als ronyons junt amb altres estructures anatòmiques que porten el seu cognom. El seu assaig sobre el contagi per miasma va ser un dels primers arguments per la teoria dels gèrmens en les malalties. Va ser una figura important en el desenvolupament de la medicina moderna.[1]

Henle desenvolupà els conceptes de contagium vivum i contagium animatum, respectivament (Von den Miasmen und Kontagien, 1840) - seguint idees de Girolamo Fracastoro i el treball d'Agostino Bassi; així cofundant la teoria dels microorganismes com la causa de les malalties infeccioses. No va trobar per ell mateix espècies especials de bacteris - tasca aconseguida pel seu alumne Robert Koch. Els dos van posar les regles fonamentals de la definició de malalties causades per microbis: els Postulats Henle Koch.[2]

Biografia[modifica]

Henle nasqué a Fürth, Baviera de pares jueus. Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg i a la de Bonn, on es doctorà el 1832, va passar a ser professor d'anatomia. Va publicar sobre el sistema limfàtic, la distribució de l'epiteli, el cabell, la formació del mucus, la pus, etc.[2]

Obres[modifica]

  • Sistema d'anatomia general (1841-1844).
  • Zoologia sobre el tauró i rajades.
  • Manual de Patologia Racional (1846).[2]
  • Manual d'Amatomia Humana Sistemàtica (1852-1873).[2]

El 1870, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Morí a Göttingen, el 13 de maig de 1885.[2]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Robinson, Victor, M.D.. The Life of Jacob Henle. Nova York: Medical LIfe Co, 1921. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Chisholm & 1911 Vol.13.5, p. 269
Attribution

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Gustav Jakob Henle
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Friedrich Gustav Jakob Henle