11a etapa del Tour de França de 2012

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Article principal: Tour de França de 2012
Resum cursa ciclista11a etapa
Tour de France 2012 - Etappe 11.png
Data 12 de juliol de 2012
Distància 148 km
Sortida França Albertville
Arribada França Fontcouverte-la-Toussuire
Palmarès
Vencedor  Pierre Rolland (FRA) (Europcar)
Temps del vencedor 4h 43' 54" (31,279 km/h)
Segon  Thibaut Pinot (FRA) (FDJ-BigMat)
Tercer  Christopher Froome (GBR) (Team Sky)
Combativitat Premi de la combativitat  Pierre Rolland (FRA) (Europcar)
Classificacions secundàries
Líder Mallot groc  Bradley Wiggins (GBR) 48h 43' 53" (40,199 km/h)
Muntanya Gran Premi de la Muntanya  Fredrik Kessiakoff (SWE) 66 pts
Punts Mallot verd  Peter Sagan (SVK) 232 pts
Joves Mallot blanc  Tejay van Garderen (USA) 48h 50' 50" (40,104 km/h)
Equip Classificació per equips RadioShack-Nissan 146h 24' 13" (40,142 km/h)
Modifica les dades a Wikidata

L'11a etapa del Tour de França de 2012 es disputà el dijous 12 de juliol de 2012 sobre un recorregut de 148 km entre les localitats d'Albertville i l'estació d'esquí de La Toussuire-Les Sybelles.[1]

El vencedor final de l'etapa fou el francès Pierre Rolland (Europcar), que arribà en solitari a la meta situada a La Toussuire-Les Sybelles. A 55" arribaren Thibaut Pinot (FDJ-BigMat) i Christopher Froome (Team Sky). Bradley Wiggins (Team Sky) continuà sent el líder de la general, però Cadel Evans (BMC Racing Team) baixà a la quarta posició. En la classificació de la muntanya Fredrik Kessiakoff (Astana) recuperà el liderat perdut el dia anterior.

Perfil de l'etapa[modifica]

Aquesta és l'etapa reina d'aquest Tour als Alps. Tot i que és relativament curta, 148 km, l'etapa consta de quatre ascensions de gran dificultat en el seu recorregut. La sortida es fa a Albertville i sols 15 km després comença l'ascensió al primer dels ports de categoria especial del dia, el coll de la Madeleine (25,3 km al 6,2%). El descens condueix els ciclistes cap a la vall de la Môrièna per arribar fins a Saint-Étienne-de-Cuines, on es troba l'esprint i comença l'ascensió al coll de la Croix de Fer, també de categoria especial (22,4 km al 6,9%). El ciclista que passa en primera posició per aquest port rep el souvenir Henri-Desgrange. El descens és curt, ja que ben aviat inicien l'ascensió al coll de Mollard, de segona categoria (5,7 km al 6,8%). El descens d'aquest port condueix cap a Sent-Jian-de-Môrièna, on s'inicia l'ascensió final fins a l'estació d'esquí de La Toussuire-Les Sybelles, de primera categoria i 18 km al 6,1%.[1]

Desenvolupament de l'etapa[modifica]

En els quilòmetres previs a l'inici al coll de la Madeleine i els primers d'ascensió van ser nombrosos els ciclistes que saltaren del gran grup per formar una nombrosa escapada integrada per fins a 28 ciclistes.[2] En el darrer tram de pujada alguns ciclistes acceleraren el ritme, dividint-se el grup. Pel davant quedaven Peter Velits (Omega Pharma-Quick Step), que passà en primera posició, i Fredrik Kessiakoff (Astana). El gran grup passà pel cim a 2' 55". En el descens el duet capdavanter aconseguí una diferència de 45 segons sobre el grup perseguidor, però s'uniren abans d'iniciar l'ascensió al Coll de la Croix de Fer. En l'ascens Christophe Kern (Europcar) marcà un fort ritme en favor del seu company d'equip Pierre Rolland, cosa que provocà una ràpida reducció del grup. A banda dels dos ciclistes de l'Europcar, quedaren al capdavant Kessiakoff Chris Horner (RadioShack-Nissan), Chris Anker Sorensen (Team Saxo-Tinkoff), Robert Kiserlovski (Astana), Laurens ten Dam (Rabobank), Daniel Martin (Garmin-Sharp) i Vassil Kirienka (Movistar Team). Kessiakoff fou el primer al cim de la Croix de Fer. Per darrere, el BMC Racing Team maniobrà per tal que Cadel Evans llancés un atac. Amb l'ajuda de Tejay van Garderen aconseguí una diferència d'uns 30 segons sobre els homes del Team Sky, però fou neutralitzat després d'uns quatre quilòmetres d'aventura. Al cim el grup del líder passava amb dos minuts perduts respecte als escapats,[2] però en el descens el temps s'amplià en més d'un minut en favor dels escapats.

En les primeres rampes del Coll de Mollard quedaren al capdavant Rolland, Kišerlovski, Kirienka i Sorensen. Rolland, que passà el primer pel coll, patí una caiguda en el descens, mentre que Sørensen tingué dificultats per seguir el ritme capdavanter.

Finalment el quartet inicià l'ascensió cap a La Toussuire-Les Sybelles. Rolland demostrà ser el més fort, atacant i marxant en solitari cap a la línia d'arribada,[2] on guanyà l'etapa amb quasi un minut sobre els immediats perseguidors. En el grup del mallot groc, Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale) intentà trencar el grup en dues ocasions, i tot i que inicialment ho aconseguí, finalment Wiggins i Chris Froome el neutralitzaren. Mentrestant Cadel Evans patí l'esforç realitzat en l'ascens a la Croix de Fer i quedà despenjat en els darrers quilòmetres. Froome va posar en dificultats a Wiggins en un punt, però seguint ordres d'equip va parar en el seu atac. A l'arribada, el grup de Wiggins perdé poc menys d'un minut sobre Rolland, mentre Evans arribava 1' 26" després.[3][4][5]

Punts[modifica]

Primer  Fredrik Kessiakoff (SWE) 20 pts
Segon  Peter Velits (SVK) 17 pts
Tercer  Vassil Kirienka (BLR) 15 pts
Quart  Michele Scarponi (ITA) 13 pts
Cinquè  Alejandro Valverde (ESP) 11 pts
Sisè  Robert Kiserlovski (CRO) 10 pts
Setè  Pierre Rolland (FRA) 9 pts
Vuitè  Iuri Trofímov (RUS) 8 pts
Novè  Ivan Basso (ITA) 7 pts
Desè  Blel Kadri (FRA) 6 pts
Onzè  Christopher Horner (USA) 5 pts
Dotzè  Chris Anker Sørensen (DEN) 4 pts
Tretzè  Daniel Martin (IRL) 3 pts
Catorzè  Christophe Riblon (FRA) 2 pts
Quinzè  Brice Feillu (FRA) 1 pt
Primer  Pierre Rolland (FRA) 20 pts
Segon  Thibaut Pinot (FRA) 17 pts
Tercer  Chris Froome (GBR) 15 pts
Quart  Jurgen van den Broeck (BEL) 13 pts
Cinquè  Vincenzo Nibali (ITA) 11 pts
Sisè  Bradley Wiggins (GBR) 10 pts
Setè  Chris Anker Sørensen (DEN) 9 pts
Vuitè  Janez Brajkovic (SVN) 8 pts
Novè  Vassil Kirienka (BLR) 7 pts
Desè  Frank Schleck (LUX) 6 pts
Onzè  Cadel Evans (AUS) 5 pts
Dotzè  Tejay Van Garderen (USA) 4 pts
Tretzè  Christopher Horner (USA) 3 pts
Catorzè  Andreas Klöden (GER) 2 pts
Quinzè  Jérôme Coppel (FRA) 1 pt

Ports de muntanya[modifica]

Primer  Peter Velits (SVK) 25 pts
Segon  Fredrik Kessiakoff (SWE) 20 pts
Tercer  Christophe Kern (FRA) 16 pts
Quart  Chris Anker Sørensen (DEN) 14 pts
Cinquè  Michele Scarponi (ITA) 12 pts
Sisè  Pierre Rolland (FRA) 10 pts
Setè  Brice Feillu (FRA) 8 pts
Vuitè  Vassil Kirienka (BLR) 6 pts
Novè  Aleksandr Vinokúrov (KAZ) 4 pts
Desè  Alejandro Valverde (ESP) 2 pts
Primer  Fredrik Kessiakoff (SWE) 25 pts
Segon  Pierre Rolland (FRA) 20 pts
Tercer  Chris Anker Sørensen (DEN) 16 pts
Quart  Christopher Horner (USA) 14 pts
Cinquè  Robert Kiserlovski (CRO) 12 pts
Sisè  Laurens ten Dam (NED) 10 pts
Setè  Daniel Martin (IRL) 8 pts
Vuitè  Vassil Kirienka (BLR) 6 pts
Novè  Peter Velits (SVK) 4 pts
Desè  Christophe Kern (FRA) 2 pts
Primer  Pierre Rolland (FRA) 5 pts
Segon  Robert Kiserlovski (CRO) 3 pts
Tercer  Vassil Kirienka (BLR) 2 pts
Quart  Chris Anker Sørensen (DEN) 1 pt
Primer  Pierre Rolland (FRA) 20 pts
Segon  Thibaut Pinot (FRA) 16 pts
Tercer  Christopher Froome (GBR) 12 pts
Quart  Jurgen van den Broeck (BEL) 8 pts
Cinquè  Vincenzo Nibali (ITA) 4 pts
Sisè  Bradley Wiggins (GBR) 2 pts

Classificació de l'etapa[modifica]

Ciclista Equip Temps
1  Pierre Rolland (FRA) Europcar 4h 43' 54"
2  Thibaut Pinot (FRA) FDJ-BigMat + 55"
3  Chris Froome (GBR) Team Sky + 55"
4  Jurgen Van Den Broeck (BEL) Lotto-Belisol + 57"
5  Vincenzo Nibali (ITA) Liquigas-Cannondale + 57"
6  Bradley Wiggins (GBR) Bradley Wiggins porta el mallot groc durant l'etapa Team Sky + 57"
7  Chris Anker Sørensen (DEN) Team Saxo-Tinkoff + 1' 08"
8  Janez Brajkovič (SVN) Astana + 1' 58"
9  Vassil Kirienka (BLR) Movistar Team + 2' 13"
10  Fränk Schleck (LUX) El Team RadioShack-Nissan lidera la classificació per equips durant l'etapa RadioShack-Nissan + 2' 23"

Classificació general[modifica]

Ciclista Equip Temps
1  Bradley Wiggins (GBR) Bradley Wiggins porta el mallot groc en acabar l'etapa Team Sky 48h 43' 53"
2  Chris Froome (GBR) Team Sky + 2' 05"
3  Vincenzo Nibali (ITA) Liquigas-Cannondale + 2' 23"
4  Cadel Evans (AUS) BMC Racing Team + 3' 19"
5  Jurgen Van Den Broeck (BEL) Lotto-Belisol + 4' 48"
6  Haimar Zubeldia (ESP) RadioShack-Nissan El Team RadioShack-Nissan lidera la classificació per equips en acabar l'etapa + 6' 15"
7  Tejay van Garderen (USA) Tejay van Garderen porta el mallot blanc en finalitzar l'etapa BMC Racing Team + 6' 57"
8  Janez Brajkovič (SVN) Astana + 7' 30"
9  Pierre Rolland (FRA) Pierre Rolland porta el mallot de la combativitat en finalitzar l'etapa Europcar + 8' 31"
10  Thibaut Pinot (FRA) FDJ-BigMat + 8' 51"

Classificacions annexes[modifica]

Classificació per punts[modifica]

Ciclista Equip Punts
1r  Peter Sagan (SVK) Peter Sagan lidera la classificació dels punts en finalitzar l'etapa Liquigas-Cannondale 232 pts
2n  Matthew Harley Goss (AUS) Orica-GreenEDGE 205 pts
3r  André Greipel (GER) Lotto-Belisol 172 pts

Classificació de la muntanya[modifica]

Ciclista Equip Punts
1r  Fredrik Kessiakoff (SWE) Fredrik Kessiakoff porta el mallot de la muntanya en finalitzar l'etapa Astana 66 pts
2n  Pierre Rolland (FRA) Europcar 55 pts
3r  Chris Anker Sørensen (DEN) Team Saxo-Tinkoff 39 pts

Classificació del millor jove[modifica]

Ciclista Equip Temps
1r  Tejay van Garderen (USA) Tejay van Garderen porta el mallot blanc en finalitzar l'etapa BMC Racing Team 48h 50' 50"
2n  Thibaut Pinot (FRA) FDJ-BigMat + 1' 54"
3r  Rein Taaramäe (EST) Cofidis + 23' 50"

Classificació per equips[modifica]

Equip Temps
1r LUX RadioShack-Nissan El Team RadioShack-Nissan lidera la classificació per equips en acabar l'etapa 146h 24' 13"
2n GBR Team Sky + 12' 31"
3r KAZ Astana + 31' 59"

Abandonaments[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «ÉTAPE 11 - Albertville / La Toussuire - Les Sybelles 148 km» (en francès). letour.fr. [Consulta: 12 juliol juny 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Cossins, Peter «Rolland rises to win at La Toussuire». Cycling News. Future Publishing Limited, 12-07-2012 [Consulta: 14 juliol 2012].
  3. «Ara sí, Wiggins-Froome». El Punt-Avui, 13-07-2012. [Consulta: 14 juliol 2012].
  4. «Froome salva Wiggins en la gran etapa alpina». El Periódico de Catalunya, 12-07-2012. [Consulta: 14 juliol 2012].
  5. «Rolland y el doble doblete» (en castellà). letour.fr, 12-07-2012. [Consulta: 14 juliol 2012].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 11a etapa del Tour de França de 2012 Modifica l'enllaç a Wikidata