Acarnà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en grec antic Άκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu-riu Aquelou.

En les seves aventures, Alcmeó havia ofès Fegeu, rei de Psofis a l'Arcàdia, i va morir a mans dels fills d'aquell rei. Quan la seua mare Cal·lírroe es va assabentar dels fets, va demanar als déus, i concretament a Zeus, que l'estimava, que fes passar els seus dos fills, Acarnà i Amfòter, directament de la infantesa a la joventut, a fi de venjar la mort del seu pare. Zeus hi va accedir i així els germans van poder matar els dos fills de Fegeu, Pronos i Agènor, que van trobar a la cort del rei Agapènor. Tot seguit van anar a Psofis i van matar Fegeu, que era el responsable de la mort del seu pare. Els habitants de la ciutat els van perseguir, però van poder fugir i es van refugiar a Tegea, a l'Arcàdia. Ajudats pels seus habitants es van poder defensar dels perseguidors. Després, aconsellats pel seu avi Aquelou, van anar a Delfos a consagrar a Apol·lo el collaret d'Harmonia, que havia portat a la seva família una llarga llista de crims, i sobretot la mort del seu pare, Alcmeó, i del seu avi Amfiarau. Després van recórrer l'Epir per reclutar companys i van anar a colonitzar la regió d'Acarnània, i els seus habitants, els curetes, van adoptar el nom d'acarnanis, en honor d'Acarnà.

Una altra tradició explicava que Acarnà va morir quan va voler casar-se amb Hipodàmia, la filla d'Enomau, que matava els seus pretendents.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 3-4. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 6. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1