Arnulfians

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els Arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626. El llinatge es va unir als pipínides pel matrimoni d'Ansegisel i de Begga, i el seu nét Carles Martell serà el pare del primer rei carolingi Pipí el Breu.

Arnulf i Pipí de Landen eren el dos principals caps de l'aristocràcia austrasiana a l'inici del segle VII que enfrontaven l'autoritat de la reina Brunequilda en nom del seu nét Sigebert II, i van demanar ajut al rei de Nèustria Clotari II per eliminar a la regent. Clotari va envair Austràsia el 613, va derrotar a Sigebert II i el va fer matar junt amb Brunequilda. En recompensa de l'ajut dels nobles austrasians, va nomenar sant Arnulf com bisbe de Metz i a Pipí com majordom de palau. A la mort de Clotari II el 629 van caure en desgràcia sota el seu fill Dagobert I. A la mort d'aquest el 639 Pipí va tornar al poder però Arnulf es va retirar a un monestir on va morir el 640.

Arnulf va deixar dos fills, Clodulf i Ansegisel, esmentats a partir del 643, que eren part de l'entorn del majordom de palau Grimoald I, fill de Pipí l'Antic. Clodulf fou elegit bisbe de Metz el 657 quan Grimoald fou assassinat; els seus parents i amics van patir persecucions de la facció que va arribar al poder, però Clodulf es va mostrar acomodatici; fins i tot Ansegisel serà assassinat en una data desconeguda anterior al 669. A partir de Pipí d'Héristal els arnulfians es reclamaren més de l'herència pipínida que arnulfiana i van portar sovint noms pipínides (Pipí, Grimoald, Carles, Carloman). Clodulf fou considerat un simple conseller i els descendents d'Ansegisel i de Begga considerats pipínides.

Pipí d'Héristal apareix el 675 quan era duc austrasià associat al duc Martí, i s'oposava a Ebroí, majordom de palau de Nèustria. El 679, une primera batalla va ser una derrota austrasiana i Martí va morir. Després de la mort d'Ebroí va seguir un període de pau fins al 687 que es va reprendre la guerra que va acabar amb la victòria de Pipí que va esdevenir el verdader senyor dels tres regnes (Nèustria, Borgonya i Austràsia). Abandonà l'Aquitània, va confiar Nèustria a fidels i després als fills i es va concentrar en les fronteres nord i orientals dels regnes: Saxònia, Frísia, Baviera i Alamània. La cort estava dividida en dos faccions, una entorn de Plectruda, esposa de Pipí, i l'altra entorn d'Alpaida, amistançada de Pipí. Aquest va conservar l'equilibre entre les dues faccions fins a la seva mort el 714.

Plectruda la vídua, va fer tancar al seu fillastre Carles i va fer reconèixer al seu nét Teodebald. Nèustria es va revoltar i van aclamar un rei, Khilperic II, i un majordom, Ragenfrid, i es van aliar als frisons atacant Austràsia. Carles va poder fugir i va organitzar la contrarevolució, aconseguint primer derrotar als rebels. Després va eliminar a Plectruda i Teodebald i va reunir els tres regnes sota el seu control. El 737, à la mort del rei merovingi Teodoric IV, Carles (ara anomenat Carles Martell per les seves victòries sobre els musulmans) no va fer consagrar cap més rei si bé tampoc va provar d'ocupar el tron. A la seva mort el 741 els seus fills Pipí el Breu i Carloman encara van nomenar un rei per fer front als problemes de la successió (Khilderic III); després Carloman es va retirar a un monestir (747) i Pipí, amb el suport del Papa va deposar al darrer rei i es va proclamar al seu lloc inaugurant la Dinastia Carolíngia.

Genealogia[modifica]

 
 
 
 
 
 
Arnulf bisbe de Metz
(† 640)
 
 
 
Doda
 
 
 
 
 
Pipí l'Antic (o de Landen)
majordom del palau († 640)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hilda
(?)
 
Clodulf
évêque de Metz
(† 697)
 
 
 
 
 
 
 
Ansegisel
domèstic
(† 662)
 
Begga
(† 693)
 
Grimoald
majordom del palau
(v.615 † 657)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aunulf
(† 697/714)
 
Martí
comte
(† 680)
 
Clotilda coneguda com Doda
(† 699)
x Teodoric III
 
 
Griffó
arquebisbe
de Rouen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí d'Héristal
majordom del palau
(† 714)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Plectruda
(Hugobèrtides)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adaltruda
filla de Bercari
majordom de palau
 
 
 
 
 
Drogó
duc de Xampanyae
(670 † 708)
 
 
 
Grimoald II
majordom del palau
(† 714)
 
Carles Martell
majordom del palau
(v.685 † 741)
 
Khildebrand
duc de Provença
(† 751)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnulf
duc (dels Burgundis ?)
(† 723)
 
Hug
arquebisbe de Rouen
(† 730)
 
Pipí
(† 723)
 
Godefred
(.. 708-723 ..)
 
Teodebald
majordom del palau
(† 741)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dinastia Carolíngia
 
Nibelúngides
 
 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette, París, 1983, 490 p. ISBN 2-01-278851-3
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 ISBN 2-9501509-3-4
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 ISBN 2-877472086
  • Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 p. ISBN 1-900934-01-9, p. 185-229