Abílio Fernandes
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 octubre 1906 Maçainhas (Portugal) (en) |
Mort | 16 octubre 1994 (87 anys) Coïmbra (Portugal) |
Formació | Universitat de Coïmbra |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica |
Ocupació | botànic |
Ocupador | Universitat de Coïmbra |
Obra | |
Abrev. botànica | A.Fern. |
Família | |
Cònjuge | Rosette Batarda Fernandes |
Premis | |
Abílio Fernandes (Guarda, 19 d'octubre de 1906 — Coïmbra, 16 d'octubre de 1994) va ser un botànic i taxonomista portuguès, conegut per les seves obres sobre les amaril·lidàcies, havent elaborat la flora de Portugal, Macaronèsia i de l'Àfrica tropical.[1][2]
Biografia
[modifica]Fill de José Fernandes i Maria Augusta Fernandes, Abílio Fernandes va estudiar ciències històriques i naturals a la Universitat de Coïmbra, sota la direcció d'Aurélio Quintanilha entre 1923 i 1927, on va ser convidat a treballar com a professor assistent. El 1931 va obtenir el doctorat en ciències biològiques.[1][3] Inicialment es va especialitzar en les formes i el nombre de cromosomes en diferents espècies, i més tard es va especialitzar en el camp de la citosistemàtica, on va fundar i es va convertir en director del programa de recerca sobre citotaxonomia a la Universitat de Coïmbra. Va ser director del Museu, Laboratori i Jardí Botànic de la Universitat de Coïmbra.[4] Aurélio Quintanilha va escriure els primers treballs d'Abílio Fernandes, inclosa la seva tesi Estudos nos cromossomas das Liliáceas e Amarilidáceas (Estudis en els cromosomes de liliàcies i amarilidàcies), que es va publicar a Portugal l'any 1930,[5] en el moment en què els cromosomes eren considerats "portadors de caràcters hereditaris", representaven "l'inici d'una nova branca de la ciència entre nosaltres, els citogeneticistes".[6][7] El 10 de juny de 1992, va ser guardonat amb la Gran Creu de l'Ordre d'Instrucció Pública.[8]
Abílio Fernandes estava casat amb la botànica Rosette Mercedes Saraiva Batarda Fernandes (1 d'octubre de 1916 - 28 de maig de 2005), i va tenir dos fills: Eduardo Manuel Batarda Fernandes (1943) i José António Batarda Fernandes (1946). Els seus treballs van ser publicats a la Flora Zambesiaca, després d'haver fet la revisió taxonòmica de les famílies avicenniàcies, verbenàcies i lamiàcies.[9]
Obres
[modifica]- Fernandes, Abílio; Fernandes, Rosette Mercedes Saraiva Batarda. Flórula Vascular da Mata da Bufarda (en portuguès). Lisboa: Serviço Nacional de Parques, Reservas e Conservação da Natureza, 1991. ISBN 972-9034-14-1.
- Fernandes, Abílio. A Universidade de Coimbra e o Estudo da Flora e da Vegetação dos Países Africanos de Língua Oficial Portuguesa (en portuguès). Coïmbra: Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Coïmbra, 1993. ISBN 972-9351-08-2.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Abílio Fernandes: Uma vida dedicada à botânica» (PDF) (en portuguès). Diário de Coimbra, Núm. 7, 16-08-2013. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2018 [Consulta: 17 setembre 2018].
- ↑ Brummitt, Richard Kenneth; Powell, C. E.. Authors of Plant Names. Londres: Reial Jardí Botànic de Kew, 1992. ISBN 1-84246-085-4.
- ↑ «FERNANDES, Abílio (1906-?)» (en portuguès). Universitat de Coïmbra. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ «Abílio Fernandes» (en anglès). Herbari de la Universitat de Coïmbra. Universitat de Coïmbra. [Consulta: 11 juny 2017].
- ↑ Fernandes, Abílio «Estudos nos cromossomas das liliáceas e das amarilidáceas». Universitat de Coïmbra, 1931.
- ↑ Gago «The emergence of genetics in Portugal: J. A. Serra at the crossroads of politics and biological communities (1936-1952)» (PDF). Universitat de Lisboa, 2009.
- ↑ «The Critique of Science» (en anglès). Journal of History of Science and Technology. Centre Interuniversitari d'Història de la Ciència i la Tecnologia, 9, 2014 [Consulta: 17 setembre 2018].
- ↑ «Cidadãos nacionais agraciados com ordens portuguesas». Ordres, condecoracions i medalles de Portugal. President de la República Portuguesa. [Consulta: 11 juny 2017]. «Resultat de la cerca d'"Abílio Fernandes".»
- ↑ Coutinho, A. Pereira. «Rosette Batarda Fernandes». Herbari de la Universitat de Coïmbra. [Consulta: 10 juny 2017].