Acadèmia Kullak
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | escola de música  |
La Nova Acadèmia de Música, sovint també anomenada Acadèmia Kullak, va ser una escola de música superior a Berlín fundada pel pianista de la cort reial Theodor Kullak[1] (1818–1882), que va funcionar des de 1855[2] a la Große Friedrichstrasse núm. 94. existia fins al 1890.
Història[modifica]
Kullak va fundar el (posteriorment Sternsche) "Conservatori de Música" a Berlín el 1850 juntament amb Julius Stern i Adolf Bernhard Marx, però va deixar aquesta empresa el 1855 i va fundar la "Nova Acadèmia de Música".
Theodor Kullak va ser, entre altres coses, era amic de Franz Liszt (1811–1886), l'“ideal de l'elegància” en la seva interpretació del piano era en deute amb Sigismund Thalberg (1812–1871) d'absoluta precisió i exactitud insuperable de cada moviment conjunt (Bischoff).[3] L'acadèmia es va centrar principalment en la formació de pianistes i també tenia classes de cant, violí, violoncel, així com diverses classes de conjunt i assignatures teòriques, així també d'idiomes. L'acadèmia aviat es va convertir en l'institut de música privat més gran d'Alemanya. Es trobava a Berlín NW, Große Friedrichstrasse núm. 94, no gaire lluny del Linden.
Entre els estudiants de l'acadèmia i formats personalment per Kullak hi havia pianistes tan destacats de l'època com Xaver Scharwenka, Moritz Moszkowski i (anteriorment) Anton i Nikolai Rubinstein. Moszkowski va començar a ensenyar a l'acadèmia als 17 anys, mentre que Sharwenka i Nikolai Rubinstein al seu torn es van convertir en fundadors d'institucions d'educació musical, el Conservatori Sharwenka i el Conservatori de Moscou.
Alfred Grünfeld, Théo Ysaÿe, Agathe Backer-Grøndahl, Otto Winter-Hjelm, Martha Schwieder, Jean Louis Nicodé, Georg Favoriten i Heinrich Karl Johann Hoffmann també van estudiar a l'Acadèmia Kullak.[4] Émile Sauret, Richard Wüerst, Gustav Engel, Emil Breslauer i Wilhelm Langhans van treballar com a professors. En el moment del seu 25è aniversari, el nombre d'alumnes era de 1.000 i el nombre de professors era de 100.
Després de la mort de Theodor Kullak el 1882, el seu fill Franz Kullak (1844–1913) va dirigir l'acadèmia, però aquest va ser el començament de la seva decadència. Es va dissoldre inesperadament el 1890.
Directors[modifica]
- Theodor Kullak
- Franz Kullak
Professors coneguts (selecció)[modifica]
- Hans Bischoff (1852–1889), pianista, professor de piano i editor
- Emil Breslauer (1836–1899), músic i compositor
- Siegfried Dehn (1799–1858), teòric de la música i professor de contrapunt
- Gustav Engel (1823–1895), professor de cant i escriptor musical
- August Eduard Grell (1800–1886), compositor, organista i director de l'Acadèmia de Cant de Berlín.
- Richard Krentzlin (1864–1956) (ja estudiant a l'acadèmia)
- Wilhelm Langhans (1832–1892), compositor, escriptor musical
- Émile Sauret (1852–1920), violinista, professor de música i compositor
- Edward Benjamin Scheve (1865–1924), compositor, pianista, organista
- Albert Werkenthin (1842–1914), pianista, escriptor musical
- Richard Ferdinand Wüerst (1824–1881), pedagog musical i compositor
Estudiants (selecció)[modifica]
- Martin Grabert (1868–1951), compositor i organista
- Agathe Backer-Grøndahl[5] (1847–1907), compositor i pianista
- Alfred Grünfeld (1852–1924), pianista, compositor i professor de música
- Heinrich Karl Johann Hofmann (1842–1902), compositor
- Victor Holländer (1866–1940), pianista, director d'orquestra i compositor
- Ferdinand Hummel (1855–1928), compositor i director d'orquestra
- Richard Krentzlin (1864–1956), autor de l'escola de piano El jove pianista
- Georg Favoriten (1865–1946), compositor
- Moritz Moszkowski (1854–1925), compositor i pianista
- Jean Louis Nicodé (1853–1919), compositor, director d'orquestra, pianista i pedagog musical
- Erika Lie Nissen (1845–1903), pianista i professora de música
- Franz Rummel (1853–1901), pianista i compositor
- Philipp Scharwenka (1847–1917), compositor i musicòleg
- Xaver Scharwenka (1850–1924), compositor i pianista
- Otto Winter-Hjelm (1837–1931), compositor, director d'orquestra, organista, crític musical i pedagog
- Théo Ysaÿe (1865–1918), compositor i pianista
Vegeu també[modifica]
- Scharwenka Conservatory
- Associació d'Artistes de Música de Berlín
Referències[modifica]
- ↑ Dem „Klavierlehrer des preußischen Königshauses“ (bundesarchiv.de).
- ↑ Eröffnet am 1. April 1855, vgl. Chronik (Memento des Originals vom 6. Mai 2021 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. – scharwenka-stiftung.de
- ↑ DB: Kullak, Theodor (Hanns-Werner Heister)
- ↑ Музыкальный словарь Римана. Москва—Лейпциг. Г. Риман, Ю. Д. Энгель. 1904 год.
- ↑ vgl. Lena Haselmann: Agathe Backer Grøndahl – von Norwegen nach Berlin: Professionelle Musikausbildung im 19. Jahrhundert. Münster, New York: Waxmann 2018 (Online-Teilansicht)
Bibliografia[modifica]
- Chronik (S. 16 ff.), A: Programm der neuen Academie der Tonkunst in Berlin. Berlín 1875 (Online unter scharwenka-stiftung.de)
- Otto Reinsdorf, Theodor Kullak und seine Neue Akademie der Tonkunst in Berlin, Neusalz 1870
- Hans Bischoff: Zur Erinnerung an Theodor Kullak. Rede bei der Gedächtnissfeier am 1. März 1883 im Saale der Singakademie zu Berlin, Berlín 1883 (Digitalitzat)
- Hanns-Werner Heister: Kullak, Theodor. A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Volum 13, Duncker & Humblot, Berlín 1982, ISBN 3-428-00194-X, S. 276 f. (Digitalitzat).
- Robert Eitner: Kullack, Theodor. A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Volum 17, Duncker & Humblot, Leipzig 1883, S. 361–363.
- Artikel Kullak A: Riemann Musiklexikon, 11. Auflage, 1929
- Otto Reinsdorf: Theodor Kullak und seine Neue Akademie der Tonkunst in Berlin. Ein Charakterbild, Neusalz a. O. 1870 ((visualització parcial en línia))
- Carolin Stahrenberg: Hot Spots von Cafe bis Kabarett: musikalische Handlungsräume im Berlin Mischa Spolianskys 1918-1933. 2012
Enllaços externs[modifica]
- Fundació Scharwenka