Acanthurus triostegus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 177965 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Acanthuridae |
| Gènere | Acanthurus |
| Espècie | Acanthurus triostegus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Chaetodon triostegus |
Acanthurus triostegus és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[2]
Descripció[modifica]
- Pot arribar a fer 27 cm de llargària màxima (normalment, en fa 17).
- 9 espines i 22-26 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 19-22 radis tous a l'anal.
- Escates petites.
- És de color gris olivaci amb quatre franges verticals.[3][4]
Alimentació[modifica]
Depredadors[modifica]
A la Polinèsia Francesa és depredat per Cephalopholis argus, Epinephelus merra i Lutjanus fulvus; a les illes Hawaii per Conger cinereus, i a les illes Marshall per Fistularia petimba.[5]
Hàbitat[modifica]
És un peix marí, associat als esculls[6] i de clima tropical (24 °C-26 °C; 26°N-36°S, 25°E-85°W) que viu entre 0-90 m de fondària.[3][7][8]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a l'Índic i el Pacífic occidental i oriental (des del golf de Califòrnia fins a Panamà, incloent-hi les illes Revillagigedo, del Coco, Clipperton i Galápagos[9]).[3]
Costums[modifica]
És bentopelàgic.[10]
Ús comercial[modifica]
És bo com a aliment,[11] tot i que n'hi ha informes d'intoxicació per ciguatera.[12]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
- ↑ Krupp, F., 1995. Acanthuridae. Sangradores, cirujanos, navajones. P. 839-844. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (editors). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
- ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
- ↑ Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
- ↑ Humann, P. i N. Deloach, 1993. Reef fish identification. Galápagos. New World Publications, Inc., Florida. 267 p.
- ↑ Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
- ↑ Titcomb, M., 1972. Native use of fish in Hawaii. The University Press of Hawaii, Honolulu, Hawaii. 175 p.
- ↑ Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
