Acubens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAcubens
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)kA7VmF0/2III/IVSr[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCranc Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra54,554 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,998 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,6 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,249 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi18,3304 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−31,16 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)42,181 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar75 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−12,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 58m 29.2042s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)11° 51' 27.6495''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat23 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 00814-03029 (GSC)
HD 76756 (Henry Draper Catalogue)
HIP 44066 (Catàleg Hipparcos)
HR 3572 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 08557+1203 (IRAS)
SAO 98267 (Catàleg SAO)
2MASS J08582922+1151278 (2MASS)
α Cnc (nomenclatura de Bayer)
ADS 7115 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
BD+12 1948 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J08585+1151A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 337 (FK5)
GC 12406 (Catàleg General de Boss)
GCRV 5899 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 44066 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 1736 (JP11)
N30 2112 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 4327 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 2147 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2147.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 244 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 125972 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1412 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30337 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 13348 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 814-3029-1 (Catàleg Tycho)
UBV 8675 (UBV)
uvby98 100076756 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J08585+1151A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 12 3605 (YZ)
YPAC 39 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
PMSC 08530+1215A (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 8467 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 604789257076233728 (Gaia Data Release 2)
65 Cnc (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 604789257076233728 (Gaia DR3)
TIC 283785572 (TESS Input Catalog)
AG+12 1094 (AGK3U)
UBV M 14957 (UBV)
Renson 21640 (General catalogue of AP and AM stars) Modifica el valor a Wikidata

Acubens[6] (Alfa del Cranc / α Cancri) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació del Cranc el nom del qual deriva de la paraula àrab الزبانى Az-Zubana que significa «pinça» -del cranc-.[7] Sertan o Sartan són noms utilitzats també per designar a aquest sistema. De magnitud aparent +4,25 és sols el quart estel més brillant de Càncer pese a posseir la denominació de Bayer alfa.[8] S'hi troba a 174 anys llum del sistema solar.

La component principal del sistema, Acubens A, és al mateix temps un estel binari —la duplicitat descoberta per ocultació per la Lluna— les components de la qual estan separades 0,1 segons d'arc.[9] Les dues són estrelles pràcticament idèntiques, presumiblement estels blancs de la seqüència principal de tipus Am; la m indica que són estels amb línies metàl·liques. Cadascun dels estels és 23 vegades més lluminós que el Sol amb una massa que duplica la massa solar.

A 11 segons d'arc, Acubens B s'hi pot veure com un estel de magnitud 12. Al mateix temps és un sistema binari del que gens se sap excepte la seva duplicitat. Si les dues components de Acubens B són iguals, poden ser dues nanes vermelles tènues. Acubens A i Acubens B s'hi troben separades almenys 600 ua.

Referències[modifica]

  1. «MK morphological study of Am stars at 66 Å/mm». Journal of Astrophysics and Astronomy, 2, juny 1991, pàg. 133. DOI: 10.1007/BF02709302.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. Kunitzsch, Paul; Smart, Tim. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Cambridge, Massachusetts: Sky Pub, 2006. ISBN 978-1-931559-44-7. 
  7. Richard Hinckley Allen: Star Names — Their Lore and Meaning: Cancer
  8. Plantilla:Acubens.html
  9. HR 3572, database entry, The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed. (Preliminary Version), D. Hoffleit and W. H. Warren, Jr., CDS ID V/50. Accessed on line October 20, 2009.

Enllaços externs[modifica]