Actinopterigis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Actinopterygii)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuActinopterigis
Actinopterygii Modifica el valor a Wikidata
Pteronotropis signipinnis.jpg
Pteronotropis signipinnis, un ciprínid
Període
Silurià superior – recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
SuperclasseActinopterygii Modifica el valor a Wikidata
Cope, 1887
Nomenclatura
Sinònims
Osteichthyes Modifica el valor a Wikidata
Subclasses

Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. "aletes radiades") són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos. Han desenvolupat estratègies d'adaptació que els han capacitat per colonitzar tota classe d'ambients aquàtics. Les espècies més conegudes de peixos són actinopterigis; per exemple, ho són la truita, el salmó, la carpa, la tonyina, el rap i la piranya.

Grup de carpes Cyprinus carpio

Morfologia[modifica]

La característica principal dels actinopterigis és la possessió d'un esquelet d'espines òssies en les seves aletes. De fet, el terme Actinopterygii significa "aletes radiades". Tenen el crani cartilaginós i en part calcificat, recobert per fusos dèrmics, i un sol parell d'obertures branquials cobertes per un opercle. També es caracteritzen per presentar escates ganoides, que estan formades per un estrat ossi amb teixit ossi esponjós i teixit ossi laminar, i un estrat de ganoïdina. En els peixos actuals l'escata ganoide es redueix, i és leptoide, i existeixen dos tipus: Cicloidea i Ctenoidea, que presenten teixit ossi laminar, sense ganoïdina ni teixit esponjós.

Taxonomia[modifica]

La taxonomia és complexa per a un grup amb tantes espècies i diversitat. En la majoria de les classificacions taxonòmiques s'han reconegut tres subdivisions de la classe Actinopterygii:

Actualment s'han reagrupat en dues subdivisions, car els holostis eren un grup parafilètic, i aquests grups tendeixen a ser abandonats pels sistemes taxonòmics moderns basats en evidències filogenètiques.

Actualment s'accepten dues subclasses dins dels actinopterigis:

  • Els condrostis (Chondrostei), restringida a formes bastant primitives i properes als membres extints. Pertanyen a aquesta subclasse els esturions.
  • Els neopterigis (Neopterygii), un grup més modern, que inclou la gran majoria de les espècies actuals dins de la infraclasse dels teleostis (Teleostei).

Classificació[modifica]

A continuació s'adjunta la classificació dels actinopterigis fins al nivell de subclasses i superordres; per al llistat ampliat amb els ordres vegeu la classificació dels actinopterigis. S'han ordenat de manera que coincideixi amb la seqüència evolutiva fins al nivell de superordre. La llista està recopilada de Froese i Pauly[1] amb anotacions en les divergències respecte a Nelson[2] i els llistat de la ITIS.[3]

Un paracantopterigi pleuronectiforme

Subclasse Chondrostei[4][modifica]

Subclasse Neopterygii[7][modifica]

Infraclasse Holostei[8]

Infraclasse Teleostei[11]

Referències[modifica]

