Acestes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Acestes i de vegades Egestes, (en grec Ἄκέστης) és el fill del déu-riu sicilià Crimís i d'una dona troiana anomenada Egesta o Segesta. Aquesta dona va acollir favorablement Eneas i els troians quan van desembarcar a Sicília. Hi ha diverses tradicions sobre l'arribada d'aquesta troiana a l'illa. Segons Servi, quan Laomedont es va negar a pagar el salari que els devia per haver construït les muralles de Troia a Apol·lo i a Posidó, els déus van fer arribar al país diverses plagues. Posidó va enviar un monstre marí, i Apol·lo una epidèmia. L'oracle d'Apol·lo va dir que per fer fora el monstre s'havia d'alimentar l'animal amb joves de la noblesa. En aquell moment, molts troians van enviar els seus fills a l'estranger. El pare de la noia, Hípotes o Ipsostratos, va confiar Egesta a uns mercaders que la van dur a Sicília. Allà es va casar amb el déu-riu Crimís, que va adoptar l'aparença d'un gos o d'un ós.[1] La ciutat de Segesta fou fundada per aquesta troiana.[2]

Dionís en dona una altra versió: un príncep de Troia en lluita contra Laomedont va donar les seves filles a uns comerciants per portar-les lluny de la ciutat; un noble troià va embarcar amb ells i es va casar amb una de les noies a Sicília, la qual va tenir un fill de nom Acestes o Egestes. Aquest, educat al país, va aprendre els seus costums i la seva llengua. Quan Troia va ser atacada pels grecs va tornar, amb permís de Príam i va prendre part a la guerra i després va tornar a Sicília amb Èlim, un bastard d'Anquises, on va construir una ciutat amb el nom de Segesta. Estrabó diu que per fundar la ciutat va rebre l'ajuda dels companys de Filoctetes. Segons Licòfron, Acestes, va fundar tres ciutats: Segesta, Erix i Entella.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 151. ISBN 9788496061972. 
  2. Schmitz, Leonhard. «Acestes, Ἄκέστης». A: William Smith (ed.). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. volum 1: Abaeus-Dysponteus (en anglès). Londres: John Murray, 1880, p. 7.