Abròtan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Abròtan
Artemisia abrotanum0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Clade: Asteridae
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Gènere: Artemisia
Espècie: A. abrotanum
Nom binomial
Artemisia abrotanum
L.

L'abròtan (Artemisia abrotanum) és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia. Es troba cultivada a Europa provinent d'Àsia Menor.

Té una olor forta a càmfora i a llimona i s'havia usat per refrescar l'aire.

Creix en forma de mata erecta de 50 a 100 cm i és molt cultivada en jardineria.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les fulles (1-3 pinnatisectes) de la inflorescència són simples o poc dividides:la planta és grisosa almenys al revers de les fulles. Els capítols són nombrosos en panícula ramificada molt foliosa. Les flors són petites i grogues. Es pot propagar fàcilment per esqueix o per divisió de les arrels. Floreix de juliol a octubre.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Cultivada i rarament subespontània a Catalunya i País Valencià especialment a zones de muntanya.

Usos[modifica | modifica el codi]

Medicinal[modifica | modifica el codi]

L'abròtan és antisèptic i mata els cucs intestinals, tradicionalment es fa servir per problemes de fetge i estomacals. El metge del segle XVII Culpeper el feia servir per provocar la menstruació.[1] De vegades encara es fa servir com a medicina. Es diu que una infusió de les seves fulles és un repel·lent natural dels insectes aplicat a la pell i també contra la caspa. Va bé contra malalties dels pollastres.

Històrics[modifica | modifica el codi]

Els Romans creien que aquesta planta protegia contra la impotència. A llocs com Espanya i Itàlia els joves l'aplicaven a la cara per fer sortir la barba.

En zones rurals es creia que augmentava la virilitat i es feia servir com poció d'amor.

Altres[modifica | modifica el codi]

Se'n pot extreure un tint groc per tenyir la llana. Les fulles seques es fan servir per allunyar les arnes de la roba. Es pot fer servir d'encens.A itàlia es fa servir com herba de cuina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nicholas Culpeper, The English Physician, or Herball, 1653, Bloomsbury Edition: 1985, Bloomsbury Books: London.
  • O. Bolòs i J.Vigo Flora dels Països Catalans

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Southernwood