Abròtan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAbròtan
Artemisia abrotanum
Artemisia abrotanum0.jpg
Planta
Tipus de fruit aqueni
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereArtemisia
EspècieArtemisia abrotanum
L.
Modifica les dades a Wikidata
Vista de la planta
Detall de la planta

L'abròtan (Artemisia abrotanum) és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia. Es troba cultivada a Europa provinent d'Àsia Menor.

Té una olor forta a càmfora i a llimona i s'havia usat per a refrescar l'aire.

Creix en forma de mata erecta de 50 a 100 cm i és molt cultivada en jardineria.

Descripció[modifica]

Les fulles (1-3 pinnatisectes) de la inflorescència són simples o poc dividides: la planta és grisosa almenys al revers de les fulles. Els capítols són nombrosos en panícula ramificada molt foliosa. Les flors són petites i grogues. Es pot propagar fàcilment per esqueix o per divisió de les arrels. Floreix de juliol a octubre.

Hàbitat[modifica]

Cultivada i rarament subespontània a Catalunya i País Valencià especialment a zones de muntanya.

Usos[modifica]

Medicinal[modifica]

L'abròtan és antisèptic i mata els cucs intestinals; tradicionalment es fa servir per a problemes de fetge i estomacals. El metge del segle XVII Culpeper el feia servir per a provocar la menstruació.[1] De vegades encara es fa servir com a medecina. Es diu que una infusió de les fulles és un repel·lent natural dels insectes aplicat a la pell i també contra la caspa. Va bé contra malalties dels pollastres.

Històrics[modifica]

Els romans creien que aquesta planta protegia contra la impotència. En llocs com Espanya i Itàlia els joves l'aplicaven a la cara per fer sortir la barba.

En zones rurals es creia que augmentava la virilitat i es feia servir com a poció d'amor.

Altres[modifica]

Se'n pot extreure un tint groc per tenyir la llana. Les fulles seques es fan servir per a allunyar les arnes de la roba. Es pot fer servir d'encens. A itàlia es fa servir com a herba de cuina.

Referències[modifica]

  1. Nicholas Culpeper, The English Physician, or Herball, 1653, Bloomsbury Edition: 1985, Bloomsbury Books: London.
  • O. Bolòs i J.Vigo, Flora dels Països Catalans.

Enllaços externs[modifica]