Abròtan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAbròtan
Artemisia abrotanum
Artemisia abrotanum0.jpg
Planta
Tipus de fruit aqueni
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Asterales
Família Asteraceae
Tribu Anthemideae
Gènere Artemisia
Espècie Artemisia abrotanum
L.
Modifica dades a Wikidata
Vista de la planta
Detall de la planta

L'abròtan (Artemisia abrotanum) és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia. Es troba cultivada a Europa provinent d'Àsia Menor.

Té una olor forta a càmfora i a llimona i s'havia usat per refrescar l'aire.

Creix en forma de mata erecta de 50 a 100 cm i és molt cultivada en jardineria.

Descripció[modifica]

Les fulles (1-3 pinnatisectes) de la inflorescència són simples o poc dividides:la planta és grisosa almenys al revers de les fulles. Els capítols són nombrosos en panícula ramificada molt foliosa. Les flors són petites i grogues. Es pot propagar fàcilment per esqueix o per divisió de les arrels. Floreix de juliol a octubre.

Hàbitat[modifica]

Cultivada i rarament subespontània a Catalunya i País Valencià especialment a zones de muntanya.

Usos[modifica]

Medicinal[modifica]

L'abròtan és antisèptic i mata els cucs intestinals, tradicionalment es fa servir per problemes de fetge i estomacals. El metge del segle XVII Culpeper el feia servir per provocar la menstruació.[1] De vegades encara es fa servir com a medicina. Es diu que una infusió de les seves fulles és un repel·lent natural dels insectes aplicat a la pell i també contra la caspa. Va bé contra malalties dels pollastres.

Històrics[modifica]

Els Romans creien que aquesta planta protegia contra la impotència. A llocs com Espanya i Itàlia els joves l'aplicaven a la cara per fer sortir la barba.

En zones rurals es creia que augmentava la virilitat i es feia servir com poció d'amor.

Altres[modifica]

Se'n pot extreure un tint groc per tenyir la llana. Les fulles seques es fan servir per allunyar les arnes de la roba. Es pot fer servir d'encens.A itàlia es fa servir com herba de cuina.

Referències[modifica]

  1. Nicholas Culpeper, The English Physician, or Herball, 1653, Bloomsbury Edition: 1985, Bloomsbury Books: London.
  • O. Bolòs i J.Vigo Flora dels Països Catalans

Enllaços externs[modifica]