(617) Pàtrocle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmic(617) Pàtrocle
617 Patroclus Hubble.jpg
Designació provisional1906 VY, 1941 XC, 1962 NB Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorsasteroide troià de Júpiter i asteroide del camp troià Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (asteroide)Asteroide de tipus P Modifica el valor a Wikidata
Descobert perAugust Kopff[1] Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment17 octubre 1906[1] Modifica el valor a Wikidata, Observatori de Heidelberg-Königstuhl[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimPàtrocle Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Època2455800,5 (DJ 2011-Aug-27.0)
Dades orbitals
 Vegeu la posició actual
Apoàpside5,94279 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside4,4922 ua
(arg (ω): 308,50022)[2] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a5,2175 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,13901[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P4.353,03 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M87,16496 ° (27 juny 2015)[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i22,05276 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω44,36174 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre140,362 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta8,19[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa1.360.000.000.000.000.000 kg[2] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana0,88 g/cm³[2] Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació102,8 h[2] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,0471 Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
110 K[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL2000617 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« (616) Elly Modifica el valor a Wikidata • (618) Elfriede Modifica el valor a Wikidata »

(617) Pàtrocle és un planeta menor binari format per dos objectes de mida semblant que orbiten el seu centre de gravetat. És un asteroide troià, compartint l'òrbita amb Júpiter. Va ser descobert en el 1906 per August Kopff, i va ser el segon troià en ser descobert.[3] La seva naturalesa binària va ser descoberta en el 2001; el nom Pàtrocle ara es refereix al més gran dels dos components, mentre que el company menor va rebre el nom de Menoetius (designació oficial (617) Patroclus I Menoetius). Les proves recents suggereixen que els objectes són de gel com els cometes, en comptes de roca com la majoria d'asteroides.

Òrbita[modifica]

Pàtrocle orbita en el punt de Lagrange L5 en la cua de Júpiter,[3] en una òrbita anomenada el 'grup troià' sobre un dels bàndols de la llegendària Guerra de Troia (l'altre grup, al punt L4, és anomenat 'grup grec'). Pàtrocle és l'únic objecte en el camp troià en rebre el nom d'un personatge grec; els convenis de denominació dels asteroides troians no es van adoptar fins després que Pàtrocle fos nomenat (de manera semblant, l'asteroide Hèctor és l'únic personatge troià en aparèixer en el camp grec).

Sistema binari[modifica]

En el 2001, es va descobrir que Pàtrocle és un objecte binari, format en dos components de mida semblant.[3][4][5] En el febrer del 2006, un equip d'astrònoms dirigits per Franck Marchis van mesurar acuradament l'òrbita del sistema utilitzant el sistema d'òptica adaptativa estrelles guiades amb làser del Keck. Van estimar[6] que els dos components orbiten el seu centre de masses en 4,283±0,004 d a una distància de 680±20 km, descrivint una òrbita gairebé circular.[3] Combinant les seves observacions amb mesuraments tèrmics presos el novembre de 2000, l'equip va estimar la mida dels cossos del sistema. El component lleugerament més gran, que mesura 122 km en diàmetre, manté el nom de Pàtrocle.[3] L'objecte més petit, amb 112 km, s'anomena per endavant Menoetius,[3] pel pare del llegendari Pàtrocle. La seva designació provisional va ser S/2001 (617) 1.

Composició[modifica]

A causa que la densitat dels cossos (0.8 g/cm³) és menor que l'aigua i que un terç de la roca, l'equip d'investigadors liderats per F. Marchis suggereixen que el sistema de Pàtrocle, que es pensava que eren un parell d'asteroides rocosos, és més similar a un cometa en composició. Se sospita que molts asteroides troians són en realitat petits planetesimals capturats en el punt de Lagrange del sistema Júpiter–Sol durant la migració exterior del planeta gegant, fa 3,9 bilions d'anys. Aquest escenari va ser proposat per A. Morbidelli i els seus companys en una sèrie d'articles publicats en el maig de 2005 en la revista Nature.

Llista de la JPL Small-Body Database dels troians de Júpiter més grans basats en dades de l'IRAS:
Troià Diàmetre (km)
(624) Hèctor 225
(911) Agamèmnon 167
(1437) Diomedes 164
(1172) Äneas 143
(617) Pàtrocle 141
(588) Aquil·les 135
(1173) Anchises 126
(1143) Odysseus 126


Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]