Abró de pinya
Strobilomyces strobilaceus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Strobilomyces | ||||||||
| Espècie | Strobilomyces strobilaceus Berk., 1851 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus strobilaceus | ||||||||
| Sinònims | Boletus floccopus Boletus strobilaceus Strobilomyces floccopus Strobilomyces strobiliformis
| ||||||||
L'abró de pinya (Strobilomyces strobilaceus) també anomenat abró negre,[1] mataparent de pinya,[2] mataparent d'escates,[3] molleró negre i molleró de pinya,[4] és un molleró més aviat rar, d'aspecte sorprenent i identificació senzilla, del grup dels mollerons alberencs o abrons, de l'ordre dels boletals.
Morfologia[modifica]
Bolet gairebé sempre solitari, algun cop espars. Barret de fins a 10 cm de diàmetre; hemisfèric de jove, s'estén fins a ser convex; en el jove, superfície gris fosca amb àrees blanquinoses, ben aviat completament negra i coberta de grans escates cotonoses, negres; marge del barret excedent, cotonós, en el jove unit a la cama; amb l'expansió del barret es trenca la unió i resta en forma de filaments cotonosos en el marge.
Tubs escotats, inicialment lliures però posteriorment decurrents; blanquinosos però que vermellegen a la secció. Porus blancs en el jove, més tard grisacis i finalment bistres; al frec vermellosos primer, ben aviat bistres.
Cama de cilíndrica a inflada al peu; del mateix color i textura que el barret; amb restes cotonoses de la unió amb el marge del barret.
Carn consistent; blanca al tall, tot seguit vermelleja, per passar més tard a gris violaci, fuliginós o fosc; al tast de dolcenca a acídula, sense olor clara.[5][6][4]
Hàbitat[modifica]
Des de l'estiu a la tardor; prefereix sols silicis; propi de la muntanya mitjana, apareix de manera puntual a la plana; primordialment de planifolis, gairebé sempre sota faig, però algun cop vora castanyer o roures.[5]
Comestibilitat[modifica]
Comestible; excessivament coriaci; per la seva raresa i consistència, caldria no collir-ne.,[2] molleró negre i molleró de pinya [4]
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Llimona, X. et al., 1991. Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 528 pp. ISBN 8485194527
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Abró negre (Strobilomyces strobilaceus) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.