Acacal·lis (filla de Minos)
 |
Per a altres significats, vegeu «Acacallis (desambiguació)». |
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Apol·lo i Hermes |
| Mare | Pasífae |
| Pare | Minos |
| Fills | Amfítemis, Naxos, Milet, Cidó, Filandre i Filàcides |
| Altres | |
| Equivalent | Acacalis (nimfa) |
Acacal·lis[1] (en grec antic Ἀκακαλλίς), va ser, segons la mitologia grega, una princesa de Creta, filla de Minos[2] i de Pasífae.
Estimada per Apol·lo i per Hermes, del primer va concebre Amfítemis, (dit també Garamant), Naxos (que va donar nom a l'illa anomenada Naxos) i Milet, epònim de la ciutat de Milet. Amb Hermes va tenir Cidó. Embarassada d'Amfítemis, el rei Minos, irritat amb ella, la va desterrar lluny de Creta i la va enviar a Líbia, on el seu fill, amb el nom de Garamant, va donar lloc al poble nòmada dels Garamants. Anava a donar a llum el seu tercer fill, Milet, i Acacal·lis, amb por per la ira del seu pare, va fugir del palau i es va amagar a una zona boscosa. Allà va néixer el petit Milet. Veient que no el podia criar, la noia va deixar el nen sota d'un arbre, però, per ordre d'Apol·lo, les llobes que vivien a la contrada el van alletar fins que uns pastors el van trobar, i el van criar.
En grec, Acacal·lis designa també el tamariu, l'arbre preferit d'Apol·lo.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 2. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 53, 4
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 5. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461