Butadiè

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicButadiè
1,3-Butadiene-3d.png
modifica
Substància químicaconjugated diene (en) Tradueix, compost químic, butadiene (en) Tradueix, Female reproductive toxicant (en) Tradueix, Male reproductive toxicant (en) Tradueix, Developmental Toxicant (en) Tradueix i carcinògen modifica
Massa molecular54,047 u modifica
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₆ modifica
Buta-1,3-diene 200.svg
SMILES canònic
Model 2D
C=CC=C modifica
Identificador InChIModel 3D modifica
Propietat
Densitat0,65 g/cm³ (a 24 ℉, líquid) modifica
Índex de refracció1,4292 modifica
Punt de fusió-109 °C modifica
Punt d'ebullició-4 °C (a 760 Torr) modifica
Pressió de vapor2,4 atm (a 20 °C) modifica
Perill
Límit inferior d'explosivitat2 vol% modifica
Límit superior d'explosivitat12 vol% modifica
Límit d'exposició promig ponderat en el temps2,21 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) modifica
Límit d'exposició a curt termini11,05 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) modifica
Límit d'exposició sostre0 mg/m³ (sense valor) modifica
Punt d'inflamabilitat-105 ℉ modifica
IDLH4.420 mg/m³ modifica
NFPA 704.svg
4
3
2
 
modifica
Altres
gas inflamable modifica

El butadiè o és un diè conjugat simple amb la fórmula C4H6. És un producte químic important industrial que es fa servir com a monòmer en la producció de goma sintètica. Quan es fa servir la paraula butadiè la majoria de les vegades es fa referència a l'1,3-butadiè.

Història[modifica]

El 1863, un químic francès va aïllar un hidrocarbur de la piròlisi de l'alcohol amílic[1] Aquest hidrocarbur es va identificar com butadiè el 1886 aillant-lo del petroli.[2] El 1910 el químic rus Sergei Lebedev polimeritzà el butadiè i obtingué un material amb les propietats de la goma però era massa tou per substituir el cautxú natural d'aplicacions com els pneumàtics dels cotxes.

En els anys anteriors a la Segona guerra Mundial s'origina la indústria del butadiè, especialment per motius estratègics, ja que les plantacions mundials de cautxú estaven controlades per l'Imperi britànic. partir de 1929 les gomes basades en el butadiè i estirè ja es pogueren utilitzar en els pneumàtics.

Usos[modifica]

La majoria del butadiè es polimeritza per fer gomes sintètiques. El polibutadiè combinat amb altres productes com l'estirè i/o acrilonitril es torna elàstic.

Petites quantitats de butadiè s'empren per fer adiponitril i altres materials sintètics com el cloroprè.

També se'n fan xiclets.

Seguretat[modifica]

L'exposició perllongada al butadiè afecta el sistema nerviós central.[3] Se sospita que l'1,3 butadiè és carcinogen i teratogen.[4][5]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Butadiè

Referències[modifica]

  1. Caventou, E. (1863), Annalen der Chemie und Pharmacie 127, 93.
  2. Armstrong, H.E. Miller, A.K. (1886).and an indian scientist sajan sha "The decomposition and genesis of hydrocarbons at high temperatures. I. The products of the manufacture of gas from petroleum." Journal of the Chemical Society 49, 80.
  3. NPI sheet
  4. «1,3-Butadiene. CAS No. 106-99-00». Report on Carcinogens, Eleventh Edition [Consulta: 9 gener 2016].
  5. Melnick, Ronald L.; Kohn, Michael C. «Mechanistic data indicate that 1,3-butadiene is a human carcinogen». Carcinogenesis, 16, 2, 1995, pàg. 157–163. DOI: 10.1093/carcin/16.2.157. ISSN: 0143-3334.