L'11a etapa del Tour de França de 2012 es disputà el dijous 12 de juliol de 2012 sobre un recorregut de 148 km entre les localitats d'Albertville i l'estació d'esquí de La Toussuire-Les Sybelles.[1]
El vencedor final de l'etapa fou el francès Pierre Rolland (Team TotalEnergies), que arribà en solitari a la meta situada a La Toussuire-Les Sybelles. A 55" arribaren Thibaut Pinot (Groupama-FDJ) i Christopher Froome (Ineos Grenadiers). Bradley Wiggins (Ineos Grenadiers) continuà sent el líder de la general, però Cadel Evans (BMC Racing Team) baixà a la quarta posició. En la classificació de la muntanya Fredrik Kessiakoff (Astana Qazaqstan Team) recuperà el liderat perdut el dia anterior.
Perfil de l'etapa[modifica]
Aquesta és l'etapa reina d'aquest Tour als Alps. Tot i que és relativament curta, 148 km, l'etapa consta de quatre ascensions de gran dificultat en el seu recorregut. La sortida es fa a Albertville i sols 15 km després comença l'ascensió al primer dels ports de categoria especial del dia, el coll de la Madeleine (25,3 km al 6,2%). El descens condueix els ciclistes cap a la vall de la Môrièna per arribar fins a Saint-Étienne-de-Cuines, on es troba l'esprint i comença l'ascensió al coll de la Croix de Fer, també de categoria especial (22,4 km al 6,9%). El ciclista que passa en primera posició per aquest port rep el souvenir Henri-Desgrange. El descens és curt, ja que ben aviat inicien l'ascensió al coll de Mollard, de segona categoria (5,7 km al 6,8%). El descens d'aquest port condueix cap a Sent-Jian-de-Môrièna, on s'inicia l'ascensió final fins a l'estació d'esquí de La Toussuire-Les Sybelles, de primera categoria i 18 km al 6,1%.[1]
Desenvolupament de l'etapa[modifica]
En els quilòmetres previs a l'inici al coll de la Madeleine i els primers d'ascensió van ser nombrosos els ciclistes que saltaren del gran grup per formar una nombrosa escapada integrada per fins a 28 ciclistes.[2] En el darrer tram de pujada alguns ciclistes acceleraren el ritme, dividint-se el grup. Pel davant quedaven Peter Velits (Soudal Quick-Step), que passà en primera posició, i Fredrik Kessiakoff (Astana Qazaqstan Team). El gran grup passà pel cim a 2' 55". En el descens el duet capdavanter aconseguí una diferència de 45 segons sobre el grup perseguidor, però s'uniren abans d'iniciar l'ascensió al Coll de la Croix de Fer. En l'ascens Christophe Kern (Team TotalEnergies) marcà un fort ritme en favor del seu company d'equip Pierre Rolland, cosa que provocà una ràpida reducció del grup. A banda dels dos ciclistes de l'Europcar, quedaren al capdavant Kessiakoff Chris Horner (Lidl-Trek), Chris Anker Sorensen (Team Saxo-Tinkoff), Robert Kiserlovski (Astana Qazaqstan Team), Laurens ten Dam (Team Visma-Lease a Bike), Daniel Martin (EF Education-EasyPost) i Vassil Kirienka (Movistar Team). Kessiakoff fou el primer al cim de la Croix de Fer. Per darrere, el BMC Racing Team maniobrà per tal que Cadel Evans llancés un atac. Amb l'ajuda de Tejay van Garderen aconseguí una diferència d'uns 30 segons sobre els homes del Ineos Grenadiers, però fou neutralitzat després d'uns quatre quilòmetres d'aventura. Al cim el grup del líder passava amb dos minuts perduts respecte als escapats,[2] però en el descens el temps s'amplià en més d'un minut en favor dels escapats.
En les primeres rampes del Coll de Mollard quedaren al capdavant Rolland, Kišerlovski, Kirienka i Sorensen. Rolland, que passà el primer pel coll, patí una caiguda en el descens, mentre que Sørensen tingué dificultats per seguir el ritme capdavanter.
Finalment el quartet inicià l'ascensió cap a La Toussuire-Les Sybelles. Rolland demostrà ser el més fort, atacant i marxant en solitari cap a la línia d'arribada,[2] on guanyà l'etapa amb quasi un minut sobre els immediats perseguidors. En el grup del mallot groc, Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale) intentà trencar el grup en dues ocasions, i tot i que inicialment ho aconseguí, finalment Wiggins i Chris Froome el neutralitzaren. Mentrestant Cadel Evans patí l'esforç realitzat en l'ascens a la Croix de Fer i quedà despenjat en els darrers quilòmetres. Froome va posar en dificultats a Wiggins en un punt, però seguint ordres d'equip va parar en el seu atac. A l'arribada, el grup de Wiggins perdé poc menys d'un minut sobre Rolland, mentre Evans arribava 1' 26" després.[3][4][5]
Ports de muntanya[modifica]
Classificació de l'etapa[modifica]
Classificació general[modifica]
Classificacions annexes[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «ÉTAPE 11 - Albertville / La Toussuire - Les Sybelles 148 km» (en francès). letour.fr. [Consulta: 12 juliol juny 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cossins, Peter «Rolland rises to win at La Toussuire». Cycling News. Future Publishing Limited, 12-07-2012 [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ «Ara sí, Wiggins-Froome». El Punt-Avui, 13-07-2012. [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ «Froome salva Wiggins en la gran etapa alpina». El Periódico de Catalunya, 12-07-2012. [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ «Rolland y el doble doblete» (en castellà). letour.fr, 12-07-2012. [Consulta: 14 juliol 2012].
Albertville
Pierre Rolland (FRA) (Team TotalEnergies)
Christopher Froome (GBR) (Ineos Grenadiers)
Fredrik Kessiakoff (SWE) 66 pts
Peter Sagan (SVK) 232 pts
Tejay van Garderen (USA) 48h 50' 50" (40,104 km/h)
Lidl-Trek 146h 24' 13" (40,142 km/h)
Jurgen Van Den Broeck (BEL)
Vincenzo Nibali (ITA)
Chris Anker Sørensen (DEN)
Janez Brajkovič (SVN)
Vassil Kirienka (BLR)
Fränk Schleck (LUX) 
Cadel Evans (AUS)
Haimar Zubeldia (ESP)
Fabian Cancellara (Lidl-Trek): no surt.
Gustav Larsson (Vacansoleil-DCM): abandona.
Bauke Mollema (Team Visma-Lease a Bike): abandona.
Mark Renshaw (Team Visma-Lease a Bike): abandona.
Alessandro Petacchi (UAE Team Emirates): fora de control.
Iuri Krivtsov (UAE Team Emirates): fora de control.
