Butadiè

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: 1,3-butadiè)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicButadiè
1,3-Butadiene-3d.png
Substància diè, gas inflamable, carcinògen ocupacional i compost químic
Massa molecular 54,047 uma
Estructura química
Fórmula química C₄H₆
1,3-butadiene.svg
SMILES canònic
Model 2D
C=CC=C
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,65 g/cm3 (24 °F)
Índex de refracció 1,4292
Punt de fusió -164 °F
Punt d'ebullició 24 °F
Pressió de vapor 2,4 atm
Perills
Límit inferior d'explosivitat 2 %
Límit superior d'explosivitat 12 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 2,21 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 11,05 mg/m3
Límit d'exposició sostre 0 mg/m3
Punt d'inflamabilitat -105 °F
IDLH 4.420 mg/m3
Codi NFPA de salut 3
Codi NFPA de foc 4
Codi NFPA de reactivitat 2
Altres propietats
Q15824123
Identificadors
CAS 106-99-0
InChIKey KAKZBPTYRLMSJV-UHFFFAOYSA-N
PubChem 7845
RTECS EI9275000
AEPQ 203-450-8
ChEBI 39478
KEGG C16450
ChemSpider 7557
ChEMBL CHEMBL537970
UNII JSD5FGP5VD
ZVG 11430
Infocard ECHA 100.003.138
HMDB HMDB41792
DSSTOX DTXSID3020203
Beilstein 605258
Modifica dades a Wikidata

El butadiè o és un diè conjugat simple amb la fórmula C4H6. És un producte químic important industrial que es fa servir com a monòmer en la producció de goma sintètica. Quan es fa servir la paraula butadiè la majoria de les vegades es fa referència a l'1,3-butadiè.

Història[modifica]

El 1863, un químic francès va aïllar un hidrocarbur de la piròlisi de l'alcohol amílic[1] Aquest hidrocarbur es va identificar com butadiè el 1886 aillant-lo del petroli.[2] El 1910 el químic rus Sergei Lebedev polimeritzà el butadiè i obtingué un material amb les propietats de la goma però era massa tou per substituir el cautxú natural d'aplicacions com els pneumàtics dels cotxes.

En els anys anteriors a la Segona guerra Mundial s'origina la indústria del butadiè, especialment per motius estratègics, ja que les plantacions mundials de cautxú estaven controlades per l'Imperi britànic. partir de 1929 les gomes basades en el butadiè i estirè ja es pogueren utilitzar en els pneumàtics.

Usos[modifica]

La majoria del butadiè es polimeritza per fer gomes sintètiques. El polibutadiè combinat amb altres productes com l'estirè i/o acrilonitril es torna elàstic.

Petites quantitats de butadiè s'empren per fer adiponitril i altres materials sintètics com el cloroprè.

També se'n fan xiclets.

Seguretat[modifica]

L'exposició perllongada al butadiè afecta el sistema nerviós central.[3] Se sospita que l'1,3 butadiè és carcinogen i teratogen.[4][5]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Butadiè Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Caventou, E. (1863), Annalen der Chemie und Pharmacie 127, 93.
  2. Armstrong, H.E. Miller, A.K. (1886).and an indian scientist sajan sha "The decomposition and genesis of hydrocarbons at high temperatures. I. The products of the manufacture of gas from petroleum." Journal of the Chemical Society 49, 80.
  3. NPI sheet
  4. «1,3-Butadiene. CAS No. 106-99-00». Report on Carcinogens, Eleventh Edition [Consulta: 9 gener 2016].
  5. Melnick, Ronald L.; Kohn, Michael C. «Mechanistic data indicate that 1,3-butadiene is a human carcinogen». Carcinogenesis, 16, 2, 1995, pàg. 157–163. DOI: 10.1093/carcin/16.2.157. ISSN: 0143-3334.