(189) Phthia
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Christian Heinrich Friedrich Peters  |
| Data de descobriment | 9 setembre 1878 |
| Lloc de descobriment | Observatori Litchfield |
| Epònim | Ftia |
| Elements orbitals | |
| Excentricitat (e) | 0,037097545688557 |
| Semieix major (a) | 2,4500742267051 UA |
| Periheli (q) | 2,3591824861395 UA |
| Afeli (Q) | 2,5409659672706 UA |
| Període orbital (P) | 1.400,771475992 d |
| Inclinació (i) | 5,18 ° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 203,4293980931 ° |
| Argument periheli (ω) | 168,40166641977 ° |
| Anomalia mitjana (M) | 233,8232002869 ° |
| Característiques físiques | |
| Classe espectral | Asteroide de tipus S |
| Magnitud absoluta | 9,33 |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2000189 |
(189) Phthia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 9 de setembre de 1878 per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, Estats Units d'Amèrica. El nom pot haver-hi estat pres de Ftía, filla de Níobe, o de Ftía, amant d'Apol·lo, tots dos personatges de la mitologia grega.[1]
Phthia està situat a una distància mitjana de 2,45 ua del Sol, i pot allunyar-se fins a 2,541 ua. Té una excentricitat de 0,03708 i una inclinació orbital de 5,177°. Fa una òrbita completa al voltant del Sol als 1.401 dies.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs[modifica]
- «(189) Phthia» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 18 juny 2015].
