(6081) Cloutis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic(6081) Cloutis
Designació provisional1981 EE35 Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorscinturó d'asteroides Modifica el valor a Wikidata
Descobert perSchelte J. Bus[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2 març 1981[2] Modifica el valor a Wikidata, Observatori de Siding Spring[2] Modifica el valor a Wikidata
EpònimEdward A. Cloutis Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època13 de setembre de 2023 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside2,962 ua[3]
2,96183 ua[4] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside2,01693 ua
(arg (ω): 170,80515)[3]
2,01471 ua
(arg (ω): 170,80515)[4] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a2,4894 ua[3] i 2,48827 ua[4] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,19
0,18979[3]
0,19032[4] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P3,93 a[3] i 1.433,66 d[4] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M102,85475 °[3]
144,73804 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i7,32847 °[3]
7,33173 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω165,58719 °[3] i 165,57749 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre2,53 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta14,7[3]
14,93[2] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,399 (albedo geomètrica)[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL20006081 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« (6080) Lugmair Modifica el valor a Wikidata • (6082) Timiryazev Modifica el valor a Wikidata »

(6081) Cloutis és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides, regió del sistema solar que s'hi troba entre les òrbites de Mart i Júpiter, descobert el 2 de març de 1981 per Schelte John Bus des de l'Observatori de Siding Spring, a Nova Gal·les del Sud, Austràlia.

Va ser designat provisionalment com 1981 EE35, i després anomenat Cloutis en homenatge a Edward Cloutis, professor de la Universitat de Winnipeg, estudia els espectres d'acoblaments minerals similars als trobats en les superfícies planetàries.[5] Va ser el primer a obtenir una relació entre la fracció olivina-ortopiroxè i la proporció de bandes d'absorció de silicat en els espectres de reflectància.

Cloutis s'hi troba a una distància mitjana del Sol de 2,489 ua, i pot allunyar-se fins a 2,961 ua i acostar-se fins a 2,016 ua. La seva excentricitat és 0,189 i la inclinació orbital 7,328 graus. Empra 1.434,63 dies a completar una òrbita al voltant del Sol. La magnitud absoluta de Cloutis és 14,7. Fa 2,53 km de diàmetre i té una albedo estimada de 0,399.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Minor Planet Center Database.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 11 novembre 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 URL de la referència: https://www.minorplanetcenter.net/db_search/show_object?object_id=6081.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 2 febrer 2024].
  5. 2003. (6081) Cloutis. In: Dictionary of Minor Planet Names. Springer, Berlin, Heidelberg. https://doi.org/10.1007/978-3-540-29925-7_5634
  6. «(6081) Cloutis» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 24 maig 2021].
  7. «(6081) Cloutis» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 24 maig 2021].