Acció Republicana de Catalunya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Ideologia política | Catalanisme, republicanisme, liberalisme, progressisme |
| Història | |
| Separat de | Acció Catalana |
| Creació | 1928 |
| Fusionat a | Acció Catalana Republicana |
| Data de dissolució o abolició | 1931 |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Antoni Rovira i Virgili |
Acció Republicana de Catalunya (ARC) fou un partit polític català de vida molt curta.
Va néixer l'any 1928 a l'escindir-se un grup de militants del partit Acció Catalana liderat per Antoni Rovira i Virgili.[1][2] En consonància amb l'ambient social generalitzat, creien que ja era el moment de fer-se conèixer com a republicans i liberals així com d'assumir el rol de partit polític preponderant de l'esquerra catalana, que en aquell moment no ocupava ningú.[3] Pretenia ser un partit catalanista d'ideologia esquerrana i republicana. Presidit pel mateix Rovira i Virgili, també n'eren fundadors Macià Mallol i Bosch i Leandre Cervera i Astor[3] així com Josep Tomàs i Piera. El seu periòdic era La Nau, el qual l'havia fundat Rovira i Virgili el 1927.
El 1930 va participar del pacte de Sant Sebastià, enviant-hi com a representant Macià Mallol, juntament amb els altres partits catalans Estat Català i Acció Catalana (el qual hi envià el seu antic company de files Carrasco i Formiguera).[3]
Vist el compromís republicà que havia adquirit Acció Catalana els dos partits van aproximar-se de nou per acabar fusionant-se el març de 1931 en el nou Partit Catalanista Republicà, que el març de 1933 es rebatejaria com a Acció Catalana Republicana.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. VIII L'època dels nous moviments socials 1900 - 1930; Enciclopèdia Catalana; Barcelona; 1995; ISBN 84-7739-986-7; p. 246 - 247 nota al peu de pàgina
- ↑ Hi ha qui afirma, segurament erròniament, que es va fundar a Barcelona el 1930. Vegeu: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 8
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 8