Abel Kiviat
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Abel Richard Kiviat 23 juny 1892 Manhattan (Nova York) |
| Mort | 24 agost 1991 (99 anys) Lakehurst (Nova Jersey) |
| Causa de mort | càncer de pròstata |
| Sepultura | Baron Hirsch Cemetery (en)  |
| Formació | Curtis High School |
| Alçada | 172 cm |
| Pes | 66 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador de beisbol, atleta |
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | 1500 metres llisos |
| Participà en | |
| 1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 |
 | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
Representa:  Estats Units
| |||
|
Estocolm 1912 | 3.000 m. per equips | |
|
Estocolm 1912 | 1.500 metres | |
Abel Richard Kiviat (Manhattan, Nova York, 23 de juny de 1892 – Lakehurst, Nova Jersey, 24 d'agost de 1991) va ser un atleta estatunidenc que va competir a començaments del segle xx. En el seu palmarès destaquen dues medalles als Jocs Olímpics de 1912. En el moment de la seva mort era el medallista olímpic estatunidenc viu de més edat. Va competir i fou entrenador de l'Irish American Athletic Club, i més tard fou membre del New York Athletic Club.[1][2]
Biografia
[modifica]Kiviat es va criar a Staten Island i va estudiar al Curtis High School. El 1908 es va afiliar a l'Irish American Athletic Club de Nova York.[1] Aquell mateix any guanyà el campionat júnior de la milla del Districte Metropolità, amb un millor temps de 4' 24". També guanyà la Baxter Cup a la Columbia University amb un temps de 4' 23 ⅖. Millorà els rècords del món de 2.400 iardes rellerus, amb un temps d'1 16" en les seves 600 iardes i un global de 5' 04". També guanyà els campionats canadencs de la milla de 1909 i 1910."[3]
Durant el mes de juny de 1912 millorà el rècord mundial dels 1.500 metres en tres ocasions i finalment el deixà en 3' 55.8". Arribà a omplir l'estadi de Harvard amb 15.000 persones per veure'l en acció.[4]
Fou seleccionat per disputar la prova dels 1.500 metres dels Jocs Olímpics d'Estocolm, on era un dels principals favorits. En la final, disputada el 10 de juliol, s'hagué d'acontentar amb la medalla de plata en quedar segon rere Arnold Jackson. Per primera vegada s'hagué d'emprar la photo finish per decidir el vencedor final.[5][6] En l'altra prova del programa d'atletisme que disputà, els 3.000 m. per equips guanyà la medalla d'or.[2]
En aquests mateixos Jocs va prendre part en la competició de beisbol, esport que en aquella edició fou de demostració.[2] Durant el viatge fins a Estocolm fou company de cabina de Jim Thorpe.[7]
El 1984, Kiviat, que era jueu,[8] fou inclòs a l'International Jewish Sports Hall of Fame,[9] i el 1985 fou inclòs al USA Track & Field Hall of Fame.
Morí d'un càncer de pròstata el 24 d'agost de 1991 a Lakehurst, Nova Jersey.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Frank Litsky «Abel Kiviat, Runner, Dies at 99; Held World 1,500-Meter Record». New York Times, 26-08-1991 [Consulta: 2 gener 2015]. «Abel Kiviat, a former world-record holder in the 1,500-meter run who won a silver medal in the 1912 Olympics, died Saturday afternoon at his home in Lakehurst, N.J. He was 99 years old.»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Abel Kivia Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 15 d'octubre 2012. [Consulta: 22 juny 2016].
- ↑ «1910 Mecca Cigarettes Champion Athlete Series trading card». Wingedfist.com, 24-08-1991. [Consulta: 13 febrer 2011].
- ↑ Nelson, Cordner (1985) The Milers. Tafnews Pr. ISBN 0911521151
- ↑ Baum, Jonathan (June 24, 2012) Allyson Felix-Jeneba Tarmoh tie in 100 meters to be broken by run-off or coin flip. sports.yahoo.com
- ↑ Borden, Sam (June 24, 2012) A Photo Finish Too Close to Call, Even by Camera. New York Times
- ↑ Katchen, Alan. Abel Kiviat, National Champion: Twentieth-Century Track & Field and the Melting Pot. Syracuse, New York: Syracuse University Press, 2009. ISBN 978-0-8156-0939-1.
- ↑ Katchen, Alan S.. Abel Kiviat, National Champion: Twentieth-century Track & Field and the Melting Pot. Syracuse University Press, 2009. ISBN 978-0-8156-0939-1.
- ↑ Siegman, Joseph M.. The International Jewish Sports Hall of Fame. SP Books, 1992, p. 172–. ISBN 978-1-56171-028-7.