  1. Froese i Pauly: FishBase, febrer de 2006
  2. Nelson, Joseph S.: Fishes of the World. John Wiley & Sons. ISBN 0-471-54713-1
  3. ITIS–Actinopterygii. 3 d'abril de 2006
  4. T. Jeffery Parker. Zoología. Cordados. Reverte, 1987, p. 293–. ISBN 978-84-291-1839-1. 
  5. G.T.O LeBreton. Sturgeons and Paddlefish of North America. Springer Science & Business Media, 20 January 2006, p. 187–. ISBN 978-1-4020-2833-5. 
  6. Quentin Bone. Biology of Fishes. Taylor & Francis, 19 March 2008, p. 10–. ISBN 978-1-134-18631-0. 
  7. Joseph S. Nelson. Fishes of the World. Wiley, 16 March 2016, p. 121–. ISBN 978-1-119-22081-7. 
  8. Carlos Roberto A. Candeiro. Fósseis de Vertebrados e Plantas do Período dos Dinossauros da Região do Triângulo Mineiro. Letra Capital Editora LTDA, 19 February 2015, p. 88–. ISBN 978-85-7785-258-1. 
  9. Kenneth Stewart. Freshwater Fishes of Manitoba. Univ. of Manitoba Press, 3 May 2004, p. 50–. ISBN 978-0-88755-374-5. 
  10. Syllogeus. National Museum of Natural Sciences, 1991. ISBN 978-0-660-13053-8. 
  11. Walter Edward Collinge. On the Sensory Canal System of Fishes, Teleostei, Suborder A. Physostomi ..., 1895, p. 274–. 
  12. Sandra Heras Mena. Els Límits i les relacions entre els peixos acanthopterygii: filogènia molecular de mugilomorpha i atherinomorpha. Universitat de Girona, 2010. ISBN 978-84-693-6517-5. 
  13. T. Pullaiah. Global Biodiversity: Volume 4: Selected Countries in the Americas and Australia. Apple Academic Press, 7 December 2018, p. 182–. ISBN 978-0-429-78257-2. 
  14. Bruce B. Collette; Ilia B. Shakhovskoy. Order Beloniformes: Needlefishes, Sauries, Halfbeaks, and Flyingfishes: Part 10. Yale University Press, 23 October 2018, p. 4–. ISBN 978-1-933789-21-7. 
  15. Steven J. Zehren. The Comparative Osteology and Phylogeny of the Beryciformes (Pisces: Telostei). Evolutionary Monographs, University of Chicago, 1979. 
  16. Y. N. Shcherbachev. Barbourisia Rufa Parr (Barbourisiidae, Cetomimiformes) and Aphyonus Gelatinosus Gunther (Aphyonidae, Ophidiiformes) in the Indian Ocean. National Research Council, Canada Institute for Scientific and Technical Information, 1988. 
  17. Roberto E. Reis. Check List of the Freshwater Fishes of South and Central America. EDIPUCRS, 2003, p. 545–. ISBN 978-85-7430-361-1. 
  18. C. E. Dawson. Order Gasterosteiformes: Part 8. Yale University Press, 23 October 2018, p. 2–. ISBN 978-1-933789-18-7. 
  19. Fernando Lozano Cabo. Ictiología del Mar Menor (Murcia): los fisóstomos. EDITUM, 1979, p. 151–. ISBN 978-84-600-1524-6. 
  20. James K. Dooley. Systematics and Biology of the Tilefishes (Perciformes, Branchiostegidae and Malacanthidae) with Description of Two New Species. Department of Commerce, National Oceanic and Atmospheric Administration Administration, National Marine Fisheries Service, 1978, p. 6–. 
  21. Robert William Topp. Flatfishes (Pleuronectiformes). Florida Department of Natural Resources, Marine Research Laboratory, 1972. 
  22. Fernando Lozano Cabo. Los peces planos (pleuronectiformes), de interés para la industria pesquera española. Dirección General de Pesca Marítima, Subsecretaría de la Marina Mercante, 1967. 
  23. Robin N. Gibson; Henk W. Van der Veer. Flatfishes: Biology and Exploitation. John Wiley & Sons, 20 January 2015, p. 46–. ISBN 978-1-118-50119-1. 
  24. John D. McEachran. Fishes of the Gulf of Mexico, Volume 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, 1998, p. 23–. ISBN 978-0-292-70634-7. 
  25. Food and Agriculture Organization of the United Nations. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1998. ISBN 978-92-5-104301-1. 
  26. A l'ITIS, Syngnathiformes està ubicat en el subordre Syngnathoidei de l'ordre Gasterosteiformes.
  27. Richard Winterbottom. The Familial Phylogeny of the Tetraodontiformes (Acanthopterygii: Pisces): As Evidenced by Their Comparative Myology. Smithsonian Institution Press, 1974. ISBN 978-0-598-24516-8. 
  28. Jeffrey Martin Leis. The Larvae of Indo-Pacific Coastal Fishes: An Identification Guide to Marine Fish Larvae. BRILL, 2000, p. 186–. ISBN 90-04-11577-3. 
  29. Konstantinos Ganias. Biology and Ecology of Sardines and Anchovies. CRC Press, 14 March 2014, p. 9–. ISBN 978-1-4822-2854-0. 
  30. Publications Division. The Gazetteer of India: Volume 1. Publications Division Ministry of Information & Broadcasting, p. 314–. ISBN 978-81-230-2261-1. 
  31. Gene Helfman; Brian W. Bowen. The Diversity of Fishes: Biology, Evolution, and Ecology. John Wiley & Sons, 3 April 2009, p. 282–. ISBN 978-1-4443-1190-7. 
  32. Lionel Cavin. Fishes and the Break-up of Pangaea. Geological Society of London, 2008, p. 177–. ISBN 978-1-86239-248-9. 
  33. Sylvie Dufour. Metamorphosis in Fish. CRC Press, 8 March 2012, p. 77–. ISBN 978-1-57808-713-6. 
  34. Philip A. Hastings. Fishes: A Guide to Their Diversity. University of California Press, 10 January 2015, p. 69–. ISBN 978-0-520-95933-0. 
  35. Pierre Larousse. Grand Dictionnaire Universel [du XIXe Siecle] Francais: A-Z 1805-76. Administration du Grand dictionnaire universel, 1866, p. 381–. 
  36. David George Smith. Guide to the Leptocephali (Elopiformes, Anguilliformes, and Notacanthiformes). Department of Commerce, National Oceanic and Atmospheric Administration, National Marine Fisheries Service, 1979, p. 3–. 
  37. Chunguang Zhang. Anguilliformes, Notacanthiformes. Science Press, 2010. ISBN 978-7-03-028190-6. 
  38. Fishery Bulletin. National Marine Fisheries Service, 1974, p. 547–. 
  39. Barry K. B. Berkovitz. The Teeth of Non-Mammalian Vertebrates. Elsevier Science, 14 October 2016, p. 55–. ISBN 978-0-12-802884-1. 
  40. Información pesquera para América Latina y el Caribe: INFOPALC.. Secretaría de Pesca y Centro de Información Científica y Humanística de la Universidad Nacional Autónoma de México, 1992. 
  41. Aquatic Sciences and Fisheries Abstracts. Information Retrieval Limited, October 1975. 
  42. Order Summary for Characiformes.
  43. Order Summary for Cypriniformes.
  44. Order Summary for Gonorynchiformes.
  45. Order Summary for Gymnotiformes.
  46. Order Summary for Siluriformes.
  47. Order Summary for Osteoglossiformes.
  48. Order Summary for Hiodontiformes.
  49. Order Summary for Osteoglossiformes.
  50. Paracanthopterygii.
  51. Order Summary for Batrachoidiformes.
  52. Order Summary for Lophiiformes.
  53. Order Summary for Ophidiiformes.
  54. Order Summary for Percopsiformes.
  55. Order Summary for Polymixiiformes.
  56. Order Summary for Esociformes.
  57. Order Summary for Osmeriformes.
  58. Order Summary for Salmoniformes.
  59. Order Summary for Myctophiformes.
  60. Order Summary for Ateleopodiformes.
  61. Order Summary for Stomiiformes.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinopterigis