Émile Sauret

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÉmile Sauret
Emile Sauret.jpg
Retrat d'Émile Sauret
Biografia
Naixement 22 de maig de 1852
Dun-le-Roi, França
Mort 12 de febrer de 1920(1920-02-12) (als 67 anys)
Londres, Regne Unit
Nacionalitat França França
Educació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Violinista, compositor
Ocupador Royal Academy of Music
Moviment Música clàssica
Instrument Violí
Família
Cònjuge Maria Teresa Carreño

Musicbrainz: d60da799-28ba-4acb-9586-27aea9823ea4
Modifica les dades a Wikidata

Émile Sauret (Dun-le-Roi, França, 22 de maig de 1852 - Londres, Regne Unit, 12 de febrer de 1920) fou un violinista i compositor francès.

Estudià en els conservatoris de París i de Brussel·les. En aquest darrere va ser deixeble de Bériot, i ja des dels catorze anys es féu aplaudir com a concertista a França, Itàlia, Amèrica, Anglaterra i Alemanya.

El 1880 fou nomenat professor de violí del Conservatori de Kullak de Berlín, més tard va ser cridat al Conservatori Stern de la mateixa ciutat, i posteriorment a l'Acadèmia Reial de Música amb les mateixes funcions. El 1893 passà a Chicago com a professor de l'Institut Ziegfeld, romanent allà fins al 1906, en què tornà a Europa, i des de 1908 va residir a Londres, on va tenir alumnes distingits, entre ells el violinista navarrès José Antonio de Huarte, la londinenca Otie Chew Becker, i Florizel von Reuter.[1]

El 1872 s'havia casat amb la pianista Maria Teresa Carreño, de la que se'n separà alguns anys més tard. Sauret és autor de dos concerts, una balada, una llegenda, una serenata, un caprici, un scherzo, i altres composicions per a violí amb acompanyament d'orquestra o de piano.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Sauret Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 171 (ISBN 94-239-4590-2)