Adalard de Corbie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personasant Adalard,
Adelard, o
Alard de Corbie
Corbie 28-09-2008 12-20-19.JPG
Església de Saint-Pierre de Corbie, antiga abacial de Corbie i lloc d'enterrament d'Adalard
abat
Naixement Adalhard, Adélard
ca. 752
Soissons ? (Imperi Carolingi, actual França)
Mort 2 de gener de 826
Abadia de Corbie (Picardia, França)
Sepultura Casa dels jesuïtes de Saint-Acheul (Picardia)
Ocupació abat
Orde Benedictins
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització 1026 , Roma per Joan XIX
Festivitat 2 de gener
Fets destacables Abat de Corbie, comte palatí i cosí de Carlemany
Iconografia Hàbit benedictí i bàcul, cavant un jardí; amb una corona als peus, donant almoina als pobre, pregant, amb un drac als peus
Patronatge Jardiners
Modifica dades a Wikidata

Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill del comte Bernat (fill al seu torn de Carles Martell) amb la seva primera esposa, una dona franca el nom de la qual no es coneix. Com a cosí germà de Carlemany fou educat amb ell, i aquest el prengué com a conseller seu. Fou missus dominicus i va participar en diverses campanyes reials contra els saxons i els sarraïns. El 772 va abandonar el servei d'armes i va entrar com monjo a l'abadia de Montecassino i després tralladat a l'abadia de Corbie on fou jardiner i finalment abat el 781.

En aquest any fou designat tutor del jove rei Pipí d'Itàlia (fill de Carlemany), i el 796 fou el seu principal ministre. El 810 va morir Pipí i el va succeir el seu fill infant Bernat d'Itàlia i Adalard fou nomenat tutor d'aquest el 812. A la mort de Carlemany (814) va caure en desgràcia del seu fill i successor Lluís el Pietós i enviat exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutier. El 821 va recuperar el favor imperial després de la mort de Benet d'Aniana i li va ser retornada l'abadia de Corbie. El 822, amb el seu germà Vala, va fundar l'abadia de Corvey (llatí Corbeia, a Westfàlia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Fou comte palatí i un dels nou membres de l'Acadèmia Palatina fundada per Carlemany[1] i va morir el 2 de gener del 826.[2]

Va deixar alguns escrits com els Statuta antiqua abbatiae sancti Petri Corbeiensis.[3]

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou canonitzat el 1026 per Joan XIX a causa dels nombrosos miracles que s'atribuïen a les seves restes.,[4] que foren traslladades el 1040 a un nou altar a Corbie. Arran de la destrucció de l'abadia, bona part de les seves restes són des del 1827 a la comunitat jesuïta de Saint-Acheul.

La seva vida, Vita Adhalardis Corbiensis abbatis fou escrita poc després de la seva mort per l'abat de Corbie i deixeble seu Pascasi Radbert.

Tradició de Sant Adalard Genís[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, com explica Joan Amades,[5] es pensava que Adelart Genís havia estat enviat per Carlemany a Catalunya, com a home de confiança seu, per alliberar-la del domini sarraí, i que ocupà la seu del bisbat d'Urgell. Mentre que la primera part pot ésser versemblant, que fos bisbe d'Urgell és una tradició llegendària sense fonament històric.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

 
 
 
Rotruda
 
 
 
 
 
Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
Chrotais
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí el Breu
rei dels Francs
 
NN1
(franca)
 
 
 
Bernat
comte
 
 
 
 
 
NN2
(saxona)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
emperador
 
 
 
 
Adalard
abat de Corbie
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí d'Itàlia
 
 
 
Chrotais
 
Vala o Wala
 
Gundrada
 
Bernat
monjo
 
Teodrada
abadessa de Soissons
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat d'Itàlia
rei d'Itàlia
 
Adelaida
 
Adula
 
Gundrada
 
Berta
 
Teodrada
 
 
 
 
 
 
 
 

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983, reimpressió 1997, ISBN 2-01-278851-3
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)

Referència[modifica | modifica el codi]