Acte de violència
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Manuel de Pedrolo i Molina |
| Llengua | Català |
| Publicació | Espanya, 1975 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Drama utòpic |
| Altres | |
| ISBN | ISBN 9788416698004 |
Acte de violència[1] és una novel·la del gènere novel·la utòpica de l'escriptor català Manuel de Pedrolo i Molina editada l'any 1975 per l'editorial Edicions 62. Fou redactada l'any 1961, durant els anys durs de la postguerra. Al 1968 va rebre el premi Prudeci Bertrana i el premi Lletra d'Or.
Estructura[modifica]
Acte de violència està dividida en 3 parts: primera jornada, segona jornada i tercera jornada amb un total de 21 capítols.
Fil argumental[modifica]
Acte de violència[2] és la recreació dinàmica d'una ciutat que viu uns dies sense precedents: després de quinze anys d'un govern de caràcter dictatorial, una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals sense haver-se posat d'acord, obeint una consigna anònima i senzilla (la que serveix de títol a aquest article), instauren una situació nova que els permetrà de conquerir la llibertat sense vessaments de sang.
Tota la novel·la, doncs, sembla un eco de fets passats i un altaveu de desitjos futurs que l'autor voldria per al país. Cal recordar que el febrer de l'any 1951 a Barcelona es va viure la coneguda popularment com "la vaga de tramvies!, que s'originà en resposta a l'augment del preu dels bitllets. La població, de forma espontània, es va negar de forma massiva a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. Aquesta vaga va resultar la primera acció de masses contra la dictadura i per bé que s'aconseguí l'anul·lació de l'augment, també comportà una forta repressió, amb morts inclosos, després que la protesta s'escampés a les empreses de la ciutat i dels altres centres industrials de Catalunya, on es paralitzà el treball i es tancà la persiana de petits tallers i comerços.
El temps[modifica]
L'obra havia estat refusada pels censors de la dictadura en unes quantes ocasions (1963, 1965, 1968), com tantes altres de les seves obres. Precisament, l'any 1968 va rebre el prestigiós premi Prudenci Bertrana per aquesta obra, que s'atorgava aquell any per primera vegada i que havia estat creat com a reacció arrauxada a la convocatòria franquista del premi Immortal Ciudad de Gerona, de novel·la exclusivament en castellà perquè, segons l'alcalde, Josep Bonet, interessava projectar el nom de la ciutat "hacia un radio superior".
És en aquest context, en aquells anys foscos, de grisor absoluta –de repressió, de delació, de penúria i de precarietat-, que Pedrolo escriu aquesta important obra, cabdal en el seu corpus literari i no menys fonamental per entendre com l'autor tractava de reflectir aquella feixuga realitat dels anys de la negra nit franquista.
Són, també, els anys en què Franco tracta de sortir de l'autarquia i de l'aïllament. Primer, el 1953 amb la signatura de sengles acords amb el Vaticà (concordat) i els EUA (bases militars); després amb l'entrada a l'ONU el 1955; més tard, el 1958, amb la Llei de convenis col·lectius i el 1959 amb el Pla d'estabilització. Espanya s'obre a l'exterior, comencen a venir els primers turistes, milers de treballadors emigren…
Personatges[modifica]
El tirà Llor Domina. El poble són Sali, Sea Fort, Tara Flixa, Bran, Zita, Raura,Guriana, Gerda, Morns, Brunel, etc.[3] Cada capítol té per protagonista una persona diferent, i així fins a donar un pla general en el qual el protagonista ja no és aquesta persona o aquella altra sinó la ciutat, tota ella. Malgrat això arribem a entreveure unes certes connexions entre els personatges d'un i altre capítol, però aquestes són llunyanes, de parentiu, i no tenen gairebé cap importància perquè, com ja hem dit, el protagonisme de l'obra traspassa les fronteres de la personalitat, de la individualitat, i es converteix en quelcom bastant més ampli: és tot un conglomerat de personatges els que porten l'acció, i en definitiva el protagonista és tot un poble, per damunt de personalismes, de distincions de tota mena. Aquest plantejament de l'obra, aquesta forma d'estructurar i desenvolupar l'acció dona a Pedrolo una quantitat de recursos temàtics extraordinaris. A través de les pàgines de l'obra desfilen personatges de tota classe: joves, vells, pobres, rics, intel·lectuals, meuques, revolucionaris, reaccionaris; tota la fauna social d'un poble. I aquest plantejament fa que Pedrolo pugui lluir-se en fer una anàlisi psicològica de cada personatge i del seu ambient, però, com veurem després, aquesta anàlisi no està feta d'una manera introspectiva mitjançant el monòleg interior, sinó que l'estudi de personatges que ens dona l'autor està treballat a partir dun fet bàsic: la resistència del poble contra el dictador; a través d'aquesta problemàtica exterior veurem la reacció dels personatges davant un fet real que en qualsevol moment pot prendre tons dramàtics.
L'espai[modifica]
L'autor,[4] que no volia deixar que cap lector despistat pogués situar l'acció en un ambient exòtic o llunyà, diferent al nostre de cada dia, presenta uns noms de lloc que es poden endevinar fàcilment: Sitat (Universitat), Calab (Calàbria), Ció (Diputació), Plaça Adrà (Plaça Adrià).
Acte de violència s'esdevé en una ciutat oprimida que ha quedat aturada per un alçament popular pacífic que segueix una consigna clara i directa: "És molt senzill: quedeu-vos tots a casa". La unitat d'acció de la ciutadania aconsegueix aturar l'economia i el transport, buidar els carrers i fer trontollar el poder absolut del règim tirànic que els governa. Tothom té coses a perdre, però és el poble, tot el poble, qui lluita unit per un futur amb dignitat.
Referències[modifica]
- ↑ «Acte de violència - Enciclopèdia catalana». [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ «Revista del Centre de Lectura de Reus > 1976: Núm.: 279 Cuarta Epoca, Febrer» (en català). [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ «Rellegir Pedrolo». [Consulta: 19 novembre 2016].
