223 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 223 aC (ccxxiii aC) |
| Islàmic | 870 aH – 869 aH |
| Xinès | 2474 – 2475 |
| Hebreu | 3538 – 3539 |
| Calendaris hindús | -167 – -166 (Vikram Samvat) 2879 – 2880 (Kali Yuga) |
| Persa | 844 BP – 843 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 28 |
| Ab urbe condita | 531 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC | |
| Anys | |
| 226 aC 225 aC 224 aC - 223 aC - 222 aC 221 aC 220 aC | |
El 223 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Flamini i Fil (o també any 531 ab urbe condita). L'ús del nom «223 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Imperi Selèucida[modifica]
- Seleuc III Ceraune assumeix personalment el comandament de l'exèrcit que marxa a Àsia Menor contra Àtal de Pèrgam, però durant la campanya mor assassinat per un dels seus oficials.[2]
Antiga Grècia[modifica]
- Cleòmenes III, rei d'Esparta, ocupa la ciutat de Trezè a l'Argòlida. Més tard ocupa també Argos i Corint.[3]
- Megistó, un notable espartà, quan Cleòmenes conquereix Argos, recomana no prendre cap mesura contra els ciutadans sospitosos d'afavorir la Lliga Aquea, excepte l'exigència de 20 ostatges. I quan Cleòmenes ocupa Corint, és enviat a Àrat que era a Sició, amb una oferta de pau que Àrat accepta.[4]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Gai Flamini i Publi Furi Fil.[5]
- Els dos cònsols fan una campanya contra els gals al nord d'Itàlia. El partit aristocràtic romà, maniobra per privar a Gai Flamini del seu càrrec i fa declarar nul·la la seva elecció per un defecte en els auspicis. Per carta se li ordena que retorni a Roma, però ja estaven fets els preparatius per una gran batalla contra els ínsubres i Flamini no obre el missatge fins al final de la batalla. Victoriós torna a Roma on tot i l'hostilitat del Senat, que li va demanar explicacions per la seva desobediència, és aclamat pel poble i celebra un triomf. Quan acaba la celebració renuncia al càrrec.[6]
Necrològiques[modifica]
- Seleuc III Ceraune, rei selèucida, que mor a la batalla, assassinat per un dels seus oficials, Nicànor, juntament amb un gal de nom Apaturius. Tindria poc més de vint anys. El succeeix el seu germà Antíoc III.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, IV, 48
- ↑ Polibi. Història, II, 47, 52, 53
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Cleòmenes, XX, 6
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 35
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Marcel, XI, 4
- ↑ Polibi. Història, IV, 48-49
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 223 aC